05 de febrer de 2020
05.02.2020

Arbúcies enderrocarà l'hotel il·legal del Montseny 11 anys després de la sentència

L'Ajuntament donarà compliment a una resolució del TSJC de l'any 2009 que va dictaminar la destrucció

04.02.2020 | 23:56
Arbúcies enderrocarà l'hotel il·legal del Montseny 11 anys després de la sentència

L'Ajuntament d'Arbúcies va aprovar en el darrer ple, celebrat dilluns, l'expedient de contractació per fer les obres d'enderroc de l'hotel il·legal ubicat a la finca de Sant Climent, a la falda del parc natural del Montseny. El consistori preveu un pressupost de 160.000 euros per efectuar l'enderroc i deixar la construcció –propietat de Baden Grup– en el seu estat original i, d'aquesta manera, donar compliment a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de l'any 2009 que especifica que la construcció de l'hotel va ser il·legal perquè es va realitzar en sòl no urbanitzable i d'especial protecció. Posteriorment, l'abril del 2011, l'Audiència de Girona va determinar en una interlocutòria que l'Ajuntament tenia la responsabilitat d'efectuar l'enderroc per via subsidiària, però actualment encara no s'ha portat a terme.

El cas, que es remunta a fa dues dècades, comença quan l'empresa Baden Grup adquireix una masia del segle XVIII ubicada al Montseny i coneguda popularment com la masia de Sant Climent a Fogueres de Montsoriu, dins el terme municipal d'Arbúcies.

L'any 1997 els propietaris demanen a l'Ajuntament –aleshores governat per Jaume Soler (CUPA) i amb l'actual alcalde, Pere Garriga (Entesa), com a regidor d'Urbanisme– una ampliació d'usos per reformar la masia i convertir-la en una granja de faisans. En un primer moment, la Diputació de Girona emet un informe desfavorable assegurant que el projecte d'obres incompleix la normativa. Els amos, però, insisteixen i tornen a presentar un projecte un any més tard –tal com indica la sentència del TSJC del 2009– que no només no modifica res del projecte, sinó que l'amplia i preveu la construcció d'edificis annexos. En aquest sentit, la sentència del TSJC especifica que l'alcalde, Jaume Soler, va emetre un informe on assegurava que el nou projecte «ara sí que s'ajusta» a la normativa. A priori, la comissió d'urbanisme de Girona no accepta els canvis i, un any més tard, després de les al·legacions de l'empresa, canvia de parer i dona el vistiplau al projecte.

L'any 2000 els amos van ignorar el projecte d'obres i van arrasar la masia històrica. Posteriorment, l'equip de govern ho va detectar, els van obrir un expedient i els van instar a recuperar la masia original, tot i que tres dies més tard, el 26 d'octubre de l'any 2000, van canviar d'opinió i, no només això, sinó que els van atorgar una nova llicència d'obres. Més endavant, l'any 2002, l'empresa comença a demanar la llicència per a usos hotelers i, l'any 2004, sota el mandat de Roger Zamorano (ERC), i amb el vistiplau d'Urbanisme i de la Generalitat, s'aprova el canvi d'usos i permeten que es converteixi en un hotel. No només això, el 2005 els atorguen una nova llicència d'obres per ampliar les instal·lacions, que preveien, entre d'altres, la construcció de dues piscines i una depuradora.

Davant aquests fets, la comunitat de veïns de Fogueres de Montsoriu va portar el cas als tribunals, fins que va arribar a l'alt tribunal català, que l'any 2009 va fallar a favor dels veïns. Dos anys més tard, l'any 2011, l'Audiència de Girona fa una interlocutòria que insta l'alcalde a efectuar l'enderroc i li imposa una sanció de 50 euros diaris en cas de no fer-ho. Aquell mateix any, la llista d'Entesa va guanyar les eleccions i Pere Garriga es va convertir en alcalde, però ha anat passant el temps i l'Ajuntament no ha efectuat l'enderroc, tot i que té el projecte per dur-lo a terme aprovat des del 2013.

Enderroc a la vista

L'alcalde, Pere Garriga, reconeix que ha dilatat el procés al màxim i assegura que «quan vaig entrar com a alcalde em vaig trobar més de nou milions d'euros d'endeutament i no ens podíem permetre assumir aquella despesa». Afegeix que «temíem les amenaces de demanda per part dels propietaris de la finca i l'espasa de Dàmocles que hauria suposat això», tot i que l'advocada que ha defensat els veïns els darrers 20 anys, Elena Moreno, explica que la demanda per responsabilitat patrimonial va prescriure un any després de la sentència del TSJC, l'any 2010. Moreno afegeix que després de tants anys «fins que no ho vegi enderrocat, no m'ho creuré».

Segons Garriga, que mai ha pagat la sanció de 50 euros diaris, el jutjat els va comunicar, fa dos mesos, que havien esgotat totes les vies i per aquest motiu dilluns va portar al ple l'aprovació de la licitació de les obres, que va comptar amb el suport de tots els grups. Garriga creu que la propietat assumirà els costos, tot i que afirma que encara ho estan negociant. Preguntat per la seva implicació en el cas quan era regidor d'Urbanisme, assegura que aquest cas era competència d'alcaldia.

Finalment, des de l'oposició, la CUP ha qüestionat la «manca de transparència» que hi ha hagut amb aquest cas: «No entenem per què el compliment d'una sentència judicial de l'any 2009 ha de passar per ple».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook