«Al Perú vaig menjar un conill porquí sencer, espatarrat al plat»

Es diria que qui té la paella pel mànec és en Puigdemont.

Sí, i ja fa dies, eh (riu)?

I a la cuina, qui l’hi té?

La persona que està motivada i cuina amb il·lusió. Ara bé, el que intento amb el llibre és que la gent agafi pel mànec la paella de la seva vida.

Jo he sigut molt bona minyona des de petita, però he après que s’han de prendre decisions

Ha aconseguit tenir pel mànec la paella de la seva vida? 

Ja ho crec, des de ben joveneta. Has de tenir clar quina vida vols viure, i convèncer els que no ho veuen clar. Jo he sigut molt bona minyona des de petita, però he après que s’han de prendre decisions.

Quin error solem fer a la cuina?

Un error comú és entrar a la cuina amb desgana. Un error terrible. Un altre és que faltin coses, quan algú entra a la cuina ha de tenir clar què vol fer i ha de tenir els estris, els productes i la il·lusió per cuinar-ho. Si no, quedarà un simple àpat de supervivència, no emocionarà. I la cuina ha de ser gairebé un acte luxuriós.

La cuina ha de ser gairebé un acte luxuriós

Ja no sé si parla de cuina o de la vida.

L’anterior llibre es titulava «Felicitat». Felicitat és lluitar per la vida que vols viure.

S’enfadaran els restaurants, de tant que repetim que hem de menjar a casa?

No, perquè com més mengem a casa, més valorem la feina dels restaurants. Quan algú sap tota la feina que comporta i veu que li donen en un restaurant, sap el que li estan oferint.

Com més mengem a casa, més valorem la feina dels restaurants

Menjar sol és menjar? 

Menjar sol és un menjar més tristoi. És bo poder comentar la jugada. És com anar sol al teatre, al cinema o al futbol.

Què sol fer per dinar?

Ahir, per exemple, no havíem de dinar a casa, però sempre tinc vianda. Ja tenia cuites unes mongetes del sastre, les vaig passar per la paella amb cansalada -sempre en tinc de congelada- i una truita de fines herbes, amb all i julivert.

Tot ho tenia a casa. No llença mai res?

No llenço res que sigui bo. És el mateix pecat oferir una cosa dolenta que llançar-ne una de bona.

Menjar sol és un menjar més tristoi

Què és el que no menjaria mai?

No m’hi he trobat. Tinc la sort que no tinc cap intolerància, i em fa il·lusió descobrir coses noves.

Què ha menjat d’estrany?

Força coses. Per exemple, conill porquí, que aquí és un animal de companyia. En vaig menjar un de sencer, espatarrat al plat, encara tenia els bigotis fregits (riu). Era al Perú. Els tenen per la cuina, menjant tot el que cau per terra, i quan són grassons els maten, els xafen i els fregeixen.

La competència és bona. Si hi hagués una altra companyia de trens, segur que rodalies aniria millor

Al món de la cuina hi ha més rivalitats o amistats?

Posat a la balança, més amistats que rivalitats. La competència és bona. Si hi hagués una altra companyia de trens, segur que rodalies aniria millor (riu).

La cuina és una pesadilla, que diu Chicote?

Només per aquell a qui li han imposat i no li agrada. Si algú em diu que no li agrada cuinar, no perdo el temps en convèncer-lo, ho respecto. Ara, si algú em diu que no té temps... llavors trec tota la bateria per convèncer-lo. 

Masterchef és un reality que ven el patiment i potser la humiliació. En altres programes els fan ballar i en altres, estar-se en una illa

Masterchef és un programa de cuina?

És un reality que ven el patiment i potser la humiliació. En altres programes els fan ballar i en altres, estar-se en una illa. Tot això ven molt, perquè ens agrada mirar pel forat del pany.

Es pot aprendre cuina, mirant-ho?

Si més no, pot despertar el cuquet de la cuina. Hi ha la màgia de la cuina, la transformació del cru al cuit...

Subscriu-te per seguir llegint