Georgina Comas (1984, Blanes) és Llicenciada en Química i Enginyera en Materials de formació. Ha crescut en el món del metall i ara dirigeix juntament amb el seu germà Llorenç Comas l’empresa TMComas, fundada el 1952 i especialitzada en reparació de maquinària, muntatge i serveis d’enginyeria per la indústria. L’empresària serà una de les ponents de l’eWoman Girona, organitzat per Prensa Ibérica i Diari de Girona, impulsat per CaixaBank, patrocinat per Toni Pons i que compta amb la col·laboració de Prat Sàbat Advocats, Calsina Carré, Fundació Eurofirms, Telecta i iGrup. Qualsevol persona pot assistir-hi gratuïtament, prèvia inscripció a la web www.ewoman.es/girona.

Fa dos anys van crear un centre de formació per captar nous talents al món del metall. Per què?

Vam adonar-nos que tant les empreses que treballem al sector del metall com els nostres proveïdors teníem el mateix problema: no hi ha joves interessats i tampoc hi havia formació per oferir-los. Per això ens vam decidir a crear Comastech, on oferim formació ocupacional, formació continuada per a empreses i també graus de formació professional. 

A què atribueix aquesta falta de relleu generacional?

Per una banda, hi ha la desconeixença del que fem dins el sector: les empreses estem desconnectades de l’exterior, i si els joves no coneixen algú que hi treballi és més difícil que s’hi vulguin dedicar. També hi ha el problema de la manca de formació professional. Per això nosaltres intentem estar sempre en contacte amb el món educatiu, fem xerrades a instituts i hem comprovat que quan els joves veuen les sortides professionals que té, els sol cridar més l’atenció. Ara amb la robòtica i la mecatrònica sembla que el sector desperta més interès, però falta que el sector educatiu tingui més contacte amb el món empresarial per promoure vocacions. 

Costa despertar l’interès dels joves i especialment de les noies al món de l’enginyeria?

És complicat, però intentem que no ho sigui tant. A la primera promoció del grau de formació professional dual teníem vuit alumnes, tot nois. Aquest any, en canvi, ja tenim tres noies. De fet, una part molt important de la feina que faig és intentar despertar vocacions i introduir la dona al sector trencant estereotips.

Considera que falten projectes a favor de la integració femenina al món STEM?

Hi ha molts projectes, i es fan amb il·lusió. Però encara falta treballar molt des de la infància, des de les escoles, perquè es normalitzi que la dona es pugui dedicar a aquest món. 

A nivell directiu, un informe recent de l’Escola de Negocis EADA ha mostrat que després de la pandèmia el percentatge de dones directives ha tornat a baixar. Creu que tenim un problema en aquest àmbit?

Hi ha un problema, i hem de treballar perquè hi hagi igualtat dins la indústria. Encara queda molta feina per fer, començant per la conciliació laboral. Però tot plegat arribarà, i és important que nosaltres donem exemple i siguem referents. La meva feina més important és aquesta: sóc mare, empresària i en un sector masculinitzat. Des de l’empresa procurem treballar per la conciliació per pares i mares, i fer que sigui el més fàcil possible per a tothom.

Considera que ha hagut d’afrontar més reptes al llarg de la seva trajectòria professional pel fet de ser dona?

Sí i no, segons com ho miris. El fet d’estar a l’empresa familiar no m’ha suposat un repte en si en aquest aspecte, però sí que he hagut de guanyar-me la confiança de molts treballadors que quasi m’han vist néixer. També m’he trobat que a l’hora de fer visites, es dirigien al meu company per ser home, i m’han preguntat si era la secretària o si feia ADE. Falten referents femenins i que es trenquin aquests estereotips de gènere. Això és part del que impulsem a la nostra fundació.