«Als gavians se’ls culpa de qualsevol cosa que passi al planeta Terra»

Marc Bosch, reconegut biòleg, l’any 1992 va estar-se més d’un mes aïllat a les Illes Medes, estudiant els gavians. Trenta-dos anys després, recupera el dietari que va escriure durant aquells dies i el publica amb el títol «38 dies amb els gavians de les Medes» (Cossetània)

Els gavians fan fàstic. 

Sincerament, crec que no. Passa que estem acostumats a veure’ls entre nosaltres, en un entorn no gaire favorable, ens sembla que fan fàstic. Són només una espècie oportunista i generalista, així es coneix.

Molta gent també ho és.

He, he, significa que aprofiten un ventall molt ampli de recursos, i que en cada moment es dedica al recurs més abundant. Això l’ha dut als abocadors, i és el que no ens agrada. I encara ens agraden menys quan els veiem perseguint coloms a les ciutats.

En una colònia de gavians hi ha diferents especialistes: alguns s’especialitzen a depredar polls, altres algun altre producte, i alguns en atacar coloms.

Han menjat sempre coloms, o és una nova dieta?

Des que viuen a les ciutats. Com li he dit, exploten els recursos que els són favorables a cada indret. I a la ciutat hi ha coloms. En una colònia de gavians hi ha diferents especialistes: alguns s’especialitzen a depredar polls, altres algun altre producte, i alguns en atacar coloms.

I a les persones? Va notar agressivitat quan estava a les Medes?

Evidentment. És normal. Entre el 1992 i 1996 es van matar a les Medes 25.000 gavians. Abans d’això, era la colònia de gavians més important de la Mediterrània. Per tant, si entraves allà, rebies. Però entra dins de l’esperable. Danys col·laterals. Moltes espècies defensen les seves cries. Ara crien a les ciutats, als terrats, i per això la gent els troba agressius.

Moltes espècies defensen les seves cries. Ara crien a les ciutats, als terrats, i per això la gent els troba agressius

Com han arribat a convertir-se en animals urbans?

És fruit de la mala gestió que es va fer a la colònia de les Medes. Aquelles matances que li deia, van provocar que molts deixessin de reproduir-se allà. Alguns van marxar a les ciutats.

Per quin motiu es van fer, aquelles matances de gavians? 

Es va creure que tanta quantitat de gavians podria comportar problemes, com ara la contaminació de l’aigua de l’estany de Banyoles i la pressió sobre altres espècies als aiguamolls de l’Empordà. Però cap estudi ho demostrava. No es va testar si eren problemes significatius. Així i tot, es van matar. Aleshores ja només es feien matances de gavians a Espanya i Portugal, com sempre, anem endarrerits en tot.

Entre el 1992 i 1996 es van matar a les Medes 25.000 gavians

Què s’hauria d’haver fet?

Primer, saber del cert si causen problemes. Si fos així, tallar la font d’aliment, evitant que anessin als abocadors. Trenta anys després, continuen anant-hi. Lògicament, la població de gavians està tocada, al delta de l’Ebre encara se’n sacrifiquen.

Al dietari es nota que aquell sacrifici el va afectar força.

És que ho van fer molt malament. El van fer quan els pollets ja començaven a fer eclosió dues setmanes abans n’hi hauria prou de posar una injecció a l’ou. Els operaris no sabien què fer, i clavaven l’agulla al pollet. Sap quin patiment representa? A més a més, les dosi de verí pels adults eren massa petites, i trigaven hores a morir. Molts van anar a morir a la platja de l’Estartit. 

Els operaris no sabien què fer, i clavaven l’agulla al pollet. Sap quin patiment representa? A més a més, les dosi de verí pels adults eren massa petites, i trigaven hores a morir

En tantes setmanes algun gavià el va acabar coneixent?

Deixant de banda els trets de cada espècie, cada individu té els seus personals. Hi ha gavians més amigables que d’altres. Ara bé, d’aquí a què ens coneguin... em penso que no.

Per què publicar ara els dietaris de fa tants anys?

Endreçant el despatx, van aparèixer i em va fer gràcia rellegir-los. Vaig trobar que podia ser interessant, perquè tot el que es publica a nivell científic, és de cara a especialistes. Vaig creure que era una manera d’aproximar a gran públic les Medes i els gavians.

Què el sorprèn, en llegir-ho trenta-dos anys després? 

La colònia de gavians ha passat de 14.000 parelles a 3.100. Avui vas per les Medes d’una altra manera, hi havia cinc vegades més gavians. Abans era un bullici de vida, a l’època dels polls, n’hi havia a tot arreu, corrent per aquí i allà. Ara la vida és més tranquil·la, amb menys activitat.

No té gaire sentit que el pressupost per a estudiar aquesta espècie a les Medes serveixi només per fer-ne un cens cada dos anys

Com li agrada més?

M’agradava més abans, però és una opinió personal. La sobrepoblació de gavians que hi havia el 1992, estava associada a l’explotació que feien els d’un recurs que de manera natural no troben: les deixalles dels abocadors. 

I la seva visió del tema, ha canviat, en trenta-dos anys?

Mai no he esperat gaire res de la gestió que n’ha fet l’administració. Per tant, no m’he endut cap desengany.

És la millor manera de no endur-se’n.

Un exemple: si els gavians poden causar problemes, haurien d’importar, i aleshores no té gaire sentit que el pressupost per a estudiar aquesta espècie a les Medes serveixi només per fer-ne un cens cada dos anys. I dic «poden causar problemes», perquè als gavians se’ls culpa de qualsevol cosa que passa al planeta Terra. En aquest país sempre s’ha associat gavians amb problemes, per això es solen reduir les colònies sense prèviament haver-ho comprovat.

Continuo fent seguiment i estudis sobre l’evolució de la colònia, o estudis de dieta, per veure si continuen alimentant-se dels mateixos recursos. M’és igual que l’administració no ho financi

Tot i així, no s’estudien.

Em sap greu. Pel meu compte continuo fent seguiment i estudis sobre l’evolució de la colònia, o estudis de dieta, per veure si continuen alimentant-se dels mateixos recursos. M’és igual que l’administració no ho financi. Ho he anat fent des de 1992. Si esperés que m’ho paguessin, fa anys que ho hauria deixat.

Subscriu-te per seguir llegint