Entrevista | Ignasi Ribas Físic i astrònom

«No hi ha cap evidència de vida intel·ligent allà a fora, però m’agradaria»

"Si el teu amic de whatsapp està a només cent anys llum, trigarà un segle a rebre el teu missatge"

Ignasi Ribas, un dels més prestigiosos experts en l'espai.

Ignasi Ribas, un dels més prestigiosos experts en l'espai. / Oscar Bayona

Director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i professor d’Investigació de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE), avui a les 19 h parla a la biblioteca Julià Cutiller de Llagostera d’«Exoplanetes: a la recerca d’una altra terra», el marc del BiblioSTEAM

Els rics fugen de la Terra amb coets, com va revelar Yolanda Díaz? 

He, he, de moment encara no, no hi ha la possibilitat. El que fan els rics és anar a l’espai, fan turisme espacial en vols orbitals. El turisme espacial està en mans dels rics, això sens dubte.

De moment, anada i tornada.

Sí, però fa anys es parlava d’una expedició que aniria a Mart, sense tornar, per a establir-s’hi. I hi va haver milers de voluntaris. Hi ha gent per a tot.

No sóc d’aquells que han nascut per a ser astronautes. Vaig néixer per ser astrònom, des d‘aquí a la terra, mirant el cel

Tan malament està la Terra?

Els humans hem tingut sempre esperit aventurer. Hi ha qui vol provar coses noves, potser passar a la posteritat, encara que sigui posant la vida en risc.

Si tingués molts diners, es faria turista espacial? 

Em marejo amb facilitat.

No fotem, que és astrònom.

Potser ho intentaria, però no sóc d’aquells que han nascut per a ser astronautes. Vaig néixer per ser astrònom, des d‘aquí a la terra, mirant el cel.

Quina murga, si hagués de tornar el coet perquè vostè es mareja...

Bé, ho tenen tot pensat, t’injecten una substància perquè et maregis menys. Així i tot, jo no me’n refio.

La tecnologia per arribar a Mart ja la tenim pràcticament. El problema és que cal arribar-hi amb garanties de tornar-ne o d’establir-s’hi

Veu possible viure a Mart?

I tant que sí. La tecnologia per arribar-hi ja la tenim pràcticament. El problema és que cal arribar-hi amb garanties de tornar-ne o d’establir-s’hi. Aquestes garanties les arribarem a tenir, per mi és una certesa. El que no sé és si serà un assentament de poques persones o una cosa a més gran escala. Dependrà del temps que aconseguim romandre a la terra: si els propers cent anys ens ho carreguem tot, potser no tindrem temps d’anar a Mart.

La gran qüestió: creu que hi ha vida intel·ligent en algun lloc, allà a fora? 

Com a científic haig de dir que no n’hi ha cap evidència. Per això busquem. Ara bé, puc dir-li el que m’agradaria, i això és molt poc científic: m’agradaria que hi hagués molta més vida a la nostra galàxia. Estar sols és avorrit, seria fantàstic parlar amb altres.

Si els propers cent anys ens ho carreguem tot, potser no tindrem temps d’anar a Mart

I a la Terra, hi ha vida intel·ligent?

Amb prou feines. En general, els individus són intel·ligents, però el col·lectiu dels éssers humans, no gaire. Mirem només pel bé propi, i el bé propi, quan som 8.000 milions, és incompatible amb el bé comú. Per això ho fotem tot enlaire.

Si hi ha vida intel·ligent a anys llum és com si no n’hi hagués, ja que és físicament impossible arribar-hi?

Hem de pensar com a humanitat, no com a individus. Vostè i jo no ens comunicarem amb una civilització que està a cent anys llum, perquè només dir «hola» i rebre la resposta de tornada, hauran passat dos-cents anys. Individualment no té sentit, però com a humanitat, el té tot. A escala de milers d’anys, és lògic plantejar-se la comunicació interestel·lar, i fins i tot els viatges. Per ràpida que sigui, la comunicació trigarà segles. Si el teu amic de whatsapp està a només cent anys llum, trigarà un segle a rebre el teu missatge.

Serveix de res llançar sondes a l’espai amb un dibuixet i una cançó, no sé si dels Beatles o de Manolo Escobar?

Serveix per dir que som aquí. Esperem que si ho rep algú, tingui el mateix interès que tindríem nosaltres si ho rebéssim.

A escala de milers d’anys, és lògic plantejar-se la comunicació interestel·lar, i fins i tot els viatges

Val la pena dir «som aquí»?

Hi ha dues escoles. La dels qui pensen que és massa arriscat perquè vindran i ens aniquilaran, i la dels que -com jo- creuen que és part de l’evolució de la nostra civilització i és un risc que hem d’assumir.

Hi ha qui diu que els extraterrestres ja han visitat la Terra.

M’encantaria que hi hagués evidències de presència extraterrestre a la Terra, però tot ha sigut rebatut. Jo seria l’home més feliç del món, però no n’hi ha cap prova. Com deia Sherlock Holmes, davant afirmacions molt potents, cal aportar proves molt potents. No pas fotos borroses i teories estranyes.

Com deia Sherlock Holmes, davant afirmacions molt potents, cal aportar proves molt potents. No pas fotos borroses i teories estranyes

Quina és la seva pel·lícula preferida de Ciència-ficció?

No en sóc un gran consumidor, però en miro per respondre preguntes com aquesta (riu). Una que trobo molt potent és «Interestellar», és força rigorosa des del punt de vista científic. Després, hi ha autèntiques astracanades, com «Armageddon», el súmmum del desastre en la rigorositat.

Subscriu-te per seguir llegint