Una superlluna blava per a acomiadar agost

El mes s'acomiadarà amb un d'aquests esdeveniments astronòmics que fan elevar la mirada al cel. No tant per la seva espectacularitat, com pot ser una pluja d'estels, un cometa o un eclipsi, com per la seva pausada bellesa. L'última nit d'agost s'il·luminarà amb una gran lluna plena, la segona del mes i, per tant, "blava". I també serà "superlluna", ja que coincideix amb el punt més pròxim a la Terra.

Quan dins del mateix mes tenen lloc dos plenilunis, fet que passa en comptades ocasions i cada cert nombre d'anys, es denominen "llunes blaves". Res té a veure amb el color amb el qual resplendeix el satèl·lit, si no que simplement procedeix d'una deturpació de la paraula anglesa "belewe" (traïdora) que va derivar en "blue" (blava) amb el pas dels segles. I és que a l'edat mitjana, quan el temps es mesurava mirant al cel i sobre la base de les festivitats religioses, si es produïen dues llunes plenes a la primavera el dejuni de la Quaresma s'allargava.

Ja desposseïda del vel històric de la traïció i lliurada a l'espectacle nocturn, la lluna blava regnarà al cel la nit del dimecres al dijous, aconseguint la seva plenitud a les 03.37 hores de la matinada. Serà visible entre l'ocàs i l'alba, que a Girona se situa entre les 20:25 hores i les 07:14 hores, aproximadament.

L'esdeveniment es podrà contemplar des de qualsevol punt de Girona sempre que el cel estigui serè.

Cada 2 anys i mig

El 2023 tindrà 13 llunes. Això succeeix perquè el satèl·lit completa la seva volta a la Terra cada 29 dies i mig. Així, cada any té una mica més de 12 cicles lunars complets, que es van sumant fins que en un mes es produeixen dos plenilunis, la qual cosa sol passar cada dos anys i mig, aproximadament.

De fet, l'última "lluna blava" va tenir lloc el 31 octubre de 2020 i l'anterior el 31 de març de 2018.

Blau i "súper"

A més de blau, també serà "superlluna". Així es denomina quan coincideixen la fase plena del satèl·lit amb un dels punts de la seva òrbita en els quals es troba més prop de la Terra. Serà la tercera de l'any, després de les del 3 de juliol (360.149 mil km) i 1 d'agost (357.309 mil km). Aquest dijous, la Lluna estarà a 357.181 km.

I no serà l'última: El 2023 encara ens en reserva una quarta el 29 de setembre (359.910 km).

Influència en les marees

L'influx d'aquesta "superlluna blava" es notarà, i molt, en les marees. Així, malgrat que el canvi d'estació encara està lluny, entre els dies 31 d'agost i tres de setembre podrem veure marees baixes per sota del mig metre. El punt més baix del mar serà al matí, descobrint paisatges que poques vegades a l'any queden al descobert i a la vista.

Tres en una

Segons l'època de l'any, cada lluna rep un "cognom" que la identifica pels costums propis del moment, recollida de la collita, floració, caça... o pels canvis d'estació, com la lluna freda, de cuc... Aquesta denominació es manté quan té lloc una superlluna o quan coincideixen dos plenilunis el mateix mes. Així doncs, aquesta lluna serà "superlluna blava d'esturió" l'apel·latiu que rep la lluna plena d'agost per ser l'època de pesca d'aquest peix.