Eider Rodríguez, Eva Piquer o María Medem, recomanacions dels periodistes culturals per Sant Jordi

 ‘Aterratge’ (Club Editor), d’Eva Piquer; 'Lady Puffin’ (Comanegra), de Gemma Sardà; ‘Materials de construcció’ (Periscopi), d’Eider Rodríguez; ‘Profecia’ (Edicions de 1984), de Raül Garrigasait; ‘La familia’ (Anagrama), de Sara Mesa; o ‘Els detalls’ (Empúries), d’Ia Genberg són alguns dels llibres que recomanen per Sant Jordi una desena de periodistes culturals consultats per l'ACN. Entre les propostes que fan, hi ha temàtiques i gèneres tan diversos com el volum de còmic 'Por culpa de una flor' (Blackie Books), de María Medem; la sèrie literària ‘La meva lluita’ (L’Altra editorial), de Karl Ove Knausgård; ‘Miràbilis’ (Males herbes), d’Eva Espinosa; o ‘Dones valentes’ (Ara Llibres), de Txell Feixas.

La periodista cultural d''El Periódico' Anna Abella es decanta pel volum ‘Per culpa d’una flor’ (Blackie Books), de María Medem, a qui considera una de les noves veus de la vinyeta espanyola. "A través d’una sòlida paleta de colors, les 240 pàgines del còmic són una invitació a experimentar sensacions com la contemplació d’una posta de sol, l’olor del romaní o el so d’un afilador", afegeix. En aquest sentit, per a Abella, l'autora aconsegueix que el lector acompanyi la protagonista, una jove que viu sola amb la companyia d’animals i natura en un lloc inhòspit, per un viatge a la recerca de com fer que una flor especial que ha descobert –i que està tan sola com ella-, es pugui multiplicar.

La sèrie literària ‘La meva lluita’ (L’Altra editorial), de Karl Ove Knausgård, és la tria de la periodista cultural d'EFE Irene Dalmases. Malgrat que hi ha lectors que critiquen que l’autor s’entretingui en coses petites com l’ebullició d’una col o com de complicat és sortir de casa amb dues criatures, per a Dalmases, l'autor és un dels "màxims exponents de l’autoficció", anant "més enllà" i convertint la vida en literatura.

El periodista literari Lluís Llort, d''El Punt Avui', recomana 'Lady Puffin’ (Comanegra), de Gemma Sardà, de la qual destaca una trama sense grans esdeveniments ni complicacions estructurals, però que manté el lector "enganxat". Amb pocs personatges i ben construïts, segons Llort, aporta un ritme alt, un registre lingüístic "natural i correctíssim amb uns diàlegs impecables i abundants". "Té detalls del món del teatre, punts d’humor i una visió de les relacions humanes gens carrinclona. La protagonista és una fotògrafa de premsa a qui li encanta una espècie d’ocells. Mor de càncer i les seves amigues decideixen com a homenatge publicar el llibre sobre els ocells que la difunta tenia a mitges", descriu.  

‘Materials de construcció’ (Periscopi), d’Eider Rodríguez, és la tria del periodista d'Europa Press Benito Anglade. Escrita originàriament en basc i traduïda recentment al català i castellà, la primera novel·la de l’autora aborda l’alcoholisme i els silencis que provoca en les famílies i en la societat. "La novel·la transforma persones reals en personatges, i vivències en records i literatura. A l’autora li ha servit per establir un diàleg amb el seu pare mort. És una novel·la molt crua, personal i valenta", detalla Anglade. Més enllà de l’alcoholisme i la família, el llibre fa una aproximació a la situació sociopolítica del municipi d’Errenteria.

El periodista especialitzat en literatura de TV3 Ignasi Gaya tria per a aquest Sant Jordi ‘Els detalls’ (Empúries), d’Ia Genberg. Es tracta del relat escrits per quatre personatges amb qui la narradora va tenir-hi amistat. Amb la precisió d’un cirurgià, Genberg és capaç de mostrar-nos què s’amaga en l’interior de les persones servint petits detalls. "Aquests detalls gairebé diuen més de qui fa el retrat que no pas del personatge retratat. Tot plegat, en el context de la Suècia prèvia al canvi de mil·lenni, quan el país encara no havia pujat al tren d'internet i la telefonia mòbil. En aquest llibre, més que ets fets importa com s’expliquen", descriu Gaya.

‘Aterratge’, d’Eva Piquer, publicada per Club Editor, és l’obra escollida per la periodista cultural de RAC1 Maria Cusó: “Aquesta és una història de supervivència i com diu l’autora és la història de la seva pròpia supervivència. És especialment atractiu que Piquer entrellaça la seva pròpia història amb la d’un cas real d’un avió americà que a la dècada dels anys 70 va tenir un accident i es va estavellar a Islàndia. No hi va haver víctimes mortals però les restes físiques de l’accident encara es poden visitar”. Cusó assenyala que Piquer entrellaça les dues històries per parlar del més íntim de la condició humana i destaca que la sensació que li ha traslladat ‘Aterratge’ és la mateixa de quan tens el cap dins l’aigua i surts a la superfície per agafar de nou aire. 

‘Miràbilis’ (Males herbes), d’Eva Espinosa, un llibre que transporta el lector a una mena de món alternatiu i màgic, és la proposta de la periodista de Catalunya Ràdio Montse Camps. Ambientada durant la Segona Guerra Mundial, mostra com un aspirant a escriptor ha de fugir de Londres amb l’auge del nazisme. A mig camí, però, fa una escala a una illa enmig de l’Atlàntic, Miràbilis, on els habitants són alegres, plens d’entusiasme, vesteixen d'una manera extravagant i tots escriuen. "És una òpera prima plena de fantasia, alegria, un to de surrealisme i molt ben escrita. “Un autèntic plaer que contagia l'alegria de viure i ret homenatge a l'escriptura", defensa Camps. 

Montserrat Serra, periodista cultural que escriu a Vilaweb, recomana ‘Profecia’ (Edicions de 1984), de Raül Garrigasait. “Ja sabem que Garrigasait és un dels joves intel·lectuals més dotats i fecunds del país” i ho ha mostrat des de la ficció i també amb assaigs “meravellosos”. Amb ‘Profecia’, explica la periodista, Garrigasait construeix una ficció actual, la novel·la se situa al 2025, a partir de la invasió de senglars a Barcelona com a “fil conductor d’una història que remet a mites antics”. Serra indica que “la novel·la traça unes quantes línies argumentals lligades a aspectes molt contemporanis: mites vinculats a la civilització i a la lluita contra els orígens foscs de la humanitat; sàtira de les corrupteles polítiques i interessos particulars o de partit, tan en voga; passions, dol, ràbia i violència”, detalla la periodista.

Alba Carmona, cap de Cultura del ‘Diari de Girona’, recomana ‘El malaventurat senyor Clauss’, de Marta Pasqual (Empúries). Carmona destaca que l'autora gironina novel·la la història real d'un espia nazi que va ser confinat a Caldes de Malavella entre 1945 i 1947, Luis Clauss. La novel·la va quedar finalista del premi Casero 2021, que Pasqual acabaria guanyant l'any següent amb La casa dels caps de setmana. La seva segona recomanació és ‘Fracàs’, d'Aurora Bertrana (editorial Viena). Assenyala que Viena reedita a la col·lecció ‘Petits Plaers’ un petit relat publicat l'any 1966 sobre un triangle amorós que, en el fons, retrata la buidor de les vides d'un grup de personatges de la Barcelona burgesa dels 60.

De la seva banda, Glòria Aznar, periodista cultural del 'Diari de Tarragona', es decanta per ‘Dones valentes’ (Ara Llibres), de la també periodista Txell Feixas. El llibre, una constel·lació d’històries femenines en una de les regions més patriarcals i masclistes del món, el Pròxim Orient, se centra en el relat de dones palestines, libaneses, filipines i sirianes. Segons Aznar, Feixas impulsa un exercici "molt important de documentació, de recerca d’aquestes dones que no sempre són visibles". "El resultat són relats amb grans dosis de patiment, encara que també de resiliència, valor i superació. Uns arrenquen llàgrimes, d'altres remouen l’estómac. N’hi ha que no deixen aclucar els ulls. Però tots fan reflexionar sobre el món en el qual vivim", precisa.

El cap de Cultura d’'El Punt Avui' de Girona, Xavier Castillón, tria ‘Els meus dies a la llibreria Morisaki’ (Navona), primera novel·la de Satoshi Yagisawa. “Està ambientada en un país que m'encanta i visito sovint, el de les llibreries de vell, i algun dia espero poder visitar Jinbôchô, el barri de Tòquio amb més llibres per quilòmetre quadrat, on l'autor situa la llibreria Morisaki i el cafè Subôru”, justifica.

De la seva banda, Toni Mata, del diari 'Regió7', aposta per ‘Eros femeller’ (Adesiara), cinquè llibre de l'Antologia Palatina. Mata recorda que fa uns anys l’editorial va treure una obra dedicada a epigrames sobre l’amor homosexual. “En aquest cas, hi trobem les aventures i desventures amoroses entre homes i dones, algunes de les quals no acaben de funcionar”. A ‘Eros femeller’ hi apareixen personatges de l’antiguitat que hi van dir la seva amb petits versos i poemes i que ho van deixar escrit en epigrames. 

La subdirectora del ‘Segre’, Gloria Farré, proposa per aquest Sant Jordi tres propostes. La primera és ‘Crim al bancal’ (Pagès Editors), de Juan Cal Sánchez, que ve a demostrar que els crims i la novel·la negra poden tenir com entorn el món rural. La segona és ‘La casa del silenci’ (Fundació Torre del Palau), d’Amàlia Prat-Albareda, perquè reprodueix a partir de les cartes de la seva mare enviades pel seu pare que estava al camp de Mauthausen reviu aquella història tan negre d’una manera molt entendre. La tercera, és ‘La familia’ (Anagrama), de Sara Mesa, que ha trobat molt interessant i de l’estil de l’autora.