Violència política de gènere: la més tolerada (i desconeguda) de les violències contra les dones

Insults, amenaces de violació, assetjament a la família, difamació, torpedinar la seva participació pública i fins i tot feminicidi... Hi ha una violència de gènere específica que s'acarnissa amb les dones per a acabar amb les seves carreres polítiques i dissuadir a la resta d'entrar a la vida pública. Invisibilitzada, acceptada i normalitzada a Europa, a Espanya s'ha començat a parlar d'ella en aquesta legislatura. Amèrica Llatina, avantguardista en aquesta lluita, pot mostrar-nos el camí per a combatre-la.

Els exemples són innombrables. Diputades, alcaldesses, ministres, líders, màximes mandatàries i candidates de tots els partits són blanc d'atacs diaris. Ho hem vist fa poc amb Sanna Marin, els insults a la diputada socialista Laura Berja o les barbaritats abocades contra la ministra Irene Montero en seu parlamentària.

Una problemàtica generalitzada

Moltes persones justifiquen aquests comportaments com el cost que cal pagar per estar en la primera línia política. S'accepta, és 'normal', alguna cosa que sempre passa.

L'experta en violència política de gènere i assessora d'ONU Dones en aquesta matèria, Laura Albaine, explica a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, diari del mateix grup editorial que Diari de Girona, que aquesta violència és "un problema de drets humans que impacta en la qualitat de la democràcia", una "problemàtica generalitzada" que requereix una "atenció immediata" perquè la meitat de la població "està sent violentada quan intenta exercir els seus drets polítics i electorals de manera plena".

Persegueix disciplinar a les dones, deixar-los clar que estan transitant per un espai hostil, un lloc on només poden estar els homes. Adopta múltiples formes, fins i tot l'assassinat, com desgraciadament saben a Llatinoamèrica.

"La violència política usa tipus de violència de gènere legalment reconeguts, com poden ser la violència psicològica, la simbòlica, l'econòmica i fins i tot, a Amèrica Llatina, hem tingut feticidis motivats per violència política de gènere", sosté Albaine, doctora en Ciències Socials i llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat de Buenos Aires.

El 'cost' d'estar en política va ser el més alt possible per a l'hondurenya Berta Càceres, la boliviana Juana Quispe i la brasilera Marielle Franco. Les tres dones van ser assassinades per exercir els seus drets polítics.

Preservar l'statu quo

Aquesta violència, assevera l'experta, "cerca obstruir o impedir l'exercici dels drets polítics i electorals de les dones pel mer fet de ser-ho. Preservar l'statu quo de la política com un espai quasi exclusiu per als homes, un espai masculí de dominació. Sabem que més enllà de tots els avanços que hem aconseguit en matèria legal, fins i tot amb la paritat, persisteixen aquestes pràctiques discriminatòries i violències cap a les dones", subratlla Albaine.

La humiliació, apagar-li el micròfon mentre parla, dir-li que té la regla o està menopàusica, anomenar-la bruixa, o grassa, o flaca, suggerir que ocupa el càrrec per favors sexuals, escrutar la seva vida privada, comentar la seva vestimenta, disseminar 'fakes' masclistes, la ridiculització, l'assetjament... Comportaments exacerbats per l'ús de la tecnologia.

A les xarxes socials, les polítiques són controlades i atacades per torbes que busquen que abandonin aquest espai, fer callar la seva veu. Moltes tanquen els seus comptes, unes altres deixen la seva carrera pública. Les seves trajectòries polítiques es veuen afectades per la violència, que impacta en el nombre de dones candidates, en les aspiracions de les quals persisteixen, i també els causa un greu mal psicològic.

"Veiem, especialment en el cas d'Amèrica Llatina, que quan aquest tipus de situacions no s'atenen des de les institucions poden escalar a nivells més alts", adverteix la politòloga.

Té el missatge, implícit o explícit, que les dones no han de participar en l'àmbit polític, on solen ser violentades, així que és millor que es quedin en l'àmbit privat. "Cal treballar molt a identificar aquesta problemàtica, a desnaturalitzar-la perquè la societat tampoc l'aconsegueix veure", precisa l'experta.

Amèrica Llatina va començar a nomenar i reconèixer la violència política fa gairebé 30 anys, en la Convenció do Belém do Pará. Dotze països llatinoamericans compten ja amb legislacions en la matèria (alguns dins de les lleis contra la violència de gènere, uns altres en les normes electorals, alguns amb específiques) i, a nivell regional, es van impulsar la Llei Model Interamericana sobre Violència Política contra les Dones (que inclou des de la definició i les manifestacions a les sancions i mesures de reparació) i un protocol model destinat als partits polítics.

L'aval social

A Espanya, tot just es comença a parlar de violència política contra les dones. La titular d'Igualtat ha començat a usar aquest terme, que ha definit com una estratègia que tria l'adversari "per a intentar destruir personalment a les companyes que temporalment estan al capdavant i disciplinar amb això a totes les altres" i frenar avanços democràtics.

L'exvicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega va comptar el passat 25 de novembre, dia contra la violència sobre les dones, que és necessari barallar perquè la meitat de la població continuï exercint la política sense que les piquin, les insultin, les violin o les deixin sense espai. Va recordar llavors la violència que van patir ella, Leire Pajín i Bibiana Aído en el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

Laura Albaine destaca que aquesta qüestió s'ha d'instal·lar en el debat com a pas necessari per a l'embranzida institucional.

"En reconèixer el problema apareix la possibilitat de denunciar i és necessari que les instàncies de denúncia siguin efectives. (...) Imagini's que hi ha dones que han de denunciar al seu propi líder", assenyala l'experta. Perquè no sols els oponents polítics i ideològics exerceixen violència, l'hostilitat també pot estar dins de la pròpia organització, on no sols no hi ha suport, sinó que s'emporta a les dones a un límit que les fa abandonar la seva activitat.

Una altra clau per a combatre aquesta violència, aclareix, és apel·lar a estratègies de sororitat entre les polítiques, amb independència del partit o la ideologia en els quals es moguin. I és important comptar amb aliats homes que denunciïn i rebutgin aquesta violència, en un context en el qual líders polítics i els partits la toleren o minimitzen, la qual cosa dificulta que es legisli per a combatre-la.

Les xarxes socials poden ajudar a protegir les dones i a bandejar l'odi i la violència contra elles. A l'Argentina, per exemple, ONU Dones va posar en marxa un manual per a ajudar les líders a utilitzar-la de manera segura, evitar que els arribin comentaris ofensius i lluitar contra l'assetjament.

Finalment, i això és essencial, la societat ha de rebutjar aquestes manifestacions repudiables de violència, no passar-les per alt. "Sol haver-hi com una celebració quan es violenta a una dona. L'aval social ha d'acabar", conclou l'experta.