Avenços mèdics en el control de la gestació i en proves diagnòstiques

La prevenció de la preeclàmpsia, la detecció dels parts prematurs, els tests genètics i les ecografies emocionals són noves eines per millorar el seguiment de l'embaràs

Metgessa fent proves a una embarassada

Metgessa fent proves a una embarassada / Arxiu

Redacció

El control gestacional o prenatal és el seguiment mèdic que es fa durant tot l'embaràs amb l'objectiu de prevenir malalties o diagnosticar-les de manera precoç. Es protegeix així la salut tant del fetus com de la mare, i s'aconsegueix una evolució normal de l'embaràs. Avui dia, els ginecòlegs tenen avenços en aquest àmbit, com els estudis genètics i el control ecogràfic recolzat en intel·ligència artificial.

El doctor Fermín Esteban Navarro, ginecòleg i especialista en Diagnòstic Prenatal i Medicina fetal de l'Hospital Ruber Internacional, explica quins són els nivells de prevenció d'un control gestacional correcte: "La prevenció primària que es realitza mitjançant el consell pregestacional; una prevenció secundària basada en la realització de proves i screening que ens permeten valorar el risc d'aparició de diferents problemes materns fetals; i una prevenció terciària que intenta iniciar un tractament precoç del problema identificat com més aviat millor per tal de minimitzar els danys ocasionats per la malaltia".

Prevenció de la preeclàmpsia

Un exemple de prevenció secundària és l'screening, o cribratge, per a la detecció de risc alt de preeclàmpsia. La preeclàmpsia és una complicació de l'embaràs que pot arribar a ser greu si evoluciona a eclàmpsia, arribant a posar en risc les vides de la mare i el fetus. El principal símptoma és la hipertensió arterial, acompanyada de proteïnes a l'orina.

El cribratge de la preeclàmpsia consisteix en una ecografia Doppler de les artèries uterines maternes, que es realitza en la dotzena setmana de gestació. Durant l'ecografia, explica el doctor Esteban Navarro, també es valora la morfologia fetal i el cor del nadó, i es poden altres cribratges com el de les cromosomopaties.

La prova, juntament amb l'estudi d'altres factors de risc com l'edat, exposa el doctor, "ens permet detectar les embarassades amb un elevat risc de desenvolupar preeclàmpsia amb un 70% de sensibilitat. Això ens ajuda a donar tractaments preventius i instruir la pacient de manera que puguem evitar el desenvolupament de la malaltia". En el cas que hi hagi sospita de preeclàmpsia, es realitzen proves complementàries, com la determinació dels factors angiogènics, que ajuden al diagnòstic i a mesurar el nivell de risc de possibles complicacions.

És possible detectar un part prematur?

Si bé és cert que un part prematur o preterme no és una malaltia, també ho és que pot comprometre la vida del fetus, i en algunes circumstàncies la salut de la mare. Evidentment, com més temps s'avanci al naixement, més grans seran els riscos per al nadó. La resposta a la pregunta és sí: sí que es pot detectar.

L'avaluació del risc de part prematur, fins ara s'ha fet, explica el doctor Esteban Navarro, "mesurant la longitud del coll uterí mitjançant una ecogràfica que realitzem a la setmana 20 de gestació, si el coll mesura menys de 25 mil·límetres considerem que hi ha un risc alt de part prematur, i si mesura més de 35 mil·límetres, considerem que el risc és baix".

A hores d'ara, afegeix el doctor, compten amb eines ecogràfiques, com la prova QuantusPREMATURITY, utilitzada per estimar la textura cervical i valorar així el risc de part prematur. Aquesta tecnologia d'avaluació d'imatges es recolza en algorismes d'intel·ligència artificial. La prova es fa entre les setmanes 19 i 24 de gestació.

Per a què serveixen els tests genètics durant l'embaràs?

Un test genèticés una innovadora eina de prevenció que permet saber si una persona té predisposició genètica a patir una malaltia, o presentar algun tipus de característica que ajudi al diagnòstic precoç d'una patologia. Permeten, per exemple, obtenir informació sobre intoleràncies alimentàries, prevenir la diabetis o fins i tot diagnosticar l'alopècia.

Dins l'àmbit de l'embaràs es pot fer un test prenatal no invasiu per tal d'avaluar el risc que el fetus presenti aneuploïdies, és a dir, alteracions cromosòmiques numèriques, en els cromosomes 13, 18 i 21 o en cromosomes sexuals X i Y. Hi ha tests més complexos que avaluen també el risc de la presència d'un altre tipus d'alteracions en tots els cromosomes. Per realitzar els tests només cal una mostra de sang de la mare.

Ecografia emocional: ecografies 3D i 4D

Ja que en principi el món que ens envolta només té tres dimensions, és interessant dedicar uns segons a entendre què són les ecografies 4D. Partim de la clàssica ecografia 2D, en blanc i negre i en dues dimensions, que continuen sent molt importants per avaluar la correcta formació del nadó, el creixement i el desenvolupament, i es realitzen en temps real.

Les ecografies 3D i 4D es realitzen amb el mateix ecògraf. Les 3D ens aporten la tercera dimensió, la profunditat, en una imatge estàtica, i les 4D afegeixen el moviment a temps real.

El doctor Miguel Ángel López, coordinador de l'equip de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital Quirónsalud Toledo, explica els avantatges de les ecografies realitzades amb un equip d'alta resolució equipat amb Doppler i tecnologia 3D-4D. La tridimensió permet visualitzar estructures amb una gran precisió. I si s'hi afegeix la quadridimensió és possible identificar molts moviments fetals, del cap, la cara i les extremitats.

Aquest tipus de tecnologia també s'anomena ecografia emocional, ja que ajuda a estrènyer el vincle emocional entre els progenitors i el futur nadó. Gràcies a la tecnologia 3D-4D, exposa el doctor López, "s'obre un altre aspecte també molt interessant en l'estudi de les expressions facials i una eina valuosa per detectar patologies anatòmiques amb la capacitat única d'explorar i conèixer el desenvolupament neurofisiològic adequat del fetus, per tant, posseeix, en conseqüència, un enorme potencial en la investigació perinatal".

Si el que es busca en fer una ecografia 3D-4D és únicament, mostrar el nadó als futurs pares, les millors imatges s'obtenen entre la setmana 25 i la setmana 30. És important destacar que l'ecografia 3D-4D és complementària a les proves imprescindibles en qualsevol embaràs.

I què és una ecografia 5D?

Les ecografies 5D afegeixen, a tot l'exposat, joc de llums i ombres, cosa que permet apreciar textures i colors i tenir una imatge més definida, amb més resolució, del nadó. A l'Hospital Quirónsalud Málaga disposen d'ecografia 5D, a la qual des de l'any passat van sumar la tecnologia 5G.

Segons explica el doctor Rodrigo Orozco Fernández, cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia del centre malagueny: "L'ecografia 5D permet visualitzar el fetus en volum i en moviment, però la disrupció i innovació absoluta és incorporar el 5G a l'ecografia gestacional. D'aquesta manera, es possibilita poder compartir a temps real l'emissió de l'ecografia amb familiars i amics arreu del món". A l'ecografia 5D amb tecnologia 5G es redueix al màxim la latència del temps que transcorre entre el que es veu i el que s'emet.

El doctor Orozco Fernández comenta que al centre malagueny realitzen ecografies normals a cada consulta i ecografies d'alta resolució a les setmanes 12, 20 i 34. Addicionalment, ofereixen la possibilitat de realitzar una ecografia d'alta resolució 5D i 5G entre les setmanes 28 i 32, fase de l'embaràs en què hi ha una millor visualització del fetus.

L'avantatge de l'ecografia 5D és que, per una banda, mostra l'aparença real del nadó. Però també serveix per fer un estudi morfològic de tots els òrgans i sistemes. És una prova complementària, amb valor diagnòstic, a les ecografies protocol·làries del control gestacional.