Un secret anomenat Hipra

Esforç, ambició i discreció són alguns dels pilars de la família Nogareda, propietària d’una empresa desconeguda fins que va arribar la pandèmia de la covid-19. Actualment, el grup compta amb filials a 40 països, 3 centres de recerca i 6 plantes de producció estratègicament ubicades a Espanya i Brasil

Noves instal·lacions de la farmacèutica a Aiguaviva.

Noves instal·lacions de la farmacèutica a Aiguaviva. / ANIOL RESCLOSA

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Fins fa poc més de dos anys, la farmacèutica catalana Hipra era una empresa totalment especialitzada en salut animal i, per tant, encara desconeguda fora d'aquest sector. La irrupció de la pandèmia va catapultar Hipra dins l'aparador nacional i internacional, gràcies a la seva aposta per la salut humana amb el projecte més ambiciós de tota la seva història: la producció d'una vacuna contra la covid-19

Per entendre els motius d'aquest salt estratègic i qui en són els precursors, és necessari conèixer la història que hi ha al darrere de l'empresa, propietat de la família Nogareda, que sempre s'ha caracteritzat per la discreció i s'ha mostrat allunyada dels focus dels mitjans de comunicació, inclús en els últims mesos, quan Hipra està en boca de tothom per ser la primera empresa espanyola que està a punt d'aprovar una vacuna contra la covid-19. 

D'entrada, si ens remuntem ben bé a l'inici; els laboratoris no es van originar a Catalunya, sinó que es van crear a Madrid el 1954. Hipra és l'acrònim dels cognoms Hidalgo i Prado, veterinaris fundadors de l'empresa. Vint anys més tard, el 1971, el químic, farmacèutic i veterinari Joan Nogareda Gifre, natural de la comarca de la Garrotxa, va adquirir la farmacèutica i en va traslladar la seu a Amer

D'aquesta manera, va refundar la farmacèutica però en va mantenir el nom original. Joan Nogareda ja tenia una àmplia experiència en el món de la veterinària perquè, juntament amb el seu germà Ernest, s'havien forjat en els Laboratoris Sobrino, a la Vall de Bianya i Olot, on produïen sèrum contra la pesta porcina, a més de vacunes. 

Al llarg dels anys noranta, Hipra s'anava consolidant com a farmacèutica biotecnològica enfocada en la salut animal. En la mateixa dècada, Joan Nogareda Gifre va passar el relleu de l'empresa als seus fills: David Nogareda Estivill, que n'és l'actual president i la seva germana, Maria del Mar, que n'és la vicepresidenta executiva. També hi ha el tercer germà, Arnau, que forma part del consell d'administració. Tots tres actuen a través de tres societats: Clau de Safir, S.L, en el cas de David; Clau de Robi, S.L, en el cas de Maria del Mar; i Clau d'Atzabeja S.L., en el cas d'Arnau. El seu pare i fundador, n'és el president honorífic.

L’aposta per la internacionalització i, més endavant, la prevenció, decisions clau per a l’empresa

Coincidint amb el canvi generacional, l'empresa va començar a plantejar un canvi de rumb. I és que, a finals dels anys 90, aposten per la internacionalització i obren la primera filial a l'Uruguai el 1997. De fet, una de les claus d'èxit segons afirmen fonts d'Hipra és l'inconformisme i l'aposta clara per arriscar-se i innovar. En poc més de dues dècades, han obert filials comercials a 40 països, 3 centres de recerca i 6 plantes de producció ubicats estratègicament a Espanya, com a punt central d’Europa i Brasil, com a punt d’Amèrica. La seva extensa xarxa de distribució cobreix els cinc continents. La seva extensa xarxa de distribució cobreix els cinc continents.

Canvi d'estratègia

Una altra data determinant va ser el 2009, quan van canviar d'estratègia cap a la prevenció, amb el desenvolupament de vacunes. El director de la divisió de salut humana, Carles Fàbrega, matisa que el principal motiu és que «no podíem ser competitius en tot», tenint en compte que els medicaments representen un percentatge molt elevat del mercat, en comparació a les vacunes. Per tant, van decidir especialitzar-se. 

«Va ser una decisió complicada de prendre perquè significava renunciar a gairebé el 75% del mercat de salut animal, com per exemple antibiòtics i antiparasitaris, entre d'altres. Però vam apostar per fer vacunes amb la determinació que realment fossin innovadores». El resultat, una dècada després, és que Hipra té més d'un centenar de vacunes comercialitzades en més de cent països i una cinquantena en fase d'investigació.

Aquesta visió estratègica s'alinea amb la pressió per limitar l'ús d'antibiòtics, tendència especialment clara a Europa. Com a il·lustració d’aquest canvi, en salut animal, el mercat total ha crescut els darrers anys entre un 3-5% anual, mentre que el dels biològics, focalitzat en les vacunes, ho ha fet entre un 5-8% anual. Com a conseqüència, la venda de biològics al mercat de salut animal mundial va passar del 26% el 2015 al 29% en 2021. A Hipra, les vendes en vacunes han passat del 65% el 2014 al 88% el 2021.

Hipra té més d'un centenar de vacunes comercialitzades en més de cent països i una cinquantena en fase d'investigació

Com a resultat, en el mercat de salut animal, Hipra ha llançat al mercat 22 noves vacunes en els darrers 10 anys i asseguren que es tracta de l’única companyia especialitzada que ha assolit aquesta xifra. El mercat mundial de salut animal compta amb dos grans segments diferenciats: el mercat d’animals de producció i el d’animals de companyia. Encara hi ha grans diferències entre països, però el mercat d'animals de producció suposa un 54% del total i el d'animals de companyia un 46%, si bé aquest segment està creixent més ràpidament. Hipra ha estat històricament enfocada al mercat d’animals de producció (el 97% de les vendes del 2021).

Aposta per la salut humana

Fàbrega, que va entrar a treballar a l'empresa fa uns vint anys, coincidint amb l'expansió global, matisa que un altre punt clau és la determinació per prendre decisions i confiar en l'equip. Per això també s'han arriscat a fer el gran canvi cap a la salut humana, amb la vacuna de la covid-19 com a prioritat.

De fet, l'última data determinant és el 2020, any en què van afrontar el nou repte de desenvolupar una vacuna contra el coronavirus. «Si no haguéssim tingut l’experiència en vacunes de salut animal, no hauríem pogut fer aquest salt a la divisió humana; i de fet aquest és el nostre aval: som una de les empreses que treballem amb més patògens, que afecten els animals, però també a les persones», concreta i afegeix que Hipra ja té experiència amb vacunes d’altres coronavirus.

L’aposta per la salut humana es va consolidar l’any passat, quan es va crear la nova Divisió de Salut Humana per desenvolupar nous productes innovadors. El mateix any es va adquirir GoodGut, una empresa emergent biotecnològica de Girona dedicada a la investigació i el desenvolupament de proves diagnòstiques per a malalties digestives.

Visita institucional del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la seu d'Hipra d'Amer.

Visita institucional del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la seu d'Hipra d'Amer. / Pool Moncloa/Fernando Calvo

Un dels avantatges de l'empresa és que tenen capacitat per a desenvolupar totes les fases dels productes, des de la investigació fins a l'envasat, sense necessitat de subcontractacions. De fet, al llarg de tots aquests anys, mai s'han fusionat amb cap altra empresa. L'expansió internacional s'ha accelerat al llarg de la darrera dècada. Així, el 2009 les exportacions representaven el 56% del total de les vendes d’Hipra, mentre que aquest percentatge ha pujat fins al 78% en el tancament del 2021. L'accés a nous mercats ha augmentat el potencial de venda i ha contribuït a una millor diversificació del risc de negoci. Entre els principals mercats geogràfics cal destacar: Espanya, Xina, Rússia, Turquia, França, Filipines, Vietnam, Polònia, Brasil i Itàlia.

Dels 2.500 treballadors, n'hi ha 400 implicats en l'I+D.

També destaquen l'aposta per l'equip d'investigadors (I+D) i tenen un dels percentatges de treballadors més elevats destinats a la recerca. Dels 2.500 treballadors que hi ha actualment a totes les sucursals, n'hi ha 400 implicats en l'I+D. De fet, el nombre de professionals s'ha triplicat en una dècada. «El 2011 érem 800 treballadors i, el 2002, 300», afirma. En termes absoluts, quan va finalitzar el 2021, Hipra comptava amb un total de 2.309 treballadors, amb plena equitat entre homes i dones, mentre que el 2020 en van ser 2.000. El país que comptava amb més treballadors era Espanya, amb un 64% del total (1.479), seguit de Brasil (140), Filipines (53), Xina (51) i Tailàndia (50), entre molts d’altres. Els que en tenien menys eren Uruguai i el Marroc, amb dos cadascun. Respecte a la classificació per tipologia de càrrec, hi havia 31 directors, 389 càrrecs intermedis, 1.283 tècnics, 125 administratius i 481 operaris.

Finalment, respecte al salari brut anual, la mitjana en homes l’any passat va ser de 30.825 euros i, en dones, de 28.739. En el primer cas va baixar 595 euros en un any i, en el segon, va augmentar 168. Pel que fa a les categories laborals en els alts càrrecs la bretxa salarial és més accentuada. En els directius és d’un 5% i en els càrrecs intermedis, un 15%. En canvi, en categories inferiors, les dones cobren bastant més de mitjana que els homes. La diferència més clara es produeix en els administratius, ja que les dones cobren un 40% més de mitjana. 

Aquest creixement també ha repercutit en el balanç econòmic, ja que l'any passat va acabar l'any amb una facturació de 281 milions d'euros, un 11% més que l'any anterior.

La bretxa salarial s’accentua en les categories laborals més altes, com els directius i càrrecs intermedis

Pel que fa a l'augment de la plantilla, Fàbrega remarca que «és molt bo per al territori i, a la llarga, s'ha anat creant un equip humà que ha sabut mantenir l'essència de l’inici». 

A l'espera de l'aprovació

L’aprovació de la vacuna de la covid-19, prevista per aquest any, finalment no veurà la llum fins al 2023. D’entrada, la primera data fixada al calendari era el juny passat, però van haver de fer uns canvis per tal d’adaptar-la a les noves variants. D’aquesta manera, confiaven que estigués a punt per a la campanya de vacunació de la tardor. Malgrat tot, la revisió de l’Agència Europea del Medicament s’ha anat allargant perquè demanava més documentació. Segons l’última versió d’Hipra, a finals d’octubre acabaven d’entregar els últims registres i confiaven que s’aprovés el novembre, però no va ser així, i tampoc s’ha produït aquest mes de desembre. De l’empresa, asseguren que fa setmanes que han entregat tota la documentació i els consta que els avaluadors l’estan revisant. El Comitè de Medicaments d’Ús Humà es reuneix cada mes per avaluar les noves vacunes.

Maria del Mar Nogareda rebent el premi Diari de Girona de Joaquim Nadal.

Maria del Mar Nogareda rebent el premi Diari de Girona de Joaquim Nadal. / ANIOL RESCLOSA

La família Nogareda, marcada per la discreció absoluta

Al llarg de dècades, la família Nogareda ha aconseguit situar la farmacèutica al primer nivell d'innovació tecnològica, gràcies als valors que han anat promovent en l'equip, basats en l'inconformisme i l'ambició, sense oblidar, també la marcada discreció. De fet, es tracta d'una de les famílies més riques d'Espanya, ja que anualment apareixen a tots els rànquings, però també se situa entre les més reservades. 

Normalment, les cares més visibles i exposades als mitjans són les del director general de Salut Humana, Carles Fàbrega; la directora d'I+D i Registres, Èlia Torroella, i el vicepresident executiu, Carlos Montañés. És difícil trobar imatges dels propietaris que s'hagin fet públiques, excepte les que es van fer l'abril de l'any passat, quan el president del Govern, Pedro Sánchez, va visitar la seu a Amer, i que mesos més tard es van repetir amb el seu homòleg català, Pere Aragonès, o el cap de l'oposició de Catalunya, Salvador Illa. En totes aquestes ocasions, les imatges de l'interior de la fàbrica s'han difós des d'Hipra, que manté unes directrius de privacitat estrictes, ja que no permet l'entrada a la majoria de mitjans de comunicació per a prendre imatges o vídeos, amb poques excepcions. Fonts de l'empresa asseguren que es tracta d'una política habitual en el sector, per tal d'evitar possibles filtracions que podrien ser molt perjudicials per a les seves línies productives. 

A primer cop d'ull no es veu, asseguren, però una simple etiqueta o un codi numèric donen molta més informació del que sembla, i no passa gens desapercebuda per als més experts en la matèria. 

De la mateixa manera, els treballadors signen un contracte de confidencialitat per protegir la informació de l'empresa i, en definitiva, salvaguardar els secrets de patents que els ha portat a produir centenars de vacunes per a més de cent països de tots els continents. 

Subscriu-te per seguir llegint