La «sort» de tenir tres fills amb altes capacitats: «Porten el pilot automàtic»

No ho etiquetaria de «miracle». Ni tampoc de «benedicció». Perquè per la lloretenca Encarni Amaro, que els seus tres fills tinguin altes capacitats és, senzillament, una «sort». «Potser és excepcional, però per mi és un orgull», celebra. Un mèrit que, de fet, no només atribueix a la seva intel·ligència. «La clau és que, a més, són molt treballadors i tenen moltes ganes d’aprendre, sempre intenten fregar l’excel·lència», assegura, un híbrid que fa que, sense que siguin superdotats, «aconsegueixin el seu màxim potencial».

Com a pares, celebra, els ho han posat fàcil. «Mai els hem hagut de perseguir perquè fessin els deures perquè sempre han prioritzat els estudis», sosté. «Porten el pilot automàtic, són totalment autònoms», afegeix. Dos dels germans, de fet, són bessons (Daniel i Marina Romero Amaro). El curs passat, quan cursaven 3r d’ESO, van obtenir una qualificació mitjana idèntica: un 9,82. Aquesta experiència compartida (els van detectar altes capacitats als 8 anys), a més, els ha unit encara més. «És un suport molt gran per ells, sobretot quan van accelerar un curs (enlloc de començar 2n d’ESO van passar directament a 3r d’ESO)», assegura la mare. En la decisió, recorda, els pares no hi han volgut entrar mai. «Hem volgut que escollissin lliurement», afirma.

El canvi, després de l’acceleració, ha estat «espectacular»: «Abans s’avorrien a classe i sempre arribaven a casa queixant-se perquè els havien tornat a explicar el mateix temari, però ara, en canvi, estan més motivats que mai», celebra. I és que, alerta, els índexs de fracàs escolar són «elevats» entre els alumnes amb altes capacitats. En el cas de la seva filla gran, Anna Romero Amaro, està estudiant el Grau en Matemàtiques a la UAB. En el seu cas, li van detectar altes capacitats als 7 anys, però va preferir no avançar un curs. «No va voler abandonar el seu grup d’amics», recorda la mare. La societat, lamenta, «viu amb el prejudici que són nens antisocials, però en el nostre cas és al contrari», assegura.

En «segon pla»

Tot i això, Amaro lamenta que «l’actual sistema educatiu no està preparat»: «S’acompanya als alumnes amb dificultats en l’aprenentatge amb el suport de psicopedagogs però els estudiants amb altes capacitats sempre queden en segon pla», denuncia. La solució, explica, passava per «estimular-nos fora de l’horari escolar», fet que els ha portat a programar una extensa agenda d’activitats extraescolars, passant pel perfeccionament de l’anglès, l’aprenentatge del francès, donar-los un bagatge musical amb classes de piano i guitarra, sense oblidar la pràctica esportiva, des del tenis al patinatge artístic, passant per la natació. Això, assegura, suposa un «sobrecost» que, durant anys, no els ha permès estalviar. «En un mes, entre els tres, podíem arribar a pagar 800 euros, entre la quota del centre educatiu (concertat) i les activitats extraescolars», explica.

A més, apunta a la «poca detecció» de l’alumnat amb altes capacitats per «manca de recursos». De fet, confessa, va haver de pagar les proves diagnòstiques de la seva butxaca en un centre privat perquè «a l’escola era un procés molt lent».

Marina Romero rep una beca per a estudiar al Canadà

Una de les germanes, Marina Romero Amaro, acaba de guanyar una de les 400 beques de la Fundación Amancio Ortega per a estudiar 1r de Batxillerat als Estats Units o al Canadà. En el seu cas, ho farà a la localitat canadenca de Saskatoon i conviurà amb una família local. Més de 10.689 estudiants d’arreu de l’Estat espanyol han participat en la convocatòria. A les comarques gironines han guanyat la beca un total de 5 estudiants. Ella, però, no és la primera persona de la família que l’aconsegueix. El curs 2018-2019, la seva germana gran va fer el primer curs de Batxillerat a Ontario.

Subscriu-te per seguir llegint