«He viatjat a tots els països i a vuit més que no estan reconeguts»

Al cassanenc Agustí Bota, llicenciat en dret i cap comercial de Montepio Girona, li agrada viatjar. Però no és només un viatger, és EL VIATGER: ha estat a absolutament tots els països del món

D’on ve avui, Agustí?

Acabo d’arribar de la bonica població de Mogadiscio, a Somàlia.

Un lloc tranquil, per relaxar-se...

Les quatre ciutats considerades més perilloses del món són Kabul, Bagdad, Sanà i, la pitjor, Mogadiscio.

En acabar els països vaig veure que no havia estat a totes les capitals, i em vaig proposar anar-hi. Ja només me’n falta una: la de Myanmar, que la van canviar

Barcelona encara no consta?

(Riallada) No trigarà gaire. A Somàlia ja hi havia estat, però no a la capital.

Com que ha estat a tots, ara repeteix?

En acabar els països vaig veure que no havia estat a totes les capitals, i em vaig proposar anar-hi. Ja només me’n falta una: la de Myanmar, que la van canviar.

A quants països ha estat?

A tots. L’ONU en reconeix 195, he estat a tots aquests. I he estat a vuit més, no reconeguts com a estats. Taiwan, per exemple, a qui la Xina veta a l’ONU. O Kosovo, reconegut per 89 països però no per Espanya ni Rússia.

El gran problema del planeta és que tothom vol la seva parcel·la de poder. Quatre matats creen problemes on no n’hi ha

No és poca cosa. 

Esperi: he estat també als cinquanta estats dels Estats Units. I a tots els territoris canadencs, tots els lands alemanys, totes les províncies espanyoles i tots els municipis gironins. Això meu és exagerat.

Deu estar atent a qualsevol nova independència.

Em va passar amb Sudan del Sud. Hi vaig haver d’anar. Es va independitzar per simples qüestions de poder. El gran problema del planeta és que tothom vol la seva parcel·la de poder. Quatre matats creen problemes on no n’hi ha.

Recorda el primer país on va viatjar?

És clar: Andorra.

Ja tenia pensat continuar amb tots? 

Ui, no. Jo era un noi de Cassà de la Selva, fill de treballadors. Viatjava molt, un dia vaig veure que havia estat a 70 o 80 països, i la idea d’anar a tots va agafar forma.

Diners i temps en té força gent, però ganes d’anar a la República Centreafricana, ben poca

No en duia ni la meitat.

I quedaven els més difícils. Cal molt de pressupost, molt de temps i, el més important, moltes ganes. Diners i temps en té força gent, però ganes d’anar a la República Centreafricana, ben poca. A veure qui va a Mogadiscio pel pont de la Puríssima.

On s’ho ha passat més malament?

Als països africans hi ha certa hostilitat al turista. Hi ha autèntics països de merda, els colonitzadors ho van fer fatal.

Suposo que li organitza els viatges una agència. 

Conec el món molt millor que ells. Ho preparo jo mateix, però al detall, tinc una estructura de treball, una xarxa de gent...

Al món som uns 300 o 400 que hem viatjat a tots els països. Perquè se’n faci una idea: hi ha unes 4.000 persones que han escalat l’Everest, deu vegades més

Viatgers com vostè?

Al món som uns 300 o 400 que hem viatjat a tots els països. Perquè se’n faci una idea: hi ha unes 4.000 persones que han escalat l’Everest, deu vegades més.

Quants diners s’hi ha gastat?

Almenys dos Aston Martin. Li agraden els cotxes?

No en excés. A vostè tampoc, o ara tindria dos Aston Martin. Val la pena?

Quan sigui un avi, tindré un munt de bons records. Si a punt de morir em pregunten què voldria haver fet, podré respondre amb satisfacció que he complert els meus somnis. Tinc quatre fills, els podré explicar històries a ells i als néts.

Si a punt de morir em pregunten què voldria haver fet, podré respondre amb satisfacció que he complert els meus somnis

Pobrets, els planyo.

Els fotré el cap com un timbal.

No té pas més fills arreu del món?

Segur que no. Quan viatjo, em centro a no tocar res, incloses persones (riu).

S’ha de ser valent per viatjar així?

S’ha de ser inconscient. Hi ha països on no pots viatjar de forma independent. Et posen un soldat o un policia. Pagant tu. A Somàlia, el soldat em costava 800 dòlars al dia. A Somàlia! Deu ser més que el patrimoni del país.

Quan viatjo, em centro a no tocar res, incloses persones

L’han robat mai?

Moltes vegades. Però no pensi en llocs estranys, un cop va ser a pocs metres de la Casa Blanca, en ple matí i a punta de pistola. I a Ginebra em van robar la cartera. A Filipines em van drogar.

Això és lleig.

Un noi em va oferir una cervesa ja oberta, és l’última beguda oberta que he acceptat a la vida. Em vaig despertar hores després, en un taxi que m’havia dut a l’aeroport.

A Filipines em van drogar i m’ho van robar tot, excepte els documents... i cent dòlars que em van deixar. No passa res, ho veig com un intercanvi entre rics i pobres

No li feia mal el cul, en despertar?

És el primer que vaig comprovar (riu). Això, i que tingués tots dos ronyons. M’ho havien robat tot, excepte els documents... i cent dòlars que em van deixar. No passa res, ho veig com un intercanvi entre rics i pobres.

Subscriu-te per seguir llegint