«En un quiròfan els parts estan força desnaturalitzats»

José María Sánchez Navarro, nascut a Saragossa, és psicoterapeuta, naturòpata holístic, escriptor i divulgador. El seu darrer llibre és El camino completo

Tinc entès que s’ha traslladat de Saragossa al Montseny?

Ha, ha. És així, ja sóc a Cardedeu. Per a mi és de vital importància la presa de contacte amb el bosc, és essencial retrobar la part interna que proporciona la natura. Necessito escoltar la natura per tenir equilibri intern, com a terapeuta n’haig de tenir per donar-ne als altres.

Ens estimem poc? 

Realment estem quasi sempre més ocupats a mantenir una imatge exterior, que a acceptar-nos tal com som. Això fa que ens estimem poc. Si no t’acceptes com et veus, tant en els moments obscurs com els lluminosos, però sobretot en els obscurs, és perquè no t’estimes, no confies en tu mateix. 

Als altres encara els estimem menys?

És així. No hi pot haver amor als altres sense amor a nosaltres mateixos. A la vida anem caminant i veiem que dins nostre hi ha d’haver acceptació per a poder acceptar els altres. Dir «no m’accepto» és un concepte despectiu que es projecta enfora. Això es plasma en el dia a dia. Jo puc veure una meravellosa sortida de sol, però si vaig anar a dormir malament amb mi mateix, el veuré brut, trist. I al revés, un dia plujós em pot semblar meravellós si estic més obert.

A dins nostre hi ha d’haver acceptació per a poder acceptar els altres

Ens formem abans de néixer?

La nostra personalitat la formen el temperament i el caràcter. El temperament el portem de sèrie, però el caràcter l’aprenem. Ja en el claustre matern -això cada dia se sap més- tot el que pertorba a la mama ens afecta. O tot el que pertorba el papa que fa que pertorbi la mama, passa al nadó. Realment venim amb una essència, però en el claustre matern se’ns dóna una forma, segons el que la mama sent i percep.

I d’això com se’n va adonar? 

En els vint-i-cinc que porto en el sector de la psicoteràpia, m’he adonat que a vegades els adults tenen comportaments de nen. Quan en una discussió algú perd els papers i se li dispara la part emocional, no es comporta com adult, no es mostra serè i confiat. Agafa la qualitat del nen més emocional, perd la gestió de les emocions, es converteix en explosiu. El comportament infantil dels nens ve per sensacions viscudes al claustre matern. Miri, quan un perd els papers, té patrons molt semblants als dels seus pares, quan ens enfadem ens assemblem als pares. Aquests nou mesos a la tripa de la mare, creen una tendència emocional que es repeteix quan som adults.

Ja en el claustre matern -això cada dia se sap més- tot el que pertorba a la mama ens afecta

Naixem malament?

El que diré ara pot ser controvertit. Actualment els parts estan força desnaturalitzats, naixem en un quiròfan, amb molts focus i molta gent, una cosa molt impersonal. La mare té falta d’intimitat i d’afectivitat, és tot molt fred. Tot això es grava en nosaltres quan naixem. Abans les dones parien acompanyades d’altres dones i en espais mot més privats.

Quan en una discussió algú perd els papers i se li dispara la part emocional, no es comporta com adult, no es mostra serè i confiat, agafa la qualitat del nen més emocional

També morien més nadons.

En realitat, no. Això es sosté perquè es vol donar autoritat als parts als hospitals. No estic dient que els hospitals no siguin segurs, sinó que hi ha molt bones llevadores per ajudar a parir a casa, es poden fer ecografies, etc. La seguretat també hi pot ser naixent a casa. El que passa és que es fa cas dels protocols sanitaris, que primen molt més la seguretat hospitalària. De fet, es podria néixer diferent també als hospitals. Per exemple, una dona no hauria de parir estirada sinó semiasseguda. Hi ha molts desequilibris al part que després generaran desconfiances en la infància. I hi ha parts importants del part que les vivim abans de sortir al món.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint