Diana Español, Dididayan de nom artístic, presenta aquesta tarda al centre cultural La Mercè (20h) la gran gala «Fusió de cultures» del festival Pepe Sales, en la qual participaran més de quaranta artistes dels més diversos camps. El Pepe Sales està dedicat aquest any a l’escriptora afroamericana Maya Angelou

Hi ha qui opina que la fusió cultural és dolenta. 

La fusió cultural és enriquidora, com més varietat de manera d’interpretar-ho tot, millor.

Podria existir una cultura verge i pura?

Poder existir, podria. Ara bé, per mi seria contraproduent. La barreja de cultures o d’ètnies és positiva, perquè és coneixement entre humans. Al final, és més saviesa.

N’hi ha que encara no entenen que es pot ser negra i catalana?

I tant, costa molt relacionar una persona de pell fosca amb Catalunya. Als Estats Units, per exemple, ningú es pregunta si algú té orígens a Gàmbia o el Senegal. Aquí això és molt difícil. Entre altres coses, perquè els catalans ens parlen sempre en castellà, i ens fa sentir de fora. I jo penso en català.

S’hi troba sovint? 

Sempre. I tot seguit em pregunten d’on sóc. I després: «ostres! Que bé que parles el català». És clar, si sóc catalana. Ja no hauria de costar tant d’entendre, a hores d’ara. 

Igual que hi ha afroamericans, podem començar a parlar d’afrocatalans?

Sí, totalment. És real, és un fet que es dóna. És gent que es considera catalana, i que fa l’esforç de parlar català. En canvi, al seu país els consideren immigrants i aquí també. Si els permetem ser catalans, almenys sentiran una casa.

Encara hi ha racisme, aquí?

Sí, el que passa que el racisme muta. Abans era més explícit, jo he vist com em feien la salutació nazi i em deien negra de merda. Avui la gent sap que això no queda bé i camufla el racisme. És difícil, perquè quan ho vius, no et ve de gust dir «això que em passa és racisme», el victimisme no ens agrada. És com un crim perfecte, perquè ningú se n’adona, però et va penetrant. Acabes amb el cot, mirant de demostrar a tota hora que no ets dolent, que no vols robar... A l’hora de passar un detector, tinc por que soni per qualsevol cosa, perquè sé que em miraran malament. És un racisme que va penetrant.

Aixeca més barreres el color de pell o els diners que tens?

Està molt relacionat, perquè la gent associa el negre amb pobresa i amb poca intel·ligència. I això és molt trist, perquè encara que qui tens al davant sigui pobre, es mereix un respecte. Malauradament, molta gent mira el que tens, per acceptar-te o no.

Davant de tot això, la poesia serveix d’alguna cosa? 

La poesia ens transporta a una dimensió del llenguatge que és importantíssima. A vegades oblidem el valor que tenen les paraules. De la mateixa manera que poden fer mal, també poden aportar pau, calma i serenor. L’art pot dir coses que la política, sempre més endarrerida, encara bo diu

Martin Luther King o Malcolm X?

Mmm... Són dos homes molt diferents, un més de persuasió i l’altre de missatges contundents. M’agradaria més el discurs de la Maya Angelou, que també deixa perplexa molta gent. Perquè ella té doble lluita: la de ser dona i la de ser negra.

Això són molts obstacles.

Hi ha por que les dones assoleixin un cert poder. I als negres ens passa el mateix, així que encara quedem més enrere.