Han passat segles d'ençà que, en algunes societats, als discapacitats, als malformats, als diferents... se'ls matava. A l'antiga Esparta els despenyaven des del cim d'un penya-segat anomenat Taigeto. A l'antiga Roma des d'una roca on executaven, també, malfactors i presoners: la roca Tarpeia. A moltes cultures antigues orientals els abandonaven al bosc o a la selva, on acabaven morint. Curiosament, en canvi, en algunes cultures nòrdiques eren considerats déus i tractats amb especial atenció.

Han passat molts anys des del que succeïa a la roca Tarpeia i al cim Taigeto. No en fa pas tants, però, que als discapacitats encara se'ls «amagava» a les cases. El seu creixement, la seva formació, el seu desenvolupament depenien exclusivament de les famílies en què havien nascut. Unes famílies que, estigmatitzades per un corrent de pensament retrògrad i majoritari ho vivien, sovint, com una desgràcia i, el que és pitjor, com una vergonya.

A Blanes, tot va començar a canviar l'any 1969 amb l'escolarització dels primers alumnes amb discapacitat psíquica, en una aula del col·legi Joaquim Ruyra. Aquesta primera institució va rebre el nom d'Escola de Subnormals Nostra Senyora de l'Esperança. La millora del transport escolar va incrementar el nombre d'alumnes i va fer necessària l'habilitació de dos nous locals: al col·legi Carles Faust (aules i habitatges annexos) i a l'antiga escola oficial de Formació Professional. Durant uns mesos la institució va denominar-se Centre d'Educació Especial Mare de Déu de l'Esperança, fins que el setembre de 1983, coincidint amb la inauguració d'un edifici nou i específic, se'l va batejar amb el nom de Centre d'Educació Especial Ventijol.

Aquest nou centre, durant uns anys, va compartir espais amb l'EAP, el CRP i la Inspecció d'Ensenyament. A partir del 2009, però, va restar ja, exclusivament, al servei tant de discapacitats psíquics com d'alumnes amb trastorns motrius greus. Actualment acull un total de 106 alumnes de diferents municipis de la Selva Sud, dels qui tenen cura una cinquantena llarga de professionals.

Aquest 2019, El Ventijol (i les seves institucions precursores) celebra el 50è aniversari. Entre altres activitats, amb una àmplia exposició de fotografies a la sala Garcia Tornel, que recull, de manera exhaustiva, la història gràfica de la institució. Que recull, també i sobretot, l'enorme canvi que ha experimentat la nostra societat pel que fa al reconeixement, l'atenció, la cura, la formació i la integració de les persones amb discapacitats psíquiques i/o psicomotrius.

Tots ens en podem sentir orgullosos. Potser, però, una miqueta més, tots aquells que hi treballen dia a dia, ja que amb tota certesa són els qui gaudeixen i pateixen de primera mà les gratificacions, però també les dificultats que comporta «l'educació especial».

Felicitats gent del Ventijol! Felicitats alumnes i professors per aquests cinquanta anys! Felicitats, reconeixement i admiració!