L’exalcalde d’Hostalric i tres regidors aniran a judici acusats de prevaricació

L’exalcalde d’Hostalric, Josep Antoni Frias, juntament amb tres regidors del mateix mandat i el secretari municipal aniran a judici el 15 de novembre acusats de prevaricació. La fiscalia els demana a cadascun d’ells 12 anys d’inhabilitació per exercir qualsevol càrrec públic per una multa imposada a una ciutadana que, segons l’acusació pública, se li va imposar només per «escarmentar-la». 

La fiscalia acusa els polítics i al secretari municipal d’un delicte contra l’administració pública per uns fets que van ocórrer el juliol de 2018. Al seu escrit d’acusació provisional explica que durant la matinada del 4 de juliol una patrulla de la Policia Local va enxampar en un parc infantil un grup de ciutadans amb els rostres coberts i amb eines al damunt, entre les quals pals extensibles d’alumini, ganxos i rasclets; mentre intentaven treure llaços grocs i una pancarta on hi havia escrit «llibertat presos polítics».

El Poder Judicial aprova per majoria una declaració contra l'amnistia

El grup va informar la patrulla que havien vingut de fora del municipi a petició d’uns veïns d’Hostalric per «netejar el poble de la merda de propaganda». La patrulla els va informar que aquells actes no eren correctes i que en tot cas ho havien de fer de dia perquè es podien malinterpretar. Segons l’informe policial, el grup va qüestionar que se’ls cridés l’atenció a ells i no als que havien penjat el cartell, i van endur-se la pancarta tot i la petició inicial dels agents de no fer-ho. La policia no va considerar proporcional requisar-lo i va identificar les nou persones que formaven el grup. 

Aquest succés va arribar a la Junta de Govern Local que es va celebrar l’11 de juliol amb la presència de l’alcalde, els tres regidors acusats i el secretari. Un dels punts de l’ordre del dia va consistir a imposar una sanció de 200 euros a cadascun dels implicats en l’incident, considerant que el fet d’arrencar els llaços suposava «aplaudir la violència institucional contra aquestes persones». Se’ls va multar apel·lant als articles 7,9 i 11 de l’Ordenança General de Convivència, per l’accés indegut a instal·lacions de titularitat municipal, com el Castell «sense autorització prèvia expedida per aquest Ajuntament».

OpinióRamon Llorente Varela

Lentitud judicial: frau persistent

Una de les persones multades va recórrer contra la resolució al·legant que no s’havia obert un procediment sancionador. Per això, la Junta de Govern va deixar sense efecte en una nova sessió el 29 d’agost la resolució anterior i va incoar l’expedient sancionador pertinent, segons la fiscalia. L’expedient va atribuir a la reclamant diversos fets, entre els quals l’ús d’instruments punxeguts, increpar els agents amb una actuació amenaçadora i no fer cas de les indicacions policials. 

«Els acusats van modificar substancialment els continguts de l’informe policial per poder castigar els partícips», sosté l’acusació pública. L’expedient va elevar la sanció als 500 euros, ja que també es va tipificar en la Llei de seguretat ciutadana. 

Els fets van acabar al jutjat Contenciós Administratiu 14 de Barcelona, que va estimar íntegrament el recurs, indicant que «les resolucions sancionadores no concreten en absolut el tipus infractor que s’aplica». També assegurava que no s’havien acreditat «en absolut» els fets i que ni a l’informe ni a la declaració testifical es «concreta» en què podria haver consistit la conducta de la sancionada.

Querella per tortura i revelació de secrets contra la policia infiltrada a l'esquerra independentista de Girona i Salt

La sentència va acordar posar en coneixement els fets a la fiscalia de Girona davant la «possible comissió d’un il·lícit penal» per part de l’Ajuntament. Finalment, la fiscalia ha considerat els fets constitutius d’un presumpte delicte de prevaricació. 

El judici, en cas de celebrar-se, es farà a la secció tercera de l’Audiència de Girona i està previst que la vista s’allargui durant dos dies. 

Subscriu-te per seguir llegint