La llista d'espera per la pastilla preventiva del VIH ja és de més d'un any al BCN Checkpoint i acumula 3.000 persones

El nombre de beneficiaris de la pastilla preventiva del VIH, coneguda com a PrEP, no para de créixer des que va entrar a la cartera de serveis públics a finals del 2019. Segons dades de Salut, el 2022 s'havia administrat a 9.000 persones a Catalunya, la meitat de tot l'Estat. Moltes ho han fet al centre comunitari BCN Checkpoint, que tot sol dona el medicament i en fa el seguiment a 3.000 usuaris. La llista d'espera s'ha disparat. Només en aquest centre, hi ha 3.000 persones pendents, amb un temps d'espera d'entre 12 i 14 mesos. L'any passat eren 500 persones (i 6 mesos d'espera), mentre que al conjunt dels 21 centres de Catalunya eren 2.400, segons dades obtingudes per l'ACN, cosa que dona la mesura de com ha crescut la demanda i l'espera.

La llista d'espera per la l'anomenada profilaxi preexposició (PrEP) al centre BCN Checkpoint s'ha multiplicat per sis en un any, alhora que s'ha duplicat el temps mitjà d'espera (de mig any el 2022 a un any llarg en aquest moment). A finals del 2022 hi havia 500 persones apuntades a l'espera de començar el tractament i ara ja en són vora 3.000, segons confirma a l'ACN el director del centre, Ferran Pujol. "És bastant gruixut el que està passant, i no és només aquí, també als altres centres dispensadors de PrEP", adverteix. 

El que dirigeix Pujol és "de llarg" el centre sanitari que dispensa PrEP amb més usuaris a Catalunya, però no l'únic. Segons dades del departament, al conjunt dels 21 centres sanitaris que administren la PrEP la llista d'espera era de 2.300 persones a final del 2022, incloses les 500 que comptava el BCN Checkpoint. A Barcelona en conjunt 791 persones estaven a la llista, i la regió sanitària metropolitana (nord) és on hi havia més acumulació, amb 1513 inscrits.  

Salut no ofereix encara la llista actualitzada ni desglossada d’aquest 2023, però la xifra global creixerà per força tenint en compte que, només al BCN Checkpoint, ja hi ha les esmentades 3.000 persones en espera. 

El director d'aquest centre comunitari de detecció del VIH i altres infeccions de transmissió sexual adreçat a homes gais, altres homes que tenen sexe amb homes i dones transsexuals, assegura que la situació es produeix per una manca de recursos assistencials de fer front a la demanda creixent d'aquest tractament.  

Demanda creixent

De fet, el nombre de beneficiaris no ha parat de créixer des que se'n va aprovar l'ús (2019) i es va incorporar el medicament a la cartera de serveis públics. Segons dades del departament demanades per l'ACN l'acumulat és de 9.000 persones, que se'n han beneficiat en algun moment o permanentment entre el novembre de 2019 i 2022. El primer any van prendre la pastilla 2.450 persones, el 2021 la xifra es va gairebé doblar amb 4.575 beneficiaris, i el 2022 el total ascendia a 6.711 persones. No hi ha encara una dada provisional de l'any 2023.

Per regions sanitàries, el gruix de persones en tractament es concentra a Barcelona (3.007 el 2022) i la seva àrea metropolitana (3.451). A la Catalunya Central s'ha passat de 3 sol·licitants el 2020 a 31 el 2022. A Girona es registraven aquell any 66 beneficiaris, 64 a Lleida, 47 a les terres de l'Ebre i 45 al Camp de Tarragona.  

Un tractament costós en recursos assistencials

El director del BCN Checkpoint detalla que la pastilla en sí no és cara (uns 24 euros per persona i any), però el seguiment del tractament, sí. Després d'una primera visita mèdica per assegurar que la persona el pot prendre, al llarg de l'any es realitzen quatre visites més de control de la funció renal i de detecció d'altres malalties de transmissió sexual (ITS), així com del mateix VIH.     

Ferran Pujol lamenta que amb els actuals recursos molts hospitals públics "no es poden permetre" assumir tota aquesta tasca assistencial, raó per la qual, diu, la demanda no s'absorbeix i alguns tanquen llistes d'espera. El seu centre no ho ha fet de moment, i cada mes entren al programa entre 80 i 100 noves persones, moltes de les quals han esperat més d'un any.  

Pujol reclama una "solució" no només per al seu centre si no per a tots els hospitals que "es neguen a fer PrEP" o tenen les llistes tancades. Al seu parer el tractament per les persones en risc de contraure el VIH és un dret reconegut i que hauria d'estar garantit. "De cap manera diria que se'ns dona l'esquena o que (al departament de Salut) no són conscients d'aquest problema de salut pública, però les solucions arriben de manera molt més lenta del que voldríem davant la dinàmica gruixuda que està agafant tot això".   

Creu que hi ha "un abans i un després" de la incorporació del PrEP a la cartera de medicaments del sistema públic de salut, i que "obre un camí cap a l'erradicació del VIH". Això no obstant, creu que "anem molt a poc a poc" per falta de la inversió que es necessita.

A l'espera de la PrEP

Jeroni Muñoz és una de les 3.000 persones que es troba a la llista d'espera per rebre el tractament preventiu del VIH al BCN Checkpoint. Ja estava assabentat de l'arribada de la pastilla al sistema públic, però fins ara no havia fet el pas, segons relata a l'ACN. Ara ja fa un temps que és a la llista, però encara té un any d'espera per davant. Muñoz, barceloní de 45 anys, diu que la raó fonamental de voler-la prendre és la "tranquil·litat" i el benefici en "salut mental" que li suposarà sentir-se protegit de l'exposició al virus.  

"La meva vida no farà un gir de 360 graus, perquè en les meves relacions sexuals sempre prenc precaucions, però dona tranquil·litat per aquella vegada puntual que potser no has tingut protecció. Altres malalties tenen cura, però aquesta no", rebla.  

Sobre la llarga espera, lamenta que no s'aboquin més recursos públics per reunir el personal sanitari necessari, i creu que això es deu en part al fet que el tractament “té a veure amb el sexe”. "És una llàstima, però aquí hi entra la política", afirma. "No es prioritza, perquè és un tema sexual que encara és una mica tabú, i (els polítics) no veuen el benefici a llarg termini, ja que les persones infectades necessiten tractaments que segurament són més cars", apunta.   

La PrEP està indicada per a homes que tenen sexe amb homes, dones transsexuals i persones que exerceixen la prostitució sense utilitzar el preservatiu. També a persones que practiquen sexe anal sense preservatiu o tenen pràctiques sexuals de risc com quan es combinen amb el consum de drogues (chemsex).  

Sense "alliçonar ningú"

"Nosaltres no estem aquí per alliçonar ningú ni per dir-li que redueixi el nombre de parelles", opina el director del BCN Checkpoint, "sinó per oferir uns serveis que la societat necessita en l'any en el qual vivim: la sexualitat s'ha anat alliberant de conceptes morals lesius per la persona i el que hem de fer és més saludable i oferir els recursos necessaris per cribratge les ITS tractar-les i curar-les, i amb el VIH reduir-ne la incidència fins a uns nivells que siguin acceptables".  

La PrEP i les altres malalties de transmissió sexual

Pujol admet que "s'ha parlat molt" de la coincidència entre l'administració de la PrEP i l'augment d'altres malalties de transmissió sexual (ITS) detectat els darrers anys, fruit presumptament d'un relaxament en les mesures de protecció sexual. Ell ho desmenteix categòricament i diu que no hi ha "base científica". Al contrari, recorda que diversos estudis mostren que les persones que fan PrEP i les que no en fan dins del col·lectiu gai tenen una incidència molt similar d'altres ITS. A més, recorda que la gent en tractament té un nivell de control i cribratge tant del VIH com d'altres ITS que la resta del col·lectiu que no té.