Entrevista | Tomás Alcoverro Periodista

«L’estat palestí ni existeix ni existirà, no hi ha la base»

Dir Tomás Alcoverro és dir periodisme.  Reporter i enviat especial a un munt de països, és el periodista occidental amb més experiència a l’Orient Mitjà. Dimecres va ser a Girona, dins de la Setmana dels Rahola, per parlar del món àrab i els seus conflictes passats i actuals

Tomás Alcoverro va estar a Girona dimecres passat.

Tomás Alcoverro va estar a Girona dimecres passat. / Aniol Resclosa

Albert Soler

Albert Soler

De què va servir la guerra de l’Iraq?

Va servir per acabar amb l’Iraq. Durant dècades ens van fer empassar la gran mentida d’en Cheney [aleshores vicepresident dels EUA] que l’Iraq tenia armes de destrucció massiva. Un escàndol, milions de persones s’ho van creure. I això que hi va haver un piló de missions de l’ONU que van anar a l’Iraq a buscar aquestes armes, arribant a actuacions fins i tot ofensives com entrar en les habitacions particulars dels palaus del president, Sadam Husein. 

Un lloc curiós per amagar aquestes armes...

Jo vaig acompanyar alguna d’aquestes missions, i sempre acabaven igual: «no trobem res, no hi ha ni tan sols cap indici de res». Però això era igual. En la darrera reunió, jo hi era, es va tornar a repetir que no hi havia res, i el ministre d’Afers Exteriors, Tarek Aziz, ens va augurar que la guerra estava a punt d’iniciar-se. I així va ser, els nord-americans van començar a bombardejar Bagdad, destruint no el règim, sinó el país, que era el que volien.

Durant dècades ens van fer empassar la gran mentida d’en Cheney [aleshores vicepresident dels EUA] que l’Iraq tenia armes de destrucció massiva. Un escàndol, milions de persones s’ho van creure

No ens van pas dir això.

En aquell moment l’Iraq era una dictadura, evidentment, però amb anhels culturals i artístics. Vaig trobar a les seves biblioteques fins i tot novel·les de Baltasar Porcel. No estic defensant el règim, que tenia problemes amb kurds i xiïtes, em limito a descriure un fet. La guerra no va ser per acabar amb el règim de Sadam, va ser per desfer l’Iraq. 

I per fer diners, si més no alguns? 

Evidentment. Vaig veure en primera persona com els exèrcits regulars perdien interès i començaven els exèrcits privats. Va ser un fenomen de privatització de la guerra, a través de societats militars que es van posar de moda. Ja en la guerra de l’Iraq de 1991 van començar a prendre-hi part. 

Quin interès hi havia en desfer l’Iraq?

Primer, pel tema del petroli.

Vaig veure en primera persona com els exèrcits regulars perdien interès i començaven els exèrcits privats. Va ser un fenomen de privatització de la guerra

Ja veig que al darrere hi ha sempre els diners.

Sí, és clar. Però, també hi havia un tema polític, i és que en Sadam continuava donant suport als «màrtirs palestins», quan els altres països àrabs ja s’havien inhibit de les complicades relacions amb la resistència palestina. L’Iraq encara donava una generosa pensió a la família dels «màrtirs» morts.

Ha tingut veure la guerra de l’Iraq amb el posterior creixement del terrorisme islàmic?

Penso que no hi té res a veure. Hamàs parteix d’una posició que no pot portar a res bo, que és la de negar-se a negociar amb l’enemic. De fet, considera que l’enemic, l’estat d’Israel, no existeix. Hamàs creu que la manera d’avançar és que ells siguin el canal que aglutina la gran frustració del poble palestí.

Sembla que és obligatori estar a favor d’Israel o de Palestina, sense terme mitjà.

És un tema molt lamentable, perquè si alguna cosa jo he entès de l’Orient Mitjà, és que sempre cal matisar. Si no, ens deixarem portar per emocions, i les emocions a vegades poden ser pertorbadores, no solen ser útils per entendre els fets.

Hamàs parteix d’una posició que no pot portar a res bo, que és la de negar-se a negociar amb l’enemic. De fet, considera que l’enemic, l’estat d’Israel, no existeix

No matisen ni tan sols els mitjans: o Israel o Palestina, o Rússia o Ucraïna...

Una mica és així. El problema és que a Gaza no hi ha periodistes, ja que Israel no dóna visats. Això no és nou, Gaza ha sigut sempre un territori bloquejat.

Podem saber alguna cosa del cert?

Hi ha dos fets incontrovertibles: un, que el territori continua essent ocupat per Israel contra totes les resolucions de l’ONU, que no venen ni d’ahir ni d’abans-d’ahir. I dos, que l’ocupació continuarà.

El món podria fer alguna cosa més?

L’única força al món amb possibilitat d’influir en el conflicte són els Estats Units. Ni la UE ni les manifestacions que es facin a Filipines o a Girona, tenen cap influència. Arafat, que era un home pragmàtic, estava sempre pensant en els Estats Units, sabia que no podia aconseguir res si els EUA no hi estaven d’acord. Orient Mitjà és un vedat tancat dels EUA.

El territori continua essent ocupat per Israel contra totes les resolucions de l’ONU, que no venen ni d’ahir ni d’abans-d’ahir, i aquesta ocupació continuarà

I si l’estat palestí...

L’estat palestí no existeix, ni existirà.

Per més que en Borrell reivindiqui la solució dels dos estats?

Qui és el senyor Borrell? Vaig estar a Gaza per primer cop en 1967. Qualsevol que conegui mínimament la situació, sap que no hi ha base per a un estat palestí.

Subscriu-te per seguir llegint