«Estava morta de por i vaig parlar amb els esperits del bosc»

Fa més de deu anys que viatja per terres africanes, fins que finalment va fundar Travel With Conscience Eco Expeditions, una agència de viatges ecològica que convida a descobrir la màgia de les terres africanes de manera sostenible i conscient

Viu entre Sant Feliu de Guíxols i Sao Tomé. Així de creient és? 

Crec en el destí. Sovint el propòsit de vida no el busques sinó que ell et troba.

Com el va trobar a vostè?

El cor m’ha dut a viure entre aquestes dues terres. Sóc una apassionada de l’Àfrica negra, la vaig descobrir fa anys, en un viatge a Etiòpia. Aquell viatge em va canviar, vaig plorar, em vaig emocionar, res no em va ser indiferent. Des d’aleshores no he deixat de viatjar a aquest continent. M’hi he anat retrobant amb mi mateixa, connectant amb la meva essència. A l’Àfrica he tingut el meu despertar espiritual.

Crec en el destí. Sovint el propòsit de vida no el busques sinó que ell et troba

Quan és allà es sent una mica Leni Riefenstahl?

M’hi sento connectada amb la terra i amb mi mateixa i ho vull compartir amb altra gent. Quan tornava aquí, explicava el viatge amb tanta passió, que la gent em deia «hi vull anar amb tu». Els interessava, més que el destí, la forma de viatjar.

Quina era, aquesta forma? 

No consumir un viatge, sinó viure’l d’una manera profunda, que et transformi.

A l’Àfrica he tingut el meu despertar espiritual

Quina experiència africana no oblidarà mai?

Reinventar-me i trobar-hi la meva segona casa. El 2019 vaig fer una expedició pel Congo i Gabon, eren dotze dies per la selva. Significava sortir de la meva zona de confort com mai abans, sempre m’ha agradat viatjar a llocs poc turístics, però a això, a l’Àfrica, té un component de perillositat, però és en aquests llocs poc explorats, on connectes amb la teva essència, ja que en el fons tots som natura.

Què li va passar?

Va ser una expedició molt dura des dels àmbits mental, físic i emocional. Quan estava morta de por, a la selva, vaig parlar amb els esperits del bosc. Els vaig dir «sisplau, protegiu-me, us prometo que si arribo al destí, faré qualsevol cosa que em demaneu». Va ser una rendició total. Però vam arribar al final sense cap incident.

Li va demanar alguna cosa a canvi, els esperits?

Abans d’agafar l’avió per marxar de Gabon, vaig mirar els mapes, i vaig veure que just al davant hi havia dues petites illes. Em va entrar curiositat, i quan vaig arribar a casa les vaig buscar a internet: eren Sao Tomé i Príncipe. La imatge de la seva gran muntanya em va atraure. «Aquí hi haig d’anar», em vaig dir. Va ser aquella expedició per la selva que em va fer deixar la feina que tenia i comprar un bitllet d’anada, per a mi sola. Encara no sabia que aquest viatge em canviaria la vida.

Va ser aquella expedició per la selva que em va fer deixar la feina que tenia i comprar un bitllet d’anada, per a mi sola

Va ser així?

Quan vaig arribar, em vaig sentir com si arribés a casa. Sempre penso que en una altra vida he sigut africana. Vaig trobar un país tan verge, amb gent tan autèntica, que de seguida me’n vaig enamorar. Vaig decidir quedar-m’ho, i més tard va arribar l’amor. Ara ja tinc un fill i tot.

Tan tranquils que estaven allà, i per culpa seva hi començarà a anar turisme?

Promociono un turisme sostenible i respectuós. La quinzena de països africans a què he viatjat, són els menys turístics. Un turisme responsable pot ser positiu pel país que el rep i per les comunitats locals.

El perill de l’Àfrica és la massificació turística?

Per fortuna hi ha algunes proteccions, per exemple, els preus dels vols, que no són barats. Suposa una tanca per al turisme de masses.

Un turisme responsable pot ser positiu pel país que el rep i per les comunitats locals

Com hauríem de viatjar?

L’important és la intenció del viatger, que no vagi a consumir un país, sinó que hi hagi una interacció. Que totes dues parts en surtin beneficiades.

En els seus viatges ha comprovat si la gent pobra és la més amable? 

Això són tòpics. Però sí que els països pobres et fan replantejar moltes coses de la nostra societat consumista. Allà valores les activitats simples del dia a dia. Per exemple, la cuina no és només cuinar, sinó una reunió de tota la família, un acte social. El mateix que rentar la roba al riu. La meva sogra no té aigua potable, renta al riu la roba i els plats, i s’hi troba les veïnes. Al final, la felicitat són aquests petits moments simples. Aquí ens falta aquest sentiment d’unitat. 

Subscriu-te per seguir llegint