Apareix l'hereu d'un adinerat assassí condemnat l'any 1981 i mort a Blanes el 2022

L’any 1981 l’assassinat d’una dona a Lloret de Mar va commocionar la societat. El cas, batejat com «El crimen de Lloret» va arribar a judici el novembre de 1981. L’acusat era Francisco Javier Vila Llobet, el vicepresident de Industrias Besòs, i se l’acusava d’assassinar a la seva dona, Aurora Braña (1937-1981), el cos de la qual va ser localitzat seminú i amb la cara desfigurada en un descampat al costat de la carretera que uneix el municipi amb Tossa de Mar, al costat d’un mur que delimitava amb el Col·legi de les franceses. El matrimoni vivia a Barcelona, però tenia una casa a Lloret on passava els caps de setmana anomenada «Villa Aurora». Llobet va ser condemnat a 20 anys de presó com a autor responsable d’un delicte de parricidi i també a pagar cinc milions de pessetes als familiars de la víctima.

Sense testament

Vila Llobet va morir el 26 de febrer de 2022 a Blanes a l’edat de 72 anys i no va deixar testament. L’empresari era fill únic i no tenia descendència. Entre les seves propietats figuraven béns immobles a Barcelona, Blanes, Lloret, Vallfogona de Riucorb i Vilanova i la Geltrú. Pel fet que era fill únic i no va tenir descendència, la direcció general de Patrimoni de la Generalitat va intentar localitzar a familiars seus en diverses localitats i va iniciar un expedient de declaració d’hereus intestat a favor de l’administració pública. Ara, el departament d’Economia i Hisenda ha arxivat aquest procediment perquè ha aparegut un hereu legítim que ha acreditat millors drets successoris que la Generalitat en aquesta herència. 

Un empresari adinerat

Francisco Javier Vila Llobet (1949-2022) va ser vicepresident d’Industries Besòs, empresa dedicada a la metal·lúrgia que posteriorment es va convertir en Inbesòs S.A. de la qual en va ser conseller fins al 2008. Tot i que va començar amb la metal·lúrgia, l’any 1989 l’empresa va fer un gir cap al sector immobiliari, entrant en el mercat continu de les borses de Madrid i Barcelona i experimentant un gran creixement. Inbesòs es va fusionar amb el grup Nyesa l’any 2008, amb seu a Saragossa i amb un patrimoni de 1.500 milions d’euros en actius. El grup Nyesa es va expandir internacionalment amb presència a Costa Rica i Portugal. Posteriorment la integració de les dues empreses es va traduir amb una nova denominació social: Nyesa Valores Corporación. L’any 2011 l’empresa va deixar de cotitzar a borsa i va entrar en concurs de creditors. El 2018 l’empresa, sanejada, torna a cotitzar a borsa i Olaf i Rubí, S.L entra a formar part de l’accionariat. Al llarg dels darrers anys l’empresa ha diversificat els seus negocis, entrant en el sector de les renovables.

Retorn a l’activitat empresarial

Després de ser condemnat i complir la pena de presó de 20 anys, a la dècada dels 2000 Francisco Javier Vila Llobet va reprendre la seva activitat professional. En aquest sentit, auditories de l’any 2007 de l’empresa Indústries del Besòs dipositades en la Corporació Nacional del Mercat de Valors acrediten que continuava formant part del consell d’administració de la companyia, cada vegada més enfocada a l’activitat constructora.

L’octubre de 2008 Francisco Javier Vila Llobet va presentar la seva dimissió com a conseller i vicepresident en el consell d’administració d’Inbesós. Tenia 59 anys d’edat. A partir d’aquest moment, no es troben més dades públiques sobre la seva vida ni dels darrers 13 anys d’activitat. El darrer domicili de Vila Llobet consta a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, tot i que va morir a Blanes el 26 de febrer de 2022.

Subscriu-te per seguir llegint