En Toni Rodríguez és un veí de Blanes que ara pedala per la costa de Brasil amb la casa a sobre. Fa poc més de 13 mesos que va emprendre el viatge "de la seva vida", una experiència que li ha permès complir el somni que, des dels 16 anys, li envaïa tots els pensaments: fer la volta al món en bicicleta.
L'1 de juliol del 2021, als seus 54 anys, va carregar la que ara és la seva companya de viatge amb una tenda, una cuina, roba i material de supervivència i va fer camí cap a Viena, creuant Europa pels Alps. Aleshores era un viatge més dels molts que havia fet en bicicleta i solitud, perquè la línia de meta la col·locava al bell mig d'Europa, a la capital d'Àustria. La pandèmia que havíem viscut tots plegats d'ençà d'un any enrere havia posat sobre la taula la incertesa de programar plans a llarg termini, i com que la situació de la covid al món no era idònia, Toni Pedales -com es fa conèixer al seu portal web i a les xarxes socials- va decidir actuar no amb peus de plom, però sí cautelosament.
Després de dos mesos i mig i un estiu que ja s'acostava a les seves acaballes, va arribar a la destinació, però el viatge tot just se situava als seus inicis. Després de viure "una experiència bestial", Rodríguez necessitava continuar l'aventura.
Durant més de 30 anys, la seva vida a terres gironines havia consistit a ser educador social en el sector de les persones amb discapacitat, però des de feia un temps se sentia "estancat i saturat". Per això va decidir reorientar la seva vida laboral, deixar l'etapa d'educador a una banda, i enfocar-se cap al màrqueting digital i el SEO, convertint-se en especialista en posicionament als buscadors de Google: "volia una feina que em permetés treballar online des de qualsevol lloc del món i així guanyar-me un petit sou mentre viatgés amb la meva bicicleta", explica.
Sense bitllet de tornada
Ho havia deixat tot lligat i econòmicament i personalment estava preparat, així que el capítol que arribava al seu final es va omplir de pàgines i, després de trobar-se amb la dona i la filla a Viena, va dibuixar camí cap a l'Àsia. Passant per les capitals d'Eslovàquia -Bratislava- i Hongria -Budapest-, el nord de Romania i Moldàvia, es va plantar a Odessa (Ucraïna), des d'on va creuar el Mar Negre fins a arribar a Geòrgia. A les portes d'Àsia, però, es va trobar les fronteres tancades per la covid-19. Amb un temps que no acompanyava i el desembre a tocar, tenia dubtes de si seguir o tornar a casa, però la idea de viatjar sense bitllet de tornada encara no havia desaparegut del tot i va decidir-se a agafar l'avió fins a Jordània i recórrer Àfrica en pedals. La seva família l'esperava de nou a El Caire, a Egipte. "Elles ho vivien amb molta por i patien des de la distància, però ara ja s'han acostumat", explica. De fet, va ser a Àfrica mateix quan va anunciar ja als quatre vents la seva intenció: “vull fer la volta al món”.
"Un viatge així fa por i quan hi ets tens alts i baixos, però em poden les ganes de continuar", diu, i afegeix: "no són vacances, deixes la teva zona de confort i t'enfrontes a molts perills, malalties, la soledat, no saber on dormir...". Conviure només amb tu mateix és una de les coses que a vegades fa més por en rutes de llarga durada, però Rodríguez assegura que en tot moment s'ha sentit acompanyat: parla amb la seva família cada dia per telèfon i a través de videotrucades -amb targetes SIM locals que es compra pels diferents pobles que creua- i la gent amb qui es troba al llarg del camí "és molt bondadosa" i li aporta "molt bon rotllo". Aquesta vida nòmada li agrada, però assegura que és temporal durant dos o tres anys: "els lligams emocionals amb tot el que tinc a Blanes són molt forts", confessa.
A l'Àfrica s'hi va estar set mesos, i va ser fa tot just un mes quan va agafar un avió cap a Sao Pablo, Brasil. Creuar el continent africà fins a arribar a la zona del sud va ser complicat: a Sudan el 25 d'octubre de 2021 hi havia hagut el cop d'estat que va acabar amb la transició civil i democràtica que s'havia iniciat el 2019; i la regió de Tigre, a Etiòpia, està en guerra des del 2020, quan hi va haver un xoc entre les autoritats regionals i les forces federals. Així doncs, Toni Pedales va haver d'agafar un avió per no creuar la zona i reprendre la ruta a Kènia, resseguint Uganda, Tanzània, Malawi i movent-se per Àfrica del Sud. "Tanzània i Kènia eren increïbles, et senties com a casa. Tota Àfrica era molt hospitalària", recorda.
Viure el dia a dia
Rodríguez pedala entre 4 i 7 dies, depèn del cansament que porti acumulat, i en descansa entres dos i tres. Es mou amb GPS i recórrer uns 180 quilòmetres al dia, encara que varia segons el recorregut i la zona. "Dormo en comissaries, en cases particulars, i sinó a la tenda", explica. Pels àpats té pautat de gastar-se entre 10 i 15 euros al dia, encara que "la gent és molt generosa i em convida a menjar i a dormir". Si algun dia la climatologia és adversa i no té lloc on passar la nit, busca algun hostal per refugiar-se.
Tot i això, ha tingut algun espant: una vegada a Egipte, el van acollir a una casa del poble, però aleshores tot d'infants i joves van començar a cridar i llençar objectes a la porta i, al final, l’amo de la propietat li van haver de demanar que marxés. "A dos quarts de deu del vespre vaig haver d'abandonar el poble, mentre el jovent em llançava pedres i vegetació, i els adults els tiraven aigua a sobre perquè aturessin aquell comportament", explica Toni Pedales.
Ara que és a Amèrica del Sud, sí que considera que hi ha molta violència, encara que ell ha fet ruta cap a les zones rurals, que són "més tranquil·les". En aquests mesos vinents, la idea és anar a l'Iguaçú des de Brasil, seguir per Argentina, Uruguai i els Andes i llavors saltar cap a la Xina i Mongòlia i fer la ruta de la seda fins a arribar a casa, de nou.
De moment, no té expectatives del que vindrà. "Visc el moment, no tinc res planejat. Vaig fent segons la situació", manifesta, i conclou: "en el que porto de viatge, m'enduc una experiència increïble i el record de la gran quantitat de gent que ha estat disposada a ajudar-me".
