ABBA. Un concert del que ara s’anomenen clons, tributs..., en aquest cas de la formació Abba New Experience, va posar punt final a la Festa Major de Blanes. El lloc, com ja és tradició, la platja de Cala Bona que, després d’aquests anys pandèmics , acollia una nova edició de l’Aplec de l’Amor. Tot i que personalment no m’agraden massa els imitadors de grups genuïns, reconec que qui va escollir aquesta formació de replicants del celebèrrim grup suec la va encertar de ple! Cala Bona es va omplir com mai ho havia vist amb gent de totes les edats. Una gentada que va gaudir, cantar i ballar el repertori d’ABBA gràcies a l’energètica i superprofessional actuació dels seus imitadors. Una climatologia encalmada i suau va ajudar que la nit fos rodona.

MUSTANGS. La nit anterior, també com a cloenda de la seva festa major, una altra petita i emblemàtica cala -Sa Caleta- havia acollit un concert remarcable. Una formació històrica com són Els Mustangs va fer «trempar» els lloretencs. En aquest cas no es tractava pas d’una còpia sinó de l’original. Almenys el seu emblemàtic cantant, en Santi Carulla, és encara l’original. Aquí , les referències m’han arribat per altres persones. Totes coincideixen en que van gaudir d’una gran vetllada.

PUNXADES. Mentre les dues viles veïnes tancaven les seves festes apareixia aquest nou fenomen de les punxades a les discoteques. Com vostès saben, no es tracta pas de les punxades dels DJ de l’argot «discotequero», sinó d’un seguit d’agressions que han patit algunes noies aquestes darreres setmanes. A hores d’ara encara ningú sap explicar què injecten o si injecten alguna cosa. Hi ha qui diu que potser es tracta d’un joc viral. M’ha entristit, però, que després de molt de temps sense protagonitzar portades de «successos» poc edificants: borratxeres, «balconings» bretolades, baralles, agressions... Lloret hagi tornat a ser assenyalada.

TRENCADISSA. Mentre centenars de blanencs gaudíem a Cala Bona amb el concert dels ABBA, al Ple Municipal es cuinava el trencament de la coalició que ha governat el municipi aquests darrers tres anys ( ERC-En Comú Podem). Un trencament que hores d’ara ningú ha estat capaç d’explicar amb claredat. Un trencament que suposadament ha tingut com a detonant la pèrdua de confiança del batlle en la regidora dels comuns Rosa Aladern. Un trencament que, com ja va passar fa uns anys amb els socialistes, deixa l’equip de govern reduït a cinc regidors que s’hauran de multiplicar per tirar endavant el que resta de la legislatura. «Solos ante el peligro» duplicant o triplicant responsabilitats... a menys que una moció de censura ho capgiri tot. M’explicava algú que viu i coneix això des de molt a prop, que potser darrera de tot plegat, en el fons, no hi hagi res més que instruccions des del mes alt nivell d’ERC per trencaa -a Blanes i a tres o quatre municipis més de Catalunya - unes coalicions que suposadament els restarien vots a les properes municipals. Tàctica pre-electoral, vaja! Tàctica, tàctica i més tàctica. Curt-terminisme! És la dinàmica en la que viuen instal·lats la majoria de polítics que ens governen (?) a tots els nivells. Aliens, sovint, a les veritables necessitats duna ciutadania que conscient o inconscientment el que vol i, sobretot, el que necessita són estratègies i estrategues.