Municipis de la Selva amb pous secs volen conectar-se a la xarxa

La sequera ha posat al límit als municipis que depenen de pous. Quan l’aigua va començar a escassejar, aquestes localitats encara tenien marge per a anar fent. No obstant això, el dèficit hídric ha persistit i les masses d’aigua subterrània han patit, fins que alguns pous han començat a donar símptomes d’esgotament. Diversos d’ells s’han assecat i el subministrament ha passat a estar en risc. Per resistir la situació, molts d’ells han aplicat restriccions severes, com talls diaris, per reduir el consum. Uns altres s’han recolzat en camions cisterna.

Però totes aquestes solucions són transitòries. Per aquesta raó, una trentena de municipis, al llarg d’aquest 2023, han demanat a la Generalitat connectar-se a la xarxa de proveïment Ter-Llobregat, per tenir l’aigua assegurada en cas que arribin noves sequeres. Fonts de l’ens de proveïment Ter-Llobregat (ATL) adverteixen que aquest procés de connexió no és senzill. Es tracta de construir noves canonades que connectin les xarxes existents amb aquests municipis, que així podrien rebre aigua de dessalinitzadores o dels embassaments existents al llarg del llit dels rius Ter i Llobregat.

Entre els municipis que ho han demanat hi ha alguns ajuntaments del Baix Montseny com Gualba, Campins, Maçanet de la Selva, Sant Esteve de Palau Tordera i Riells. També alguns del Vallès, com a Santa Margarida de Montbuí, Vilalba Sasserra i Sant Feliu de Codines. I altres de l’Anoia o el Penedès, com Cabrera d’Anoia o Sant Martí Sarroca. Es tracta de pobles que no estan connectats a cap xarxa de proveïment, ni a l’ens Ter-Llobregat ni a uns altres com Aigües de Manresa, Aigües Vic o el Consorci d’Aigües Costa Brava Girona.

En d'altres municipis de la zona, com a Hostalric, encara hi ha aigua als pous que subministren aigua a la població, però l'alcalde, Nil Papiol, explica que "si persisteix la sequera, tard o d'hora haurem de fer ús de la xarxa d'ATL, a la que ja estem connectats"

Des d’ATL, un ens que ja està sotmès a la pressió del subministrament metropolità, avisen que no és clar que els municipis que han reclamat la cconnexió a la xarxa rebin el vistiplau. En aquests moments, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està estudiant cada cas per a analitzar si aquestes sol·licituds estan justificades, ja que no es poden anar connectant pobles a la xarxa a la lleugera. En cas que l’ACA consideri que sí, començaran els tràmits perquè aquestes localitats s’endollin al sistema d’aigua Ter-Llobregat. Les obres per a les noves canonades les finançarà el Govern, a través de l’ACA.

En uns certs casos, pot passar que l’ACA denegui la connexió i proposi, per exemple, construir pous més profunds. Cal tenir en compte que, de signar-se un acord per a la connexió a la xarxa Ter-Llobregat, aquests municipis, encara que els seus pous estiguin plens i no hi hagi sequera, estaran obligats a comprar una part de l’aigua sempre a ATL.

Per què? Doncs perquè sempre ha de circular un mínim d’aigua per les canonades per evitar que pateixin desperfectes i mantenir la qualitat de l’aigua. És a dir, no poden tirar únicament dels aqüífers en èpoques d’abundància, amb la tranquil·litat d’estar connectats a la xarxa per si la situació es complica, sinó que se’ls aplicarà una quota mínima de connexió.

ATL subministra aigua potable a més de cinc milions de persones de 116 municipis de les comarques Alt Penedès, Anoia, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Selva, Solsonès, Vallès Oriental i Vallès Occidental. En els pròxims mesos, com a mínim onze nous municipis s’incorporaran en la llista.   

Subscriu-te per seguir llegint