«La gent vol que li diguin que la dona no el deixarà i serà feliç»

L’astròleg José Millán revela en el seu primer llibre, Astrología para el nuevo orden mundial, les claus i els cicles planetaris que marcaran el rumb geopolític dels pròxims anys

Cada matí llegeix l’horòscop al diari? 

Ni em passa pel cap. Tinc altres coses a fer, més importants. Em preocupa molt poc el que m’ofereix el futur, prefereixo que em sorprengui. Visc el dia a dia.

És l’última cosa que em pensava que em diria un astròleg.

És que el meu futur no m’inquieta. L’astrologia no és predictiva, és significativa. Dóna significat a les nostres vides. 

Ni em passa pel cap llegir l'horòscop. Tinc altres coses a fer, més importants

I jo que venia amb ganes de conèixer tot el meu futur.

A l’astrologia predictiva l’anomeno «astrologia Diazepan», és un ansiolític. No és astrologia, és una droga que calma. Jo ho entenc, la gent està molt malament i necessita que li diguin que la senyora no el deixarà i serà feliç, o que vendrà la casa a bon preu. Però això no és el que fa un astròleg.

S’està carregant tots els endevins de la televisió de matinada, als que truca la gent per saber si trobarà parella.

Sí, perquè això és astrologia-espectacle. No és astrologia. Fas diners, lògicament, et fas popular, coneixes els famosos... Però l’únic que fan és donar un tranquil·litzant a la gent, els diuen el que volen sentir. Jo no faig això.

Els astres no saben si aquesta nit lligaré?

L’astrologia és un art complex. Has de ser un artista. I com a artista, primer has de tenir molt tècnica, en Picasso no es va posar a pintar el Gernika com aquell qui surt a caçar bolets, tenia al darrere desenes de milers d’hores de treball. En astrologia, igual. Més que prediccions, prefereixo dir que fem prospectiva.

A l’astrologia predictiva l’anomeno «astrologia Diazepan», és un ansiolític. No és astrologia, és una droga que calma

Predir, però menys?

Puc alertar que s’acosta una tempesta. Ara bé, qui porta el timó del vaixell no és l’astròleg, és vostè. És vostè qui pren les decisions, en tot cas jo l’il·lumino per a poder afrontar els reptes que troba. En canvi, no li puc dir que morirà el seu pare o la seva mare, això no és honest, és un frau.

Això deu requerir molta dedicació.

Fa mig segle que llegeixo, estudio, interrogo... I cada dia que em llevo, sé que no sé res. Cada situació que afronto és nova. També és cert que algú de la meva edat, que les ha vist de tots colors, que s’ha casat i divorciat, que ha vist la mort de prop i de lluny, té més bagatge que algú més jove. No només per astròleg, sinó per haver viscut.

O sigui que no va néixer amb un do, sinó que ha estudiat, com podia haver estudiat per odontòleg?

Un no tria ser astròleg, és l’astrologia qui et tria a tu. Ve a ser com les passions: els homes pensem que som nosaltres qui triem la dona, i és al revés (riu). Quan vaig començar en l’astrologia, no en tenia ni punyetera idea.

Puc alertar que s’acosta una tempesta. Ara bé, qui porta el timó del vaixell no és l’astròleg, és vostè

Fins que hi va creure.

Jo no crec en l’astrologia, jo sé. La veig funcionar cada dia.

Molts lectors deuen esperar que en el seu llibre reveli què passarà al món.

Descric possibilitats. A l’escola canviarà el concepte d’educació. També canviarà el concepte d’ésser humà: actualment ja som híbrids, sense el mòbil no sabem ni sortir de casa. Tot això creixerà de manera exponencial. I sobretot, venen uns anys de crisi profundíssima, de les més dures des de la invenció del foc.

Fa mig segle que llegeixo, estudio, interrogo... I cada dia que em llevo, sé que no sé res

Quin futur em pinta, sembla vostè en Niño Becerra. 

És un futur fantàstic, les crisis són oportunitats. A la crisi energètica s’hi sumarà la crisi climàtica, que no és cap ximpleria. Ahir a Barcelona plovia, i la gent reaccionava com si ploguessin diners, feia quatre mesos que no veien aigua. Entrem en un món nou, però encara som el vell mamífer amb enormes limitacions i amb la nostra falta de sentiment col·lectiu. El sentiment tribal -jo sóc català, jo sóc basc...- és summament destructiu. Si no superem això, ens n’anem a la merda.

Vol dir que cal ser astròleg, per saber tot això?

Si vol saber com serà el futur, llegeixi els bons autors de ciència-ficció. Miri, la pel·lícula «La sociedad de la nieve» s’està fent popular just ara, quan Plutó entre en d’Aquari, i m’he adonat del poder metafòric que té: és la societat, que es troba en crisi i l’única sortida és menjar-se els morts.

Venen uns anys de crisi profundíssima, de les més dures des de la invenció del foc

Espero que sigui només metafòric.

La humanitat està com aquells joves, en situació crítica, en perill de desaparèixer. Per sortir-ne, ens haurem de menjar el passat. Passar pàgina. Si no funcionem en grup, des de la solidaritat, com aquells nois, anem de cul. Per això ells es salven.

Subscriu-te per seguir llegint