Un projecte sobre el paper dels herbívors guanya el premi de recerca de les Guilleries
L’estudi «Desxifrant la història i la funcionalitat ecològiques dels espais oberts mediats per herbívors mitjançant metagenòmica del sòl a les Guilleries» ha estat reconegut en la cinquena convocatòria del guardó, que està dotat amb 5.000 euros
Redacció
La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar atorga anualment els guardons de recerca de les Guilleries, dotats amb 5.000 euros, en col·laboració amb el Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona amb l’objectiu de promoure la recerca del patrimoni natural d’aquest espai natural en les temàtiques de l’aigua, el territori i la biodiversitat. La Càtedra està impulsada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya i la Universitat de Girona (UdG).
L’equip format per Ferran Pauné -especialista en ecologia pastoral i doctor en Gestió Forestal i del Medi Natural- i per Alexandre Clop -genetista veterinari i doctor en Producció Animal- planteja un estudi pilot que pretén donar resposta a la llacuna de coneixement que existeix a l’entorn de la funció dels herbívors -tant el bestiar ramader com la fauna salvatge- en la configuració de comunitats vegetals resilients a les pertorbacions ambientals que tenen lloc en els entorns de muntanya. Pauné i Clop pretenen realitzar una diagnosi de l’estat passat i actual dels espais oberts de l’àrea de les Guilleries i Savassona, i dur a terme un anàlisi en parcel·les sotmeses a diferents graus d’abandó de l’activitat herbívora o d’aforestació.
Concretament, l’estudi se centrarà en les poblacions de bacteris i fongs, els quals són uns excel·lents indicadors de l’estat de salut del sòl i del seu cicle de nutrients. Aquests factors es relacionen amb l’equilibri entre les comunitats vegetals i animals que en depenen, i poden proporcionar informació sobre la història ecològica del sòl.
Amb tot, els investigadors volen esbrinar fins a quin punt les comunitats forestals actuals no són més que una etapa de disrupció en l’evolució natural d’un antic paisatge en mosaic, produïda per l’abandonament de les activitats agroramaderes i la conseqüent pèrdua de biodiversitat. En aquest sentit, l’obertura d’espais mitjançant l’acció combinada dels herbívors i la gestió forestal jugaria, actualment, un paper fonamental en la generació de territoris més resilients i biodiversos, indiquen.
Cinc candidatures
La cinquena convocatòria del premi s’ha tancat amb cinc candidatures. El jurat, format per representants de les dues universitats, l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i el Consorci de l’Espai Natural, ha destacat l’elevat nivell científic i el notable interès per a les necessitats actuals de coneixement de la zona. Fins ara han estat publicats els tres primers projectes guanyadors, corresponents a les edicions de 2019, 2020 i 2021 del premi. Aquest any s’ha dut a terme la investigació de l’equip beneficiari de l’edició del 2022, centrat en l’estudi dels refugis climàtics per a la fauna aquàtica al massís de les Guilleries.
Subscriu-te per seguir llegint
- El truc de la fregona que fa embogir a tothom: les juntes queden impecables
- Pere Guardiola admet que la UEFA només permetrà 9.000 espectadors a Montilivi per la Champions
- Així és com has de caminar (segons els nutricionistes) per perdre pes sense esforç
- Els metges demanen eliminar-lo dels sopars: té fama de saludable, però no ho és
- «Després d’un any amb fàrmacs antiobesitat es torna al mateix pes»
- Necrològiques , Noticies de Necrològiques - Diari de Girona
- Necrològiques del 9 d'abril de 2024
- El Girona podria ser de Champions abans de jugar el derbi contra el Barça