«Els polítics s’han habituat a no acceptar que els facis preguntes»

El lloretenc Ramon Vilaró, veterà corresponsal a tres continents, acaba de publicar «Dòlars blancs», la història d’una saga amb orígens catalans a Cuba, que li serveix per narrar els principals esdeveniments del segle XX. El presenta avui a la biblioteca de Roses, demà a la de Vic i el 29 a l’Ajuntament de Lloret

Siguem francs: escriure sobre Cuba és una excusa per visitar aquell país? 

He, he, de fet ja fa temps vaig escriure «Tabaco: el imperio de los marqueses de Comillas», ambientada també a Cuba. Des d’aleshores he tornat a Cuba quatre o cinc vegades.

El que jo deia...

Però també he escrit llibres sobre Filipines i sobre el Japó. Per qui va ser corresponsal, escriure novel·les és una forma de viatjar. Per cert, l‘any que ve es publicarà a Cuba la versió en castellà de «Dòlars blancs».

Per qui va ser corresponsal, escriure novel·les és una forma de viatjar

Com que aquesta pàgina és políticament correcta, l’adverteixo que no parlarem de mulates.

Jo no sóc políticament correcte, però si és pel bé de la pàgina, d’acord (riu).

Li agradaria haver viscut en la Cuba precastrista, de màfies i casinos? 

M’hauria encantat. Allò era un balneari controlat pels americans, tant des del punt de vista econòmic com polític. La màfia tenia els casinos, la prostitució i la droga.

Es pot fer fortuna de manera legal i ètica?

Uf, deu ser complicat. Perquè qui fa diners és sempre gràcies a explotar altra gent, i més en aquella època. Ara bé, també tinc clar que, sense empresaris, no hi ha llocs de treball.

Qui fa diners és sempre gràcies a explotar altra gent, ara bé, també tinc clar que, sense empresaris, no hi ha llocs de treball

Al començament del llibre hi ha una cita de Petroni: «Únicament regna el diner». Encara és així?

Mmm... crec que sí. Malauradament, avui el món polític està a tot arreu al servei dels grans interessos.

Ha canviat això des dels anys 40 fins ara?

S’ha perfeccionat. Tot és més sofisticat, i els que tenim la sort de viure en democràcia -tot i que sigui imperfecta-, sabem que hi ha uns poders fàctics que dicten el que els polítics poden o no poden fer.

Què va aprendre de les seves estades als Estats Units?

Que ser periodista era importantíssim, almenys en aquella època. Quan anava a les rodes de premsa de la Casa Blanca, sovint ho frivolitzava, però sabia que potser seria la primera notícia del dia, al diari. Perquè l’imperi és qui mana. Almenys aleshores.

Malauradament, avui el món polític està a tot arreu al servei dels grans interessos

Els periodistes d’aquí semblen xaiets, amb els que pregunten a la Casa Blanca.

Això ha canviat, ara estem, també allà, sota l’imperi dels comunicats de premsa i les compareixences sense preguntes. Els polítics s’han habituat a donar les gràcies i no acceptar que un faci la seva pregunta.

I què ha après de les seves estades a Cuba?

Les visites a Cuba sempre deixen mal cos. Veus que com a estranger, amb euros o dòlars, ets el rei del mambo, mentre la societat cubana ho està passant molt malament. És incomprensible que després de setanta anys de la revolució, al meu entendre justificada perquè va fer caure la dictadura, no hagin sigut capaços d’obrir la via econòmica. Ho han fet la Xina i Vietnam, on el Partit Comunista continua al poder, però l’economia s’ha desenvolupat i, tot i les seves contradiccions, la gent té possibilitat de tirar endavant. A Cuba falten les coses més essencials, i no tot és atribuïble al bloqueig dels EUA, per més que una gran part sí que ho és.

És incomprensible que després de setanta anys de la revolució cubana, al meu entendre justificada perquè va fer caure la dictadura, no hagin sigut capaços d’obrir la via econòmica

Fidel va ser un paio amb sort o intel·ligent?

He llegit molt sobre ell, per mi era intel·ligent. Cal recordar que va ser educat als Jesuïtes, que acostumen a donar una bona educació. Els guerrillers que van fer la revolució eren gent amb objectius molt concrets.

Una seva protagonista diu: «Tots tenim necessitat de recuperar les nostres parelles». Vol dir?

(Riallada) Ja sap que un escriptor s’ha de permetre algunes llicències literàries, i escriure coses que no creu del tot. Perquè lligui l’argument

Personalment, em treu un pes de sobre.

A vegades trobar una exparella rejoveneix, home.

Hi ha moments que voldria estar present on passen els fets, per exemple ara m’agradaria estar d’enviat especial a la terrible guerra entre Israel i Palestina

No troba a faltar la feina diària i estressant del periodista?

Tal com és avui dia, no, en absolut. Sí que és cert que hi ha moments que voldria estar present on passen els fets, per exemple ara m’agradaria estar d’enviat especial a la terrible guerra entre Israel i Palestina. L’esperit de corresponsal no es perd mai, però ens hem d’adaptar al que ens toca viure.

Subscriu-te per seguir llegint