«L’escola no està preparada i es perden tones de talent»

Marina Escalona acaba de publicar Mamá, me he parado por dentro, on plasma una nova mirada sobre els problemes d’ansietat i estrès dels joves d’avui, alhora que ofereix recursos concrets

Per què un nen o un adolescent s’atura per dins?

S’atura perquè fa temps que veu que hi ha preguntes sense resposta, o vivències que no sap definir, o perquè creu que no està complint amb la imatge de fill perfecte. És una crida d’atenció, està dient que ja no pot continuar donant per bo el que li estem oferint.

Tot això no els passava, als nens de generacions anteriors?

Els nens d’abans estaven més exposats a la vida. I en aquesta exposició trobaven eines o capacitats per enfrontar-s’hi. Avui tenim els nens ficats en urnes, amb una sobreprotecció extrema. Els pares tenen una percepció de perill tan grossa, que quan apareixen les dificultats naturals de la vida, s’espanten tant que es posen entre els fills i la vida. I aleshores impedeixen l’aprenentatge dels fills, no permeten que adquireixin força.

Els consentim massa?

Sí, però també és veritat que la vida actual està massa plena de sorolls, també per als adults. El contacte amb la realitat és més superficial perquè no tenim temps, estem fragmentats en mil atencions i urgències. I, òbviament, el que els adults no tenim per a nosaltres, no ho tenim per als fills.

Després surten universitaris que reclamen espais segurs on no escoltar res que els pugui ofendre? 

No sé fins a quin punt estem essent massa contemplatius en les seves necessitats. La vida ha d’estar equilibrada en rigor i en respecte. Ens hem de posar honradament davant del nostre fill per veure què necessita, i atendre-ho. Igualment els hem de fer entendre els rigors de la vida, perquè si no ho tenen clar, quan surtin al món, rebran bufetades per tots costats. La vida té exigències, i cal estar a l’altura.

Anem a pams: el respecte.

Crec que els joves actuals no gaudeixen d’aquest respecte, aquesta atenció al que necessiten, ja que l’escola no ho ofereix. Continuem oferint un plat de llenties a tots els estudiants, malgrat que actualment podríem oferir a la carta, a mida de cadascú. No tothom s’acosta al coneixement amb els mateixos interessos.

I el rigor?

Ha d’aprendre que si no porta els deures fets a l’escola, ha d’afrontar les conseqüències.

Poques conseqüències hi haurà, els professors ja no s’atreveixen a castigar.

Cert, però també és veritat que coneixement és un bufet lliure increïble, exquisit, de plats infinits. I tots ens hi acostem amb una gana diferent. En canvi, com li eia, l’educació actual és donar el mateix a tothom. Tu demanes de tastar un plat que fa molt bona cara i et crida l’atenció, i et diuen «no, t’has de menjar aquestes llenties, que és el que toca avui, i la mateixa quantitat que tots». Si això passa cada dia, al final ni m’acostaré al bufet. El coneixement és meravellós, i el que oferim als nens és molt pobre.

Les noves tecnologies ajuden els nens i adolescents o els agreugen el problema?  

Podrien servir per oferir aquest coneixement a la carta, però no hi estan servint. En canvi, estan sent un focus de moltíssima dispersió. Jo sóc professora d’art, i tinc la sort de poder als meus alumnes -mitjançant els treballs- preguntes existencials. Per exemple: pinta el teu infern interior.

Déu n’hi do.

Quasi tots els alumnes, que són adolescents, pintaven com a infern la mirada excessiva del món sobre ells. Perquè a causa de les xarxes socials, estan superexposats. No crec que les noves tecnologies siguin dolentes, és dolent l’ús que en fem i com les acostem als nois i noies.

L’escola està adaptada a les necessitats dels estudiants d’avui?

En absolut. Es perden tones de talent. Perquè no hi ha la possibilitat d’atendre la singularitat de cada estudiant. I el que perdem en l’educació, ho perdem en tots nosaltres. El sistema no sap què necessita un nen concret d’un col·legi concret. Si professors i pares d’aquest nen, treballessin conjuntament, sí. Hi hauria d’haver la llibertat suficient per atendre aquestes demandes.

Subscriu-te per seguir llegint