Entrevista | Susana Pèrez Civit Educadora social i escriptora

«Una nena no havia jugat mai: havien matat tots els altres nens»

"Aquí he vist gent en situació molt extrema, que no menja i viu al carrer, almenys els indígenes tenen productes bàsics de la terra i mengen cada dia"

Susana Pérez Civit, a la selva de Guiatemala

Susana Pérez Civit, a la selva de Guiatemala / DdG

Albert Soler

Veïna de Calonge i educadora social, a més d’escriptora de poesia eròtica, acaba de publicar La importancia de la tierra ancestral e identidad de los pueblos indígenas, sobre la seva experiència en comunitats de Guatemala i Colòmbia, que presenta el dia 8 a la Casa de Cultura de Girona

D’escriure poesia eròtica a un llibre quasi d’antropologia.

Però no penso deixar l’erotisme, forma part de mi (riu).

Té alguna cosa a veure l’erotisme amb anar a la selva amb els indígenes?

Totes dues coses tenen a veure amb la curiositat. Sóc una persona molt curiosa. Queden pocs indígenes, i la majoria estan europeïtzats.

Per què va triar indígenes colombians, i d’aquest lloc en concret?

Primer, per l’arrelament dels indígenes del Cauca amb la terra. Però després vaig saber que tenien un model de resistència totalment pacífic malgrat que al llarg de la història han estat sempre maltractats i foragitats del seu territori, els han robat els productes de la seva terra. 

Els indígenes tenen un model de resistència totalment pacífic malgrat que al llarg de la història han estat sempre maltractats i foragitats del seu territori, els han robat els productes de la seva terra

De quina manera?

Reivindiquen totalment la unitat entre la terra i la seva cultura. Incloent la seva llengua, que també és menyspreada. Em va sobtar trobar gent que rep tant de mal i que respongui tan pacíficament.

Quantes situacions desconegudes es donen a Amèrica, oi?

Vaig estar també fent un voluntariat a Coban, Guatemala, en una escola per a fills de pares indígenes. Els pares viuen a la selva, a quilòmetres de distància, no tenen res a banda del que dóna la terra. 

Com són aquests nens?

Una nena em va dir que no havia jugat mai: «Jo tenia ganes de jugar, però, amb qui, si havien matat tots els altres nens?». Els paramilitars havien assaltat el poblat.

Per ells, la naturalesa és el més important, per això va ser creada abans que l’home

Després va anar a la selva.

Em van rebre molt bé...només que no ens enteníem. Algun parlava una mica castellà, la resta, llengües indígenes. Però el que es necessita allà és tan bàsic, que poc teníem a dir-nos. M’interessava conèixer, això sí, el seu vincle amb la terra.

I?

La naturalesa és el més important, per això va ser creada abans que l’home. Per ells, destruir la naturalesa, és destruir tot el seu ésser. Han patit expropiacions contínues, han sigut maltractats...

Com els que havia visitat a Colòmbia? 

És igual de quin país siguin, la lluita dels indígenes és la mateixa. A més, la lluita és diària, han de fer activisme i resistència cada dia. Sempre amb la paraula.

Terratinents i paramilitars no són tan pacífics, la lluita deu ser desigual.

Sí, però ells defensen la seva identitat a través de la no-violència.

Vostè creu la no-violència?

És difícil. Ja deia Hobbes que l’home és un llop per a l’home. Però ells consideren que la seva cultura és ancestral, que no té sentit defensar-la amb violència.

Les persones vulnerables tenen dignitat, tot i el mal que els fan, no perden de vista el motiu de la seva lluita

S’assabenten del que passa al món?

Són molt conscients del sistema capitalista, perquè és el que els explota. Guanyen dos euros per treballar la terra tot un dia, els beneficis se’ls emporten d‘altres.

Què ha après a la selva?

Que les persones vulnerables tenen dignitat, tot i el mal que els fan, no perden de vista el motiu de la seva lluita. En aquest món no hi tenen cabuda, estan cosificats. I malgrat tot, no perden la il·lusió i continuen lluitant de manera pacífica.

Nosaltres hem oblidat la importància de la terra i dels orígens?

Crec que sí, el sistema ens inculca l’individualisme, compta qui arriba primer, cal ser el millor. Hem d’estar a tota hora produint i consumint.

Va veure que es pot viure amb menys?

Totalment. I sense tantes noves tecnologies. A la selva no hi ha cobertura.

Aquí el sistema ens inculca l’individualisme, compta qui arriba primer, cal ser el millor. Hem d’estar a tota hora produint i consumint

Seria feliç vivint a la selva?

No (rotunda)! Jo ja necessito tot el que tinc aquí, sortir, anar a comprar... Quinze dies a la selva sense res -ni lavabo, ho fan tot un forat-, encara, però no més.

Com a educadora social, ha vist aquí situacions pitjors que a la selva?

Aquí he vist gent en situació molt extrema, que no menja i viu al carrer. Els indígenes tenen productes bàsics de la terra i mengen cada dia.

Al primer món les persones que no són productives queden excloses, no interessen

Com hem arribat que al primer món hi hagi qui viu pitjor que els més marginals del tercer?

Perquè les persones que no són productives queden excloses, no interessen.