Sant Hilari: la baixada de carretons més antiga de Catalunya

El municipi selvatà acull amb orgull una activitat que va començar com una broma l’any 1981 i que s’ha consolidat com un dels elements més identificatius i populars de la Festa Major

Baixada de carretons.

Baixada de carretons. / Ajuntament de Sant Hilari

Clara Julià

Clara Julià

«Tot plegat va començar com una broma. Era una activitat que vam organitzar per passar-nos-ho bé durant la Festa Major», explica Pep Permañé, president de Ça-Calm Exprés. Era 1981 i un grup d’amics es va disposar a fer carretons amb coixinets, unes peces de ferro d’uns 20 centímetres de diàmetre que usaven com a rodes, i quatre fustes. Aprofitaven els carrers amb pendent del municipi per activar la seva adrenalina: «La baixada de carretons es feia per la plaça de l’església i es va haver de canviar el recorregut perquè no ens deixaven baixar per allà perquè les rodes de ferro marcaven el terra. Cada persona o cada grup feia el seu invent per tenir una estructura fins que, a poc a poc, els carretons es van anar articulant», recorda.

Imatges històriques de la baixada de carretons.

Imatges històriques de la baixada de carretons. / Ajuntament de Sant Hilari

Permañé explica que l’entitat va organitzar la baixada de carretons durant quinze anys fins que, els constants xocs amb l’administració local van fer a l’entitat desistir. «Al final després de barallar-nos ho vam deixar de fer i després es van veure obligats a seguir perquè tota la gent del poble ja s’ho havia fet seu i es va convertir en una de les activitats més populars. Ara tothom s’ho hafet seu i és de tot el poble. És l’activitat que fa més gràcia de la Festa Major i ha perdurat. A més a més, sempre s’ha mantingut que la baixada era baixar per passar-s’ho bé. El que fèiem era controlar la velocitat perquè no volíem que baixessin en plan carrera. No és una carrera, al final la gràcia és baixar i que tothom gaudeixi: els que condueixen i els que miren, no hi ha guanyador», insisteix. De fet, en una de les modificacions de ruta es va crear una segona tradició: acabar tots remullats a la font. «Ens van obligar a canviar el recorregut i un dia vam decidir acabar a la plaça de cal Ros. Allà hi ha una font i com que feia calor tothom acabava xop. Allò es va convertir en una tradició i ara hi ha una festa de l’aigua», explica Permañé que celebra que l’activitat enguany arribi als 40 anys.

Imatges històriques de la baixada de carretons.

Imatges històriques de la baixada de carretons. / Ajuntament de Sant Hilari

El pas dels anys

Aquest dissabte el municipi va acollir la quarantena edició de la baixada amb expectació i entusiasme, prop de 90 vehicles i 200 persones van participar en l'activitat. L'alcalde, Jordi Rotllant, que reconeix que quan era petit també hi va participar, explica que s'ha convertit en un «emblema» del municipi: «Va ser una activitat que van començar l'any 1981, tot i que en un parell d'ocasions no es va celebrar, i per això ara fa 40 anys. És una activitat que s'ha convertit en un emblema i en el seu moment l'Ajuntament va decidir que es continués portant a terme. És una de les activitats principals i emplena tot el dissabte a la tarda. El sol fet de trobar-se i carregar els carretons ja és una cosa especial», explica Rotllant, que afegeix que quan ell era petit «era una experiència d'adrenalina passar pels carrers plens de gent amb 10-12 anys, era una cosa molt emocionant. A més a més, els canvis de recorregut han acompanyat al llarg dels anys els canvis urbanístics del municipi», conclou. Finalment, des del 16 d'agost es pot visitar a l'oficina de turisme l'exposició «40 anys baixant amb carretons».

Subscriu-te per seguir llegint