L'incendi de Maui a Hawaii és també un desastre ecològic i científic

La investigació científica ha patit un gran impacte per l'incendi de l'illa hawaiana de Maui, que va destruir equips i instal·lacions i va comprometre investigacions sobre la flora i la fauna silvestre, així com roques lunars, que trigaran dècades a recuperar-se. L'incendi també va alliberar grans quantitats de contaminants a l'atmosfera i va destruir boscos i hàbitats, cosa que podria tenir un impacte negatiu en la biodiversitat global.

El passat 9 d'agost del 2023, un voraç incendi es va desfermar a l'illa de Maui, a l'arxipèlag de Hawaii, i es va estendre ràpidament a través de més de 8.000 hectàrees de terreny, amenaçant diverses comunitats i reserves naturals.

El foc va causar la mort d'almenys un centenar de persones, l'evacuació de milers de residents i turistes i la destrucció de centenars d'habitatges i negocis.

Tot i que encara no hi ha dades oficials, els incendis forestals de Maui també haurien destruït diversos laboratoris i centres de recerca a l'illa. Això inclou laboratoris de la Universitat de Hawaii, del Servei Geològic dels Estats Units i del Servei Nacional de Pesca i Vida Silvestre.

També han destruït equips científics d'alt valor, com ara microscopis, espectròmetres i ordinadors i han obligat els científics a evacuar les seves instal·lacions. Tot plegat ha tingut un impacte significatiu en la investigació científica a Hawaii, i és probable que els efectes dels incendis se sentin durant molts anys.

A més, l'incendi va suposar un cop dur per a la ciència, ja que va afectar l'Haleakalā Field Station, un centre de recerca que albergava més de 20 científics i personal de suport, així com equips i mostres valuoses, segons diverses fonts.

Projectes científics afectats

Els científics que treballaven en aquestes instal·lacions van perdre anys de dades i investigacions sobre temes com ara l'ecologia, la biologia, la geologia, l'astronomia i la cultura Hawaiana, segons aquestes fonts.

Els incendis forestals de Maui també han destruït mostres científiques valuoses que inclouen espècimens de plantes i animals, així com mostres de terra i aigua. La pèrdua d'aquestes mostres és un cop important per a la investigació científica a Hawaii, ja que pot portar anys o fins i tot dècades tornar a collir-les.

Un dels projectes científics aparentment afectats és l'estudi de les plantes silversword, unes espècies endèmiques de Hawaii que només creixen als vessants del volcà Haleakalā. Aquestes plantes tenen una forma peculiar, amb fulles platejades i llargues inflorescències vermelles o grogues, i poden viure fins a 50 anys. Aquestes plantes estan amenaçades pel canvi climàtic, les espècies invasores i els herbívors. Els científics feia dècades que vigilaven el seu creixement, la seva reproducció i la seva adaptació al medi ambient.

Un altre dels projectes científics que podrien haver quedat afectats per l'incendi és el seguiment de les aus natives, com el petrell Hawaià i l'oca de les Hawaii, que nien a les zones altes del parc nacional Haleakalā. Aquestes aus són endèmiques de Hawaii i estan en perill d'extinció a causa de la pèrdua d'hàbitat, la depredació i les malalties. Els científics havien instal·lat càmeres i sensors per observar-ne el comportament, la dieta i la migració.

Finalment, es pensa que s'ha vist afectada també la investigació de les roques lunars, que van ser portades a l'estació pels astronautes del programa Apol·lo als anys 60 i 70. Aquestes roques són úniques i ofereixen informació sobre la formació i l'evolució de la Lluna. Els científics les analitzaven amb tècniques avançades per estudiar-ne la composició química, l'estructura cristal·lina i l'edat.

Solidaritat davant de l'incendi

L'incendi també va provocar una gran solidaritat entre la comunitat científica i la societat civil, que va oferir el seu suport moral, econòmic i logístic per ajudar els damnificats.

En primer lloc, s'ha creat una campanya de recaptació de fons a internet per ajudar els científics a reconstruir el camp i reemplaçar els equips i les mostres perdudes. La campanya ja hauria superat el milió de dòlars en donacions de persones i organitzacions de tot el món, segons algunes fonts no confirmades per T21.

En segon lloc, altres centres de recerca i universitats de Hawaii i del continent s'han ofert per acollir els científics i el personal desplaçat, així com per compartir els seus recursos i les seves instal·lacions. També s'han ofert a col·laborar en la recuperació i l'anàlisi de les dades que es poguessin salvar de l'incendi.

Finalment, cal destacar també que durant l'incendi es va organitzar una cadena humana per protegir el parc nacional Haleakalā de les flames i per evitar que el foc es propagués a altres zones de l'illa. Més de mil voluntaris es van unir als bombers i a les autoritats locals per contenir l'incendi i ajudar a les tasques d'extinció i neteja.

Causes imprecises

Les causes de l'incendi encara no s'han determinat amb certesa, però se sospita que podria haver estat provocat per alguna acció humana, com una burilla de cigarret, una foguera mal apagada o una espurna elèctrica.

També s'ha esmentat la possibilitat que el foc s'originés per un llamp o per l'activitat volcànica, ja que a Maui hi ha un volcà actiu.

L'incendi es va caracteritzar per la seva rapidesa, intensitat i extensió. En pocs dies, el foc va arrasar més de 8.000 hectàrees de terreny, incloent-hi la històrica ciutat de Lahaina, que va ser la capital del regne Hawaià i un important port. L'incendi també va afectar altres zones de l'illa, com ara Kihei, Kula i la Gran Illa.

Ambient propici

La propagació de l'incendi es va veure afavorida per les condicions climàtiques adverses que es van produir a l'illa. D'una banda, Maui patia una sequera moderada o greu a gran part del seu territori, cosa que va ressecar la vegetació i el sòl, facilitant la seva combustió.

D'altra banda, els forts vents generats per l'huracà Dora al sud i un sistema d'alta pressió al nord de Hawaii van crear ràfegues de fins a 130 quilòmetres per hora, que van avivar les flames i les van fer saltar d'estructura en estructura. Aquests vents també van transportar brases a quilòmetres de distància, provocant nous focus de foc.

Gestió polèmica

La gestió de l'incendi ha estat objecte de crítiques i elogis dels científics. D'una banda, s'ha qüestionat la manca de prevenció i d'alerta primerenca, ja que molts residents de Lahaina no van escoltar les sirenes ni van rebre avisos per evacuar.

També s'ha assenyalat l'escassetat de recursos i el personal per combatre el foc, així com la dificultat per accedir a algunes zones afectades. D'altra banda, s'ha reconegut l'esforç i la valentia dels bombers, voluntaris i autoritats locals per contenir l'incendi i protegir la població.

Així mateix, s'ha destacat la solidaritat i cooperació entre els habitants de l'illa i el suport del govern federal i del president Joe Biden, que ara visita l'illa.

Desastre ecològic i científic

L'incendi de Maui a Hawaii ha estat un dels pitjors desastres ecològics i científics que ha patit l'illa de Maui a la seva història.

El foc ha causat danys irreparables al medi ambient, al patrimoni cultural i a la investigació científica.

Tot i això, també ha despertat una onada de solidaritat i esperança entre la gent, que ha demostrat el seu compromís amb la recuperació i la conservació d'aquesta terra única.

A més de l'impacte immediat dels incendis, també hi ha preocupacions a llarg termini sobre l'impacte dels incendis al medi ambient.

Els incendis han alliberat grans quantitats de contaminants a l'atmosfera i s'espera que això tingui un impacte negatiu sobre la qualitat de l'aire i l'aigua. Els incendis també han destruït boscos i hàbitats, cosa que podria tenir un impacte negatiu a la vida silvestre.