«El fanatisme és una manera d’aconseguir estabilitat mental»

David Bueno, doctor en Biologia i professor i investigador a la Universitat de Barcelona, presentarà el dilluns 11 a la biblioteca Carles Rahola de Girona el seu llibre «Educa el teu cervell», on explica com funciona i com optimitzar aquest òrgan 

Hi ha cervells de primera i de segona? 

Cada cervell és diferent, però no n’hi ha ni de primera ni de segona ni de tercera.

Com explica que hi hagi personalitats, intel·ligències i reflexions tan diferents?

Hi ha el factor genètic, depèn de quina combinació genètica tinguem, tindrem més possibilitats de tenir unes o altres habilitats. Hi ha també un factor ambiental, l’educació que rebem pot treure profit del que ja portem genèticament, motivar-ho. I encara hi ha un tercer factor, que és el que cadascú vulgui fer amb la seva vida.

No hi ha gent més intel·ligent que altra?

Hi ha persones més intel·ligents i persones més empàtiques. La pregunta seria: què és millor?

És millor ser empàtic que intel·ligent

Què és millor? 

Ser empàtic, sense dubte. L’empatia permet establir vincles estables amb les altres persones, i amb aquests vincles podem desenvolupar la nostra intel·ligència. En canvi, si ets intel·ligent però no ets empàtic, et quedes tu sol.

Fem servir tot el cervell?

El fem servir tot, però no tot simultàniament, això seria un caos.

Deia Plutarc que el cervell és una làmpada que cal encendre.

Cal estimular-lo, perquè estigui ben encès. Ja està sempre encès, però el podem encendre millor.

El millor entrenament per al cervell és tenir-lo actiu

Hi ha algun entrenament?

El millor entrenament per al cervell és tenir-lo actiu. Això vol dir llegir, o pensar, o xerrar, o compartir estones amb amics, o fer esport, o escoltar música... Per descomptat no vull dir fer-ho tot (riu).

Qui pensa menys és més feliç? 

Depèn de com pensis. És cert que, si penses poc, potser no t’adones que hi ha coses que no funcionen bé. Però és una llàstima, ja que tampoc t’adones de les que van bé. Si veus el got mig ple en lloc de mig buit, vius en una major sensació de benestar. Si no penses, no ho veus.

Ramón y Cajal assegurava que tothom pot ser escultor del seu cervell.

Sense cap ànim de comparar-me amb Ramón y Cajal, jo afegiria que tothom pot ser escultor del seu cervell...i hauríem de voler-ho ser. Segons quins propòsits i objectius tinguis, esculpeixes el teu cervell. 

Si penses poc, potser no t’adones que hi ha coses que no funcionen bé. Però és una llàstima, ja que tampoc t’adones de les que van bé

És millor que a l’escola els nens memoritzin o que siguin feliços? 

No són coses antagòniques. Memoritzar és avui menys important que fa cinquanta anys, ja que la tecnologia ha externalitzat la memòria. Però encara cal memoritzar algunes coses. I també cal tenir sensació de benestar. M’agrada més parlar de benestar que de felicitat.

Per quin motiu?

Perquè la felicitat és molt intensa però efímera, i el benestar pot durar sempre.

Les generacions que han tingut tecnologia digital des de la infantesa, tenen més petites algunes zones del cervell, com l’hipocamp, que gestiona la memòria

Com influeixen en el cervell les xarxes socials?

Ja hi ha estudis sobre com influeixen. El que no se sap és com influiran quan els joves d’ara siguin adults. Ja se sap que les generacions que han tingut tecnologia digital des de la infantesa, tenen més petites algunes zones del cervell, com l’hipocamp, que gestiona la memòria. En canvi, la zona que permet integrar moltes informacions entrants, està més desenvolupada i té més connexions.

Cada cop hi ha més fanatisme. Com s’explica, a dins d’un cervell?

És una manera d’aconseguir estabilitat mental. Valorar què pensen els altres i mirar de trobar solucions de consens, consumeix molta energia, cosa que fa sensació de fragilitat. El fanàtic s’enroca en el que pensa ell, això li dóna tranquil·litat.

Subscriu-te per seguir llegint