«És increïble com el món microscòpic replica el que tenim a dalt»

 Sara Martí, investigadora de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, pronuncia avui (19h) la conferència «La nanotecnologia: fent tangible l’invisible» a la biblioteca municipal de Caldes de Malavella, dins del projecte BiblioSTEAM, impulsat pel Servei de Biblioteques de la Diputació i produït per l’ACDIC

En quin moment algú s’interessa per cosa tan rara com la nanotecnologia?

Va ser en fer el programa de recerca de Secundària. Vaig fer un treball sobre nanotecnologia sense tenir ni idea del que era. Arran d’això vam fer una estada a la Universitat Autònoma que va acabar essent una immersió, vaig aprendre-hi molt. Allà em vaig dir «ostres, jo vull treballar d’això!».

A mi em va interessar amb Viaje alucinante, pel·lícula en què uns científics entren al cos humà.

No l’he vist. Però realment els darrers anys hi ha hagut avenços tecnològics que permeten manipular la matèria a escala minúscula. Gràcies a això ha anat creixent la nanotecnologia, que és alhora el present i el futur.

La medicina és el camp que més se’n beneficia? 

La medicina és de les grans beneficiades. S’estan creant, per exemple, sensors que detecten certes patologies. En el centre on treballo, en vam desenvolupar un capaç de detectar la Covid. També es fa servir per a teràpies contra el càncer menys invasives. Aquesta em sembla una de les aplicacions més interessants.

En lloc d’atacar tot el cos amb la quimioteràpia, gràcies a nanocàpsules s’ataquen només les cèl·lules canceroses

Redueixen l’agressivitat del tractament anticàncer?

En lloc d’atacar tot el cos amb la quimioteràpia, gràcies a nanocàpsules s’ataquen només les cèl·lules canceroses.

I en altres camps?

A Catalunya hi ha un grup investigador que experimenta amb implants de grafè, un material que té de base el carboni. Quan aquests implants funcionin, han de permetre activar les connexions nervioses de gent amb problemes de mobilitat. Són materials molt compatibles amb el cos, que causen menys rebuig.

Quan parlem de nanorobot, ens imaginem un homenet petitó que va treballant (riu). Els nanorobots no van per aquí exactament.

Encara no es pot introduir un robot a dins del cos, perquè treballi?

El que passa és que quan parlem de nanorobot, ens imaginem un homenet petitó que va treballant (riu). Els nanorobots no van per aquí exactament. Seria més aviat un sistema com de pilotetes, que en ser tan minúscules en podem manipular les propietats, per fer que la piloteta treballi com nosaltres volem. I aprofito per dir que amb les vacunes no ens inoculen nanorobots al cos, com alguns diuen (riu).

Medicina a banda, en quins altres camps s’aplica la nanotecnologia? 

Els mateixos semàfors, aquests objectes que veiem cada dia, funcionen amb leds, els quals al seu interior tenen capes de material amb gruix nanomètric. Això és nanotecnologia electrònica. Els mòbils tenen aquesta velocitat i capacitat actuals perquè els components electrònics cada cop són més petits, ja són nanomètrics. També s’aplica en la construcció.

Els mòbils tenen aquesta velocitat i capacitat actuals perquè els components electrònics cada cop són més petits, ja són nanomètrics

Els pisos són cada vegada més petits, sí.

(Riu) Això no és nanomètric. Però hi ha finestres que es netegen elles soles gràcies al seu recobriment.

Això sona bé. 

Un altre camp, en el qual treballem precisament en el meu centre de recerca, és el de les energies verdes. La nanotecnologia permet construir panells solars molt més eficients. Bé, però al final, si fem les coses petites a banda de millorar-ne les propietats, és que consumim menys material. 

La noto apassionada amb el que fa.

Hi ha més coses. Tots els components de la computació quàntica es basen en també materials nanomètrics. Cada àtom ha de ser al seu lloc.

Si fem les coses petites a banda de millorar-ne les propietats, és que consumim menys material.

Ja, però segur que també es podrà utilitzar en conflictes bèl·lics. 

Això és com tot, la seva utilització ja no depèn dels científics. 

On no ha arribat encara la nanotecnologia i li agradaria que ho fes?

A curar qualsevol mena de càncer, amb teràpies dirigides i sense passar per químio. Tot i que no és el meu camp, seria l’objectiu que triaria.

Quan veig àtoms em continua sorprenent i fascinant la seva similitud amb la vida a mida real

Acostumada a treballar a escales ínfimes, quan veu el món a mida natural, la sorprèn?

No ho cregui. És increïble com el món microscòpic replica el que tenim a dalt. És com veure el mateix a diferent escala, les nanopartícules semblen galàxies. Després de tants anys quan veig àtoms em continua sorprenent i fascinant la seva similitud amb la vida a mida real. Em sembla alhora curiós i maco.

Subscriu-te per seguir llegint