«Espero que gràcies a mi el proper diccionari de l’IEC inclogui ‘Vivales’»

Qui fa llibres, encara, avui? No li rendiria més un canal de TikTok? 

De fet jo m’havia proposat estar a OnlyFans, però la meva dona em va dir que millor que no ho fes. Com que ella gairebé m’ho va prohibir, em vaig decidir a fer un altre llibre, que més o menys, és el mateix. El que fa llibres també ho fa per lligar.

Lliga molt?

Jo m’ho pensava que es lligava molt. Jo dic que el que fa llibres els fa per lligar, no que després resulti. He vist que alguna cosa més deu fer falta perquè no hi ha manera.

Com que la meva dona gairebé em va prohibir obrir compte a Onlyfans, em vaig decidir a fer un altre llibre, que més o menys, és el mateix. El que fa llibres també ho fa per lligar

Per què m’he de comprar un llibre d’uns articles que ja s’han publicat?

Primer de tot, perquè jo així faria diners. I segon perquè el llibre, amb el Vivales, que ja no em surt dir-li Puigdemont, és una mena de fil conductor per entendre tot el que ha passat a Catalunya i fins i tot a Espanya des del 2016 fins ara. És com tenir l’enciclopèdia Espasa del Procés. Mal m’està dir-ho, però el meu llibre és l’enciclopèdia Espasa del Procés.

Recorda el primer cop que li va dir Vivales a Puigdemont?

No ho recordo. Sé que va ser, ho he explicat varies vegades, perquè ho va dir el meu pare. Miràvem la televisió, va sortir ell, i va dir ‘vaaah, aquest és un Vivales!’. Em va fer gràcia perquè és una expressió que no existeix en català tot i que es fa servir molt, com sinvergüenca. Vivales es fa servir molt però, de moment, no està admès al diccionari de l’IEC. Espero que en la propera edició ja s’hi inclogui, gràcies a mi. Vaig buscar al diccionari què volia dir vivales en castellà: ‘persona vividora y desaprensiva’. Vaig pensar, hòstia!, està clavat, només hi falta la foto d’en Puigdemont. Al cap de poc vaig fer un article explicant això del meu pare i el Vivales, i que havia trobat una definició exacte. Jo crec que devia ser cap el 2016, quan encara era a Catalunya. La gent em pregunta ‘què fa el Vivales?’, em sembla que ningú recorda que es diu Puigdemont.

La gent em pregunta ‘què fa el Vivales?’, em sembla que ningú recorda que es diu Puigdemont

Diu que no vota mai, però ens parla de política contínuament. Ens enganya i aquest tema l’apassiona?

Parlo de política perquè és la meva feina. Enganyo bastant a la gent, però és la meva feina, tot i que la política no m’interessa. És com si el diari em fes crític taurí. Hauria d’anar a toros, encara que no m’agradin. La política m’interessa com a fer divertit, que fa riure. Per descomptat, no m’interessa per pensar que algú que votem després es dedicarà a procurar per nosaltres. Això no m’entra al cap. Per a mi és una cosa divertida, com veure Chiquito de la Calzada per la televisió.

Per a vostè Puigdemont és el Vivales, però al final, al món, i en la política en particular, de Vivales n’hi ha molts...

Suposo que sí, però no crec que n’hi hagi cap que s’avingui tant amb la definició de persona vividora i desaprensiva. Ha de tenir en compte que no només ha aconseguit viure sense fotre ni brot, sinó el més important, ha aconseguit viure lluny de la família, que això és l’hòstia, és el que voldria qualsevol! Viure sense treballar, i lluny de la família. Això sí, ha hagut d’aguantar que en Matamala l’hi vagi a tocar la pera de tant en tant, en Valtonyc que li canti, en Comín tocant el piano... tampoc és la vida que jo desitjaria.

Parlo de política perquè és la meva feina, tot i que no m’interessa. És com si el diari em fes crític taurí. Hauria d’anar a toros, encara que no m’agradin

Li han ofert mai anar en una llista?

(Riu) Doncs sí, la veritat és que sí. I ja fa temps. És més, m’ho han ofert dos partits, un de dretes i un d’esquerres, cosa que m’enorgulleix, perquè vol dir que com que se me’n pixa tot puc passar per les dues coses. El d’esquerres va ser per anar a les llistes municipals de Pals. Jo allà l’única cosa que hi he fet és anar a ensenyar la cigala a la platja. No sé si era prou bagatge per presentar-me a les eleccions. Al final hi vaig renunciar, em feia molta mandra.

On es troba ara el Procés?

El Procés estava en estat crític, en respiració assistida, però en Sánchez, que és molt bona persona, ha aparegut per fer-li el boca a boca i per reanimar-lo una miqueta. A nosaltres ens va molt bé. El Procés estava mort, en mort clínica. Jo si fos dibuixant m’imagina un Sánchez amb un desfibril·lador intentant reanimar en Puigdemont. L’amnistia és la respiració assistida per al Procés. 

Em van oferir anar a les llistes municipals de Pals. Jo allà l’única cosa que he fet és ensenyar la cigala a la platja, no sé si era prou bagatge per presentar-me a les eleccions

Quin és el seu públic?

Jo sé que em llegeix molta gent llacista, favorable al Procés, cosa que m’agrada perquè vol dir que tot i no tenir bons gustos polítics, si que en tenen de literari. A mi m’agradaria que em llegís Pedro Sánchez, perquè a mi em sembla que el tenen enganyat. Diu que hi ha un conflicte a Catalunya que cal resoldre i jo vinc a treballar cada dia i mai no veig barricades pels carrers, ni tanquetes de soldats ni res... no sé quin conflicte creu que hi ha. El llibre pot interessar a la gent que vol saber què ha passat a Catalunya des del 2016 fins ara. Veurà que no ha sigut res perillós, només una charlotada, una cosa per riure. Hi ha molta gent que m’ha dit que s’ho ha passat malament durant el Procés, jo com que soc així no ho acabo d’entendre. Per això escric el llibre d’aquesta manera, rient.

De què més se’n podria riure de la política?

La pregunta seria: i de què no? Des de la monarquia fins a això últim de l’Ábalos, imagini’s. I ho faig, de riure-me’n d’altres coses. He fet columnes també rient de la monarquia. Quan hi havia Aznar i Rajoy també me’n reia d’ells. Però el Procés m’ha tocat molt de prop, geogràficament, i no tenia més remei que escriure sobre això. A més, els personatges són molt divertits. Hi ha el Vivales, però al darrere la Rahola, en Matamala, en Valtonyc i molts altres friquis. He intentat fer una columna seriosa de tots aquests, però no me’n surto, a la quarta línia ja ric.

El Procés estava en estat crític, en respiració assistida, però en Sánchez, que és molt bona persona, ha aparegut per fer-li el boca a boca i per reanimar-lo una miqueta

Soler, té una edat. Pensa en què farà quan es jubili?

Jo no em penso jubilar! Estic molt bé aquí. Miri’m bé, em conservo bé o no? Vaig al gimnàs cada dia, faig esport, faig un crucigrama per tenir la ment àgil... algú va dir troba una feina que t’agradi i no treballaràs mai més. Jo no treballo!, però que no ho sàpiga el director. Si em jubilo serà perquè m’hi obliguen. M’hauran de fer fora a puntades de peu del diari.

Subscriu-te per seguir llegint