«La vida i la feina no són curses d’esprint, són de fons»

A Estrés encubierto, la Koro Cantabrana tracta sobre l’estrès contemporani i com aquest està relacionat amb l’ego. A partir de catorze casos reals, mostra els patrons limitatius que afecten el nostre cos

És el meu primer dia de feina després de vacances. Haig d’estar estressat? 

Hi ha qui s’estressa, perquè després de dies tranquils, de cop el seu cap ha d’estar pendent de moltes coses. Ara bé, hi ha gent que diu «ja era hora, per fi una estructura, que és el que m’agrada».

Hi ha gent molt rara.

Hi ha molta gent que té ganes que s’acabin les festes de Nadal, hi troben massa caos. Hi ha moltes obligacions: comprar regals, sopars familiars.. . A molta gent , sortir de la rutina la fa estressar.

Hi ha molta gent que té ganes que s’acabin les festes de Nadal, hi troben massa caos. Hi ha moltes obligacions: comprar regals, sopars familiars...

Queda algú avui dia que no estigui estressat?

Hi pot haver algú no estressat, seria algú estigués fora de la voràgine que ens provoca el sistema. Vivim uns temps que tot és per avui. O per ahir. Hi ha pressa, furtem hores al son... Anem arreu amb el temps just i amb por a no poder fer-ho tot. Els pensaments afecten les emocions, les emocions a les accions, i les accions als resultats.

Tot s’inicia en el pensament?

El problema és que normalment pensem coses catastròfiques. Si penséssim coses positives, no ens estressaríem.

Els pensaments afecten les emocions, les emocions a les accions, i les accions als resultats

L’estrès encobert és un estrès que s’amaga per atacar-nos?

Hi ha estrès encobert voluntari, i involuntari. El voluntari és quan no sé que tinc estrès però l’oculto perquè els altres no pensin que sóc feble, o que sóc mal professional. I l’encobert involuntàriament és quan no en som conscients, o si més no, no som conscients de com ens afecta. Com aquella gent que nota una bola a l’estómac o li cau el cabell i sap que és per l’estrès, però no fa res per canviar. I al final, passa factura.

De quina manera?

Per exemple, amb paràlisi d’alguns membres o simplement amb impossibilitat de pensar. Hi ha gent que queda totalment bloquejada, incapaç ni d’agafar el cotxe. I si poden, ho encobreixen.

Normalment pensem coses catastròfiques. Si penséssim coses positives, no ens estressaríem

Ara es parla molt més de l’estrès. Abans no n’hi havia?

L’estrès ha existit sempre, però cada vegada anem més de pressa, cada cop hi ha més tecnologia que ens fa prestar-li atenció, cada cop volem estar més informats i saber de tot... Abans hi havia una mica d’estrès, però una mica, en la justa mesura, és positiu. Si tens a prop un examen i l’estrès et fa estudiar i concentrar-te més, és positiu. Però és clar, si això s’allarga un mes, acabes esgotat. I la feina igual: avui ens passem els dies apagant focs.

Potser millor no treballar, per evitar l’estrès? 

Ha, ha, millor treballar d’una forma que no produeixi estrès. És a dir, essent conscients de què ens provoca estrès, i quan en tinguem, fer alguna cosa per a rebaixar-lo. No podem estar en un esprint constant, o rebentarem, ens esgotarem tan física com mentalment. La vida i la feina no són curses d’esprint, són de fons. 

Ens hem de relaxar?

A vegades vols relaxar-te i estàs tan estressat, que no pots. Aleshores apareix l’insomni, el cansament, úlceres, etc.

Si ara parlem d’un 60% d’adults amb estrès, què passarà d’aquí 30 o 40 anys amb aquests nois que ja comencen a estar-hi?

Abans em parlava de les noves tecnologies. Augmenten l’estrès?

Segons com les fem servir, sí. Si les utilitzem a tota hora, no desconnectem el cap. Hi ha estudis que assenyalen que el 50% dels treballadors no aconsegueixen desconnectar perquè estan tot el dia responent whatsapps i emails de la feina. I per postres, el 50% que sí que es desconnecta, es passa hores a les xarxes socials. I al cap d’una estona, es senten culpables per haver perdut el temps i s’estressen.

Així doncs, les pròximes generacions estaran encara més estressades?

Els joves tenen cada vegada més estrès i el tenen cada vegada més joves. Però no només per les xarxes socials. Nosaltres de joves teníem més vàlvules d’escapament, com sortir al carrer a jugar. És un problema greu. Si ara parlem d’un 60% d’adults amb estrès, què passarà d’aquí 30 o 40 anys amb aquests nois que ja comencen a estar-hi? L’estrès es multiplicarà. Ja ara tenen problemes de depressions i angoixa. Què passarà amb ells? Els hauríem de donar eines, ja des de l’educació.

Conec algun cas d’haver de deixar la feina per eliminar l’estrès, i així salvar la família

Ha trencat gaires famílies, l’estrès? 

Moltes. L’estrès causa molta irritabilitat. Qui el pateix, creu que li provoquen els altres, així que ja arriba a casa enfadat i qualsevol cosa l’altera. Això és font de discussions. Conec algun cas d’haver de deixar la feina per eliminar l’estrès, i així salvar la família.