Madrid, al capdavant de les capitals més longeves del món

L'esperança de vida ha augmentat als països occidentals en els últims anys, en gran manera a causa dels avanços mèdics i tecnològics, així com l'accés més gran als serveis sanitaris.

Segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), en 2021 l'esperança de vida al naixement s'ha situat a Espanya en els 83,06 anys; aconseguint en el cas de les dones els 85,83 anys i, en el dels homes, els 80,24 anys.

Unes dades que, segons l'Organització Mundial de la salut (OMS), situen a Espanya com el quart país amb major esperança de vida, per darrere del Japó, país més longeu amb una mitjana d'esperança de vida de 84,4 anys, Suïssa (83,8 anys) i Singapur (83,6 anys). El top 5, per darrere d'Espanya, ho ocupa Itàlia, amb 83,5 anys.

A més, situen a la Comunitat de Madrid, amb 84,6 anys, al capdavant com la regió més longeva d'Espanya i amb una esperança de vida superior a la del Japó, seguida de Navarra (84,3 anys) i Castella León (83,9 anys). Per contra, presenten els valors més baixos Ceuta (78,2), Melilla (79,4) i Andalusia (81,4).

Un envelliment poblacional que està portant als sistemes sanitaris a situar als pacients, amb un paper cada vegada més actiu i empoderat, en el centre de la presa de decisions amb l'objectiu de satisfer les seves necessitats en matèria de salut i abordar amb un nou enfocament la cronicitat a través de sistemes interdisciplinaris, sent clau, segons alguns experts, la transformació digital del sistema sanitari, l'estratificació de la població crònica i el reforç de l'atenció primària. Està suposant un desafiament per als sistemes sanitaris actuals.

Per a donar resposta a les necessitats actuals de la població, Madrid indica que compta amb el pressupost més gran de la seva història en sanitat, 9.789 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment d'un 17% en els últims quatre anys, amb un creixement del pressupost assignat a Atenció Primària en aquesta legislatura de prop de 500 milions, un 19% més, fins a situar-se en els 2.446 milions, la qual cosa suposa prop del 25 % del pressupost sanitari de la CAM, invertint en Atenció Primària “20 euros per cada euro que inverteix el Govern nacional”.

Per a donar resposta a les particularitats de Madrid, que a més de tenir la població més longeva registra amb un volum de concentració de població que altres regions no tenen, l'Atenció Primària madrilenya presenta una sèrie de particularitats, com “l'àmplia cobertura horària del servei”. Enguany s'incrementarà amb la incorporació de 80 nous centres sanitaris 24 hores que reforçaran als 430 centres de salut que hi ha en la CAM, per la qual cosa, sobre la base d'aquestes dades, els madrilenys tenen, de mitjana, un centre sanitari a menys de 15 minuts de la seva llar.

A nivell d'infraestructures, la seva xarxa hospitalària compta amb 35 centres públics que són un referent a nivell nacional i internacional, segons el 'Monitor de Reputació Sanitària (MRS)', estudi que assenyala 6 dels 10 millors hospitals públics d'Espanya pertanyen a la Comunitat de Madrid, concretament els hospitals universitaris La Paz, Gregorio Marañón, 12 d'Octubre, Ramón y Cajal, Fundació Jiménez Díaz i Clínic Sant Carles, així com 7 dels 10 millors hospitals privats també estan a Madrid.

La CAM, juntament amb Catalunya, és la regió amb el nombre més gran d'unitats de referència a Espanya: 88 en total, en les quals s'ha atès durant 2021 a 31.194 pacients de tota Espanya en el tractament de patologies complexes. Per a això, compta amb vuit centres de titularitat pública d'alta complexitat que compten amb la infraestructura, tecnologia i especialistes necessaris per a oferir a la població un servei de salut concorde a atendre les malalties més complexes: Ramón y Cajal, La Paz, Sant Carles, Gregorio Marañón, 12 d'Octubre, Porta de Ferro de Majadahonda, La Princesa i la Fundació Jiménez Díaz.

En matèria de digitalització, els seus dirigent indiquen que ha avançat per a millorar l'atenció als ciutadans, sumant-se a la creixent necessitat d'implementació digital que s'està estenent a nivell mundial i que està permetent aplicar processos tecnològics com el ‘big data’ i la intel·ligència artificial (IA) per a la detecció i tractament de malalties, així com per a augmentar el control sobre la informació mèdica dels pacients o atendre els pacients per via telemàtica.

En 2021 es van realitzar a Madrid més de 89.000 econsultas i els pacients atesos per telemedicina van superar els 164.000, situant a aquesta regió al capdavant de l'assistència telemàtica del país, amb un 13,5% del total d'actuacions a nivell nacional, sent la Fundació Jiménez Díaz el centre amb major número d'econsultas i pacients atesos telemàticament.