Laia, la nena que va morir agònicament al gener de 2021 a Saragossa, serà enterrada en el cementiri de Lloret de Mar, tal com demanava el seu pare. L’Audiència de Saragossa acaba de donar-li la raó, esmenant la decisió de la jutgessa del cas que el va denegar i que, per a més, havia acceptat la proposta de la mare de la nena i suposada infanticida, qui apostava per la capital aragonesa. Tot perquè a l’inici de la instrucció, el tribunal provincial va dir que en cas d’inhumar-se el cadàver es fes a la ciutat en la qual s’estava investigant per si fos necessari realitzar una nova autòpsia. Situació que ha canviat, ja que estan a punt de tancar-se les diligències. Mentrestant, la menor de 2 anys seguia en la cambra frigorífica de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses d’Aragó.
«Resulta evident que hi ha hagut un canvi radical de circumstàncies entre el moment processal en el qual el pare va sol·licitar l’enterrament en 2021 i les circumstàncies actuals davant l’avanç de la instrucció», assevera la magistrada de la Secció Primera de l’Audiència de Saragossa, Concepción Aldama, en contra de l’expressat per la seva homòloga en el Jutjat d’Instrucció número 12 de Saragossa, María José Moseñe.
Però la signant d’aquesta resolució judicial va més enllà i destaca que Vanesa M. P. ja no es troba en el centre penitenciari de Zuera (Saragossa) en el qual va ingressar després de ser detinguda al costat de la seva parella Cristian L. V. com a responsables de les tortures que van posar fi a la vida de la nena, sinó que ha estat traslladada a la presó de Mallorca. Ho va demanar perquè la família d’ella viu a l’illa. És a dir, Laia no tindria a prop cap ser estimat de ser enterrada a la capital d’Aragó.
Així mateix, el tribunal afirma en la contestació al recurs presentat per l’advocat Manuel Hatero, que «hi ha motius de sensibilitat i humanitat davant una petició, la del pare de Laia, que no ocasiona en aquest moment cap perjudici (personal, social o processional) i per contra permet concloure el duel del progenitor i dels familiars pròxims de la nena morta en tan penoses circumstàncies».
Laia ja no necessitarà un enterrament benèfic. Abans d’aquest pronunciament, Vanesa M. P. va assegurar a la jutgessa que no tenia diners per a poder fer front a les despeses pròpies d’un sepeli, per la qual cosa es va proposar a l’Ajuntament de Saragossa que es fes càrrec del mateix sota l’empara de la beneficència. Situació que el consistori va acceptar, advertint que el protocol marca que, a partir dels cinc anys, el cadàver seria exhumat i que acabaria en la fossa comuna com la resta de captaires o persones que no paguen la taxa de manteniment del seu nínxol. Una destinació que dolia especialment a Manel Ardila, el pare de Laia, perquè ell des del primer moment va voler enterrar-la i costejar les despeses.
Finalment, després d’una dura batalla de Manel en la qual se li retreia que la seva insistència estava dilatant el procés i la menor seguia en la cambra frigorífica, aquest home «respira més tranquil». «Aviat podré tenir a la meva filla a prop i plorar-li com es mereix», afirma a aquest diari Manel, qui reconeix que l’alegria «és a mig fer» perquè, òbviament, desitjaria no haver d’enterrar-la.
Ara només espera que es faci justícia respecte a Vanesa M. P. i Cristian L. V. Van dir que havia caigut per les escales i la van ficar en la banyera per a despertar-la, però l’autòpsia va revelar un centenar de lesions. L’anàlisi dels seus telèfons mòbils va determinar que s’enviaven missatges amb fotos de les tortures i càstigs que realitzaven.
