Diari de Girona

Diari de Girona

Un ball d’acusacions: els darrers sis mesos del govern de Blanes

Àngel Canosa i Rosa Aladern, en dues imatges d'arxiu. David Aparicio

Els ciutadans de Blanes viuen un annus horribilis a l’Ajuntament on, els darrers mesos, les denúncies creuades entre l’alcalde i l’exregidora d’Urbanisme han dinamitat el tram final de la legislatura d’ERC i els Comuns. A quatre mesos d’unes noves eleccions municipals, la incògnita rau en saber si encara queden més girs de guió. 

Embolica que fa fort. Els ciutadans de Blanes han viscut els darrers mesos un capítol propi de House of Cards a l’Ajuntament. Els balls de cadira s’han fet palesos arran de les denúncies creuades entre l’alcalde del municipi, Àngel Canosa (ERC), i l’exregidora d’Urbanisme, Rosa Aladern (no adscrita). Val a dir, però, que la fragilitat de l’equip de govern va començar gairebé el primer dia, quan els resultats electorals de 2019 van provocar un triple empat en tres formacions (PSC, Blanes En Comú-Podem i ERC). Un acord in extremis entre els republicans i els comuns va permetre una coalició de govern en minoria -amb 10 regidors- que ha aguantat tres anys fins que, amb les properes eleccions municipals a quatre mesos vista, tot plegat ha començat a saltar pels aires. 

El primer canvi de cadires es va produir l’u d’agost quan Canosa va fulminar a Aladern com a màxima responsable de l’àrea d’Urbanisme argumentant una «pèrdua de confiança» a causa d’algunes actuacions «que podrien constituir presumptes irregularitats». L’alcalde va demanar al secretari municipal que efectués tres informes sobre tres actuacions. Els documents no es van fer públics. Diari de Girona ha tingut accés a la notificació d’arxivament de les denúncies, feta pública aquesta setmana i on es constata que les tres causes, tot i que «denoten cert grau de desídia o poca traça» no impliquen cap matís d’actuació criminal

Aquest fet va provocar que el portaveu dels comuns, Jordi Urgell, anunciés un trencament de l’acord de govern i que ERC es repartís les regidories que fins aquell moment tenien els comuns. Els socialistes, temptats a fer una moció de censura, van descartar tal moviment mentre ho observaven tot des de l’oposició. 

Quan semblava que tot estava dat i beneït, nou moviment. Al setembre, Aladern denuncia a Canosa per prevaricació, assetjament laboral i injúries i calúmnies (denúncia que, per ara, segueix el seu curs). Un mes més tard, a finals d’octubre, surten a la llum les desavinences entre Aladern i la formació morada, fet que provoca la seva sortida del partit i un nou canvi de cadira: Aladern passa a ser regidora no adscrita. Tot tornava a respirar amb tranquil·litat fins que, després d’un parell de sessions plenàries amb la tensió palesa i els aires a flor de pell amb acusacions creuades i retrets sobre l’ús de la comunicació institucional per part dels republicans, els comuns fan un comunicat demanant que es recuperi el diàleg. El mes de desembre va anestesiar la situació fins que la Fiscalia ha anunciat aquesta setmana que arxiva les denúncies de Canosa contra l’exregidora

Les reaccions a l’arxivament

En la comunicació que l’Ajuntament de Blanes va fer anunciant l’arxivament, Àngel Canosa va valorar: «Em sento satisfet perquè s’ha pogut salvaguardar el nom de l’Ajuntament de Blanes. Al mateix temps, però, inquieta saber que, tal com es recull a l’escrit de conclusions, s’indica que s’han comès infraccions lleus i actuacions censurables, que no s’ajusten amb el que ha de ser el comportament d’una administració pública». Per últim, en el comunicat l’alcalde exposava que l’ètica política i el Codi Penal «no sempre han de ser coincidents». En aquest mateix sentit, va reiterar que l’ajuntament «ha defensat i seguirà defensant la màxima transparència i honestedat en les tasques de representació política i continuarà sent intransigent davant aquelles persones que utilitzen la política per defensar els seus interessos particulars».

Per Aladern, en canvi, tot plegat és un malbaratament de recursos públics: «Ni tan sols és capaç, en aquestes circumstàncies de disculpar-se. Ni cap rectificació pública, ni cap restitució dels diners, perquè m’ha anat a perjudicar i destituir-me a mi i jo el procés me l’he pagat de la meva butxaca, però ell ha usat recursos municipals, això com ho recuperem? Va dir que això es feia perquè hi havia irregularitats, però tot i que els informes del secretari no ho diuen així, continua endavant i es porta a Fiscalia. I la comunicació de l’Ajuntament... No és transparent de l’Ajuntament sinó que serveix de manera partidista».

El contingut de les denúncies

Les denúncies que per ordre del batlle es van portar a Fiscalia feien referència a tres casos que l’alcalde va ordenar al secretari investigar el mateix dia en què va destituir a Aladern, l’u d’agost. El primer era la dilatació en l’emissió d’un edicte, que es va emetre en 45 dies, en el marc d’una llicència d’obres. La Fiscalia l’arxiva apuntant que els tempos del decret no perjudiquen l’empresa i no són constitutius de delicte, tot i que indica que són «censurables». La segona fa al·lusió a una sol·licitud de l’empresa Pinus Pinea que va recaure a l’àrea d’Urbanisme, de la qual Aladern n’és accionista i que per incompatibilitat no li hauria d’haver arribat mai. En aquest cas Fiscalia indica que es va incoar l’expedient. Finalment, es fa referència a la denúncia d’un ciutadà per unes obres il·legals de caràcter menor (una porta) sense llicència. Les obres en qüestió les feia Jordi Urgell, portaveu dels comuns, i la Fiscalia altre cop denota «desordre» en el procediment de l’àrea d’Uranisme, però subratlla que «no hi ha cap element que perjudiqui l’interès públic».

Compartir l'article

stats