Més passos contra la tetraplegia: Un estimulador medul·lar atorga mobilitat a braços i mans a tetraplègics

El mateix equip de científics que ja ha aconseguit èxits tan espectaculars com, per exemple, que persones paraplègiques puguin tornar a caminar, pedalar i fins i tot nedar gràcies a l’ús d’implants medul·lars acaba de presentar una de les seves fites més clamoroses fins ara. Fins ara, les tècniques desenvolupades pel neurocientífic Gregoire Courtine, de l’Institut Federal Suís de Tecnologia, havien aconseguit millores espectaculars en grups reduïts d’entre un i tres pacients i amb tècniques que requerien la implantació quirúrgica d’elèctrodes. Ara, per primera vegada, Courtine presenta els esperançadors resultats d’un estudi en 65 persones amb tetraplegia en el qual es va utilitzar un sistema de pegats i un petit aparell extern per tractar els seus problemes de mobilitat.

Segons expliquen els autors d’aquest assaig clínic pioner, els resultats del qual es van publicar ahir a la revista Nature Medicine, el 72% dels participants van aconseguir recuperar part de la mobilitat a mans i braços gràcies a aquesta tècnica; un 90% van aconseguir recuperar part de la sensibilitat en les seves extremitats; i, en general, un 87% van afirmar tenir una millor qualitat de vida gràcies a aquest nou dispositiu. "Després de tan sols dos mesos d’ús, més de la meitat dels participants en aquest estudi van experimentar millores en l’ús de les seves extremitats superiors ja sigui per aixecar un got, aguantar una forquilla, inserir una clau o pessigar", comenta Chet Moritz, neurocientífic de la Universitat de Washington i coautor del treball.

Prova tècnica

Les primeres proves amb aquesta tècnica es van realitzar en 65 pacients amb tetraplegia crònica a causa de lesions de la medul·la espinal. Tots ells, residents als EUA, Europa i el Canadà. Cada pacient es va sotmetre a un estudi per identificar en quin punt de la seva medul·la espinal es concentraven les lesions que impedien la seva mobilitat. A continuació, es van aplicar una sèrie de pegats adhesius d’elèctrodes directament sobre aquelles regions de la columna vertebral o la zona lumbar on es concentraven els danys. Finalment, mitjançant un aparell extern al seu torn connectat a un ordinador, es van dissenyar protocols específics per estimular de la forma més precisa possible els nervis i músculs afectats per la lesió.

Els pacients van utilitzar aquests aparells durant aproximadament dos mesos. Després d’aquest període, segons afirmen els investigadors, almenys la meitat d’ells van millorar de forma considerable la mobilitat dels braços i les mans. Sobretot en el moviment de pinça i en la força d’agafament, uns gestos necessaris per a accions tan quotidianes com aguantar una forquilla o agafar un got. Els participants en l’estudi també afirmen que gràcies a aquesta teràpia van reduir la freqüència dels espasmes, van millorar la sensació general del tronc superior (inclòs el sentit del tacte) i van aconseguir agafar millor el son. Tot això va derivar, al seu torn, en millores significatives en el benestar i l’autocura.

Nova esperança

No és la primera vegada que s’utilitza aquest enfocament per tractar els problemes de mobilitat de pacients paraplègics o tetraplègics. El mateix equip de Courtine, de fet, ja havia aconseguit èxits aclaparadors amb l’ús d’implants cerebrals i d’interfícies que connecten el cervell dels pacients amb ordinadors capaços de produir, interpretar i produir els patrons elèctrics necessaris per pal·liar les lesions medul·lars.

"Els resultats d’aquest assaig van superar amb escreix les nostres hipòtesis inicials. Això suposa una nova esperança per a les persones amb tetraplegia a causa de lesions medul·lars", afirmen, entusiasmats, els promotors d’aquest estudi clínic.