«Hi ha gent que no s’ha vist mai i ja s’ha explicat tota la vida»

La gironina Anna Codina va guanyar premis com a blogger i ara redacta tuits per a empreses de tota mena i crea marques per a Instagram. A més a més, té temps per a escriure. Avui (19:30h) presenta al Centre Cívic del Barri Vell-Mercadal la seva novel·la «Algoritmes», que va quedar finalista al premi BBVA Sant Joan 

Què és el pitjor dels algoritmes? 

Els algoritmes no deixen de ser el que hi ha a la base de tota la tecnologia digital. Pensem sobretot en els algoritmes que afecten el contingut, són els que ens impacten més en el dia a dia. El pitjor que tenen és que treballen sense que ens n’adonem. No som conscients de fins a quin punt ens poden arribar a controlar.

Un estudi preguntava als joves dels països europeus què volen ser de grans. A Espanya la majoria va respondre «influencer». Com la seva protagonista.

És una mica trist. Crec que és perquè en tenim una imatge de gent que viu molt bé, que els regalen de tot i només ho han de publicar. En realitat la d’influencer és una vida horrorosa, jo no l’hi desitjaria a ningú. Tot el que fan és una performance, fins i tot prendre un cafè: quin cafè prenc, com el poso per a la foto... Si vas a la platja no és només anar a la platja, has de triar bé el biquini, els complements, les fotos... Em faria molta mandra dur aquesta vida, em fan una mica de llàstima i tot.

Ha creat la paraula magrada. És la moneda de curs legal a les xarxes?

Sí que ho és, és aquesta cerca de validació. Ja no calen ni comentaris, es veu que fer un comentari era massa feina, n’hi ha prou amb un polze enlaire.

Tan important és tenir magrades? 

És la manera que tenim de saber que a l’altra banda hi ha algú. Que algú ha vist la meva foto, que no estic sol.

Què té de real la vida on line?

A la vida on line tenim a mostrar la nostra part més bonica, la versió més maca. Si vas a fer un cafè, penjaràs una foto amb la tassa perfectament posada. No deixa de ser una tendència humana, quan anem de viatge recordem les coses que han quedat maques a les fotos. Tendim a editar-nos la nostra pròpia vida.

O sigui, que mirem d’enganyar.

A les xarxes t’enganyes tant a tu mateix com als altres.

«Les amistats virtuals tenen un caire antinatural», diu algú a la novel·la.

Sí, perquè amb una amistat virtual de seguida entrem en confiança, quan amb una amistat real potser ens costaria més temps. Hi ha gent que no s’ha vist mai i ja s’ha explicat tota la vida.

Doni’m un consell infal·lible per lligar a Tinder.

Ha, ha, no en tinc cap.

Enganyar molt, potser?

Pensi que amb Tinder està posant la seva vida sentimental en mans d’un algoritme.

Què busquen les empreses per a les quals treballa redactant tuits?

Busquen ulls que vegin els seus impactes, que rebin els seus missatges. Les xarxes socials viuen d‘això, de manipular-nos per a captar els nostres ulls, i després vendre-ho a les empreses.

Aquest llibre el podria haver escrit ja un programa d’Intel·ligència Artificial?

Encara no, però Amazon ja comença a vendre llibres escrits per Intel·ligència Artificial. I he vist el TikTok d’una noia que plorava en haver descobert que la carta de disculpa del seu xicot l’havia escrit un d’aquests programes. Ja veu quin món que ens ha tocat viure (riu).

«La feina és enemiga de l’amor», he subratllat també al seu llibre. 

Sacrificar-ho tot per la feina és enemic de l’amor, de la família, del benestar, de la felicitat i de tot.