Diari de Girona

Diari de Girona

Jordi Arrufat Politòleg i escriptor

«En cap moment vull comparar Catalunya amb els països bàltics»

"Allà quasi ningú preguntava per Catalunya, el coneixement que en tenen és baix"

Arrufat, durant el viatge del qual n'ha sortit el llibre ddg

El tortosí Jordi Arrufat presentarà el 13 d’octubre a la llibreria Ulyssus, a Girona, «La via bàltica» . Arrufat va recórrer a peu els 690 quilòmetres de la cadena humana que es va organitzar el 1989 a Estònia, Lituània i Letònia per conscienciar el món del seu desig d’independència. Del viatge n’ha sortit aquest llibre, entre assaig, periodisme i literatura de viatges

La distància entre Girona i Madrid és també de 690 quilòmetres. No li interessava més fer a peu aquesta ruta?

He, he, és que vaig conèixer un letó que va recórrer el 20134 la via catalana, per fer-ne un llibre. No sé si l’ha fet. El cas és que vaig pensar: si ell ha fet la via catalana, jo haig de fer la bàltica.

Amb quina voluntat?

La de conèixer millor aquests països. Sincerament, Girona-Madrid no em va passar pel cap.

Creu que la via bàltica va tenir èxit?

Si considerem que l’objectiu era fer publicitat del que volien els bàltics, sí, va tenir èxit. Si considerem que l’objectiu era recuperar la independència d’aquells països, no va tenir èxit. La independència va arribar a causa d’altres factors externs.

La via catalana, en canvi, molt maca i festiva, però pocs resultats.

Ells van tenir les seves finestres d’oportunitats, és a dir, estaven a l’URSS, que es va ensorrar. A més a més, eren països independents abans de la Segona Guerra Mundial. A partir d’aquí, que cadascú faci les comparacions que vulgui. Jo en cap moment pretenc comparar Catalunya amb els països bàltics. Però és evident que jo vinc de Catalunya... tot i que allà quasi ningú preguntava per Catalunya. El coneixement que en tenen és baix.

Quedo parat. No havíem quedat que el món ens mirava? 

He, he, la resta del món no ho sé, però aquella zona d’Europa, no.

Al llibre hi ha força entrevistes. Com recorden els bàltics aquells dies? 

Per una banda, hi ha la gent que assegura que estava disposada a tot per a recuperar la independència, fins i tot a anar amb espardenyes, cosa que en aquell clima no és poc. Per altra banda, també hi ha gent que tenia por. Això contrasta una mica amb el relat oficial, que tot va ser molt maco i de color rosa. No va ser així.

Mals moments, els actuals, per aquella regió.

Quan vaig lliurar el llibre a l’editorial, encara no havia començat la invasió russa d’Ucraïna. Però l’amenaça és latent, es desprèn de quasi totes les entrevistes del llibre, on es sorprenen de l’actitud naïf que tenia Europa respecte de Rússia. Els bàltics sempre han advertit Europa que passaria el que ha acabat passant. Ara estan patint inflació, però són els que més diuen a Europa que no s’ha de cedir al xantatge de Putin.

On es quedaria a viure, de tots els llocs que va conèixer durant el viatge?

A qualsevol lloc dels que vaig estar, que tingui a prop un llac i un bosc. És a dir, a gairebé tots els llocs. Són llocs idíl·lics, només que cal tenir present que allà els hiverns són durs, no només pel fred sinó per la falta de llum. Però la qualitat de vida en contacte amb la natura, és molt més alta allà que aquí, al sud d’Europa.

Quin futur creu que els espera, als països bàltics?

Ara mateix el seu problema és la gran inflació. Però fins a l’actual situació, en els darrers cinc anys eren els països amb més creixement econòmic. És el resultat del gran esforç que van fer per a digitalitzar l’economia. I a més, a causal del Brexit, moltes empreses que estaven a Londres hi han traslladat la seu a Lituània. Són països que ho tenen tot per davant... si s’aclareix l’actual situació.

Compartir l'article

stats