Mor el capellà de Vilobí acusat d'abús de menors

Tomàs Pons, capellà de Vilobí d’Onyar durant la dècada dels 60, 70 i 80 i que va ser acusat d’abusos sexuals a menors va morir dimarts amb 95 anys a la residència sacerdotal de Girona on vivia. 

La figura de Pons, conegut com a mossèn Tomàs, va ser controvertida des que va aterrar a Vilobí el 1967, i de fet, quan va arribar al municipi ja es parlava de tocaments que el mossèn hauria perpetrat en altres municipis on havia estat, com l’Escala i Siurana d’Empordà. Així ho explicava una investigació que va dur a terme el diari Ara, que el gener de 2019 va treure a la llum el testimoni de diverses víctimes que van relatar que havien sigut abusades pel capellà.

Això va motivar l’obertura d’una investigació per part del Bisbat de Girona, que va allargar-se prop de dos mesos, on es va recopilar informació de testimonis i afectats o coneguts dels fets. A través d’un comunicat, el Bisbat va condemnar «qualsevol tipus abusos sexuals realitzats a menors» i es va solidaritzar amb les víctimes i familiars. A més, va assegurar que no tenien constància de «cap queixa» referida als casos concrets difosos al rotatiu. 

Una tretzena de víctimes van acudir a la Comissió del Bisbat per denunciar públicament que havien patit tocaments i abusos per part de l’exrector. Bé fos a Vilobí (on el rector va exercir entre el 1967 i el 1999 i on va muntar un casal d’estiu i va condicionar un gimnàs al costat de la rectoria), bé fos a l’escola Bell-lloc de Girona (on el mossèn feia de voluntari a l’oratori), bé fos a Siurana d’Empordà (on va exercir el ministeri a finals dels anys 50). La majoria dels casos s’estenen entre els anys 60 i els anys 90. 

Resolució del Vaticà

Un cop recollida tota la informació, el Bisbat la va remetre a la Congregació per la Doctrina de la Fe del Vaticà, que al setembre d’aquell mateix any va emetre una resolució on se li prohibia a Pons tornar a exercir en públic i acostar-se a menors d’edat. També se li va vetar visitar les poblacions on havia treballat com a capellà. La resolució incloïa demanar perdó a les víctimes i fer una vida de penitència i oració. En últim lloc, el Vaticà li va imposar l’obligació de residir en una de les residències sacerdotals que té el Bisbat a la província de Girona, on va viure fins a la seva mort.

El Bisbat va posar en coneixement de la fiscalia la documentació recollida, però el procediment es va arxivar per prescripció.

Tomàs Pons Caulús va néixer a Arbúcies l’11 de gener de 1928. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i va ser ordenat prevere a l’església del santuari de la Mare de Déu del Collell el 1953. Des d’aquell mateix any fins al 1999 va treballar per les parròquies de Les Preses, Biert, l’Escala, Siurana, Vilobí d’Onyar, Franciac, Estanyol, Salitja i Sant Dalmai. Entre el 1999 i el 2019 va ser adscrit a la parròquia d’Arbúcies i va fer de capellà de les Hospitalàries de la Santa Creu. Llavors va ser apartat a la residència sacerdotal Bisble Sivilla de Girona.