D’un refugi a una llar: nens d’un orfenat ucraïnès recuperen la il·lusió a Blanes

La guerra d’Ucraïna va obligar a milers de persones a encabir la seva vida en una maleta per a esquivar els bombardejos. Famílies senceres. Mares, filles i àvies. Però també una altra cara de la societat, sovint ignorada (però no per les bales): els infants orfes.

Les bombes havien començat a caure al costat de l’edifici de l’orfenat Native Home (situat a l’oest del país) i el director de l’equipament, Vitalii Zhilyak, va posar-se en contacte amb l'ONG El Bon Samarità de Blanes per a demanar-los refugi (l’entitat col·labora amb l’organització internacional Serving Orphans Worldwide). El 6 d’abril de 2022, després d’intentar creuar la frontera ucraïnesa en tres ocasions, 31 infants (de 2 a 18 anys) i 7 treballadors de l’orfenat van desembarcar a Blanes. En aquell moment, assenyala el president de El Bon Samarità, Jaume Torrado, la resposta era «temporal» i la seva tasca era purament logística. Però gairebé un any després i en vista que el seu retorn no podrà ser immediat, l’entitat s’hi ha bolcat de ple amb més d’una cinquantena de voluntaris i 6 professionals per a acompanyar als infants.

«Estem buscant un espai únic per a nosaltres, és el que necessiten els nens i el que ens permetrà que el projecte pugui tenir continuïtat»

Jaume Torrado

— president de El Bon Samarità

Durant aquest temps han passat per diversos emplaçaments, des d’uns apartaments d’ús turístic que el propietari els va cedir gratuïtament durant dos mesos i mig (amb el centre d’operacions a les instal·lacions del Centre Cristià FEAM de Blanes, on els infants menjaven i assistien a les classes virtuals de la seva escola ucraïnesa) fins a aterrar en un hostal de Blanes, on l’entitat ha llogat una part de les instal·lacions. Tot i això, Torrado reclama un espai exclusiu: «Estem buscant un espai únic per a nosaltres, és el que necessiten els nens i el que ens permetrà que el projecte pugui tenir continuïtat», assegura. I és que ara, assenyala, els infants comencen a veure Blanes «com una segona llar i no com un refugi». La Generalitat de Catalunya té la tutela dels menors i, des del setembre, estan escolaritzats a Blanes. Amb tot, Torrado lamenta que «les ajudes institucionals tot just han començat a arribar ara» i confessa que la «magnífica» resposta de la societat i les aportacions econòmiques d’entitats internacionals han permès finançar l’acollida.

Les famílies blanenques també han volgut aportar el seu gra de sorra. És el cas de la voluntària Margherita Plewka, que els caps de setmana va a buscar tres nens i els porta al cinema, al teatre o a Port Aventura. «A ells els fa molta il·lusió i pel meu fill és un aprenentatge molt positiu». Actualment, ja hi ha una vintena de famílies col·laboradores. Demà l’organització celebrarà un acte d’agraïment per a totes les persones i entitats que han fet possible el projecte.

El director de l’orfenat ucraïnès, Vitalii Zhilyak, agraeix el «cor i la generositat» de la ONG i dels blanencs. A més, subratlla que «els nens es fan grans i necessiten un bitllet pel futur, i aquí els el poden donar i estar junts».

Subscriu-te per seguir llegint