Entrevista | Rafael Sardá Científic del CSIC i investigador del mar

«L’eòlica marina s’ha de col·locar a llocs degradats, no a l’Empordà»

"L'esfondrament dels passejos marítims no és culpa ni del medi ambient ni del canvi climàtic: els culpables som nosaltres, que vam constuir a les platges" 

Rafael Sardá parlarà demà a La Bisbal sobre el parc eòlic projectat a l'Empordà.

Rafael Sardá parlarà demà a La Bisbal sobre el parc eòlic projectat a l'Empordà. / Zowy Voeten

Albert Soler

Rafael Sardà, científic del CSIC, pronunciarà demà la conferència «El desenvolupament de l’eòlica marina flotant i la conservació de la biodiversitat a l’Empordà», a la biblioteca Lluïsa Duran de la Bisbal, en el marc del projecte BiblioSTEAM, impulsat pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona i produït per l’ACDIC

El CSIC investiga igual que el CSI? 

He, he, nosaltres no investiguem morts. Ara bé, també podem ser notaris de la destrucció, en aquest sentit ens hi assemblem una mica. Sovint investiguem coses que caminen cap a la destrucció.

Però en el seu cas, saben amb antelació qui és el culpable.

Estem parlant dels molins d’energia eòlica a l’Empordà?

 Del que vostè vulgui.

Avui mateix he vist un piló de notícies i imatges per televisió sobre la pèrdua de platges. Sortien destrosses als passejos de Calonge, de Lloret, i d’altres, i ningú feia referència que tots aquests passejos es van construir a sobre de la sorra. O sigui, fa cinquanta anys les coses es van fer malament, i més endavant, es van continuar fent malament sabent-ho, i sabent el que passaria després. Ara patim les conseqüències de l’error de fa cinquanta anys. Parlant clar: la van cagar. I ara arriba l’eòlica marina.

Jo no estic en contra de l’eòlica marina, estic en contra que la posin a llocs on no toca. No hem après del passat, fem les coses igual que fa cinquanta anys

Vol dir que la tornem a cagar?

Es volen fer les coses altra vegada malament. Jo no estic en contra de l’eòlica marina, estic en contra que la posin a llocs on no toca. A llocs on hi ha altres prioritats, i a més les marca la norma. No hem après del passat, fem les coses igual que fa cinquanta anys.

Construint on no toca?

Si es fa eòlica marina, s’ha de fer a llocs on el medi ambient estigui ja molt degradat. No a l’Empordà, que és el millor lloc de biodiversitat que tenim a Catalunya. Igual que fa cinquanta anys, destruirem el medi ambient de l’Empordà per culpa d’una cosa que es pot fer d’una altra manera. En aquest tema s‘estan dient mentides. Però es repeteixen tant, que la gent acaba creient que són veritat.

Una àrea conservada no pot tenir un parc eòlic

Qui diu mentides? 

La Generalitat de Catalunya. Abans que sortís l’Ordenació de l’Espai Marítim (Poem), el maig de 2023, ja s’havien presentat un munt de projectes per a aquest indret, quan ni tan sols estava seleccionat. Resulta que aquest triangle marítim -algun dia sabrem per què el van triar-, és potencial per l’eòlica marina i potencial per a la biodiversitat. El que passa és això darrer elimina -que quedi clara la paraula-, elimina que s’hi pugui construir eòlica marina. Una àrea conservada no pot tenir un parc eòlic. Però no es va aplicar ni això ni un munt de coses que marca la legislació en el moment de presentar els projectes d’aquesta eòlica.

En quin punt ens trobem?

Estem en un conflicte força gran. La Generalitat creu que té la raó, pel fet d’haver estat repetint coses falses. Repeteixo: falses.

La Generalitat creu que té la raó, pel fet d’haver estat repetint coses falses. Repeteixo: falses

Quines falsedats? 

Que aquest és l’únic lloc de Catalunya on es pot instal·lar eòlica marina. El cert és que d’aquí a deu anys, que és quan ho començarem a veure, hi haurà tecnologia per posar-ne a altres llocs. Insisteixo: l’eòlica marina s’ha de posar a llocs degradats, no a espais vulnerables ni en llocs amb biodiversitat. Calia aplicar el principi de precaució, tal com marca la norma, i esperar-se al segon cicle de planificació marítima, per veure quins són els llocs més adients.  

A què venen tantes presses?

La Generalitat defensa actuar de la manera més ràpida possible, pensant en la suficiència energètica de Catalunya. Això és un error. Si vols suficiència energètica, hi ha moltíssimes alternatives sense necessitat destruir el millor lloc de medi marí que tenim a Catalunya. Això, per no esmentar que primer de tot s‘han d’aplicar les normes de protecció del medi marí, que és el que diu la llei.

Si vols suficiència energètica, hi ha moltíssimes alternatives sense necessitat destruir el millor lloc de medi marí que tenim a Catalunya

Tantes presses i coses estranyes no li fan sospitar que hi hagi interessos foscos?

Com que no en tinc dades, no l’hi diré. Ara bé, a l’Empordà s’han presentat sis projectes d’eòlica marina, però a les reunions i presentacions sempre es parla només d’un. Curiosament, sempre hi ha present alguna persona de la Generalitat. Que cadascú pensi el que vulgui.

Segur que és casualitat, home.

Una altra dada. Quatre dels sis projectes tenen darrere la mateixa consultoria ambiental. Anar a competir en un concurs i que et faci el projecte qui el fa al teu competidor, és si més no curiós.

A l’Empordà s’han presentat sis projectes d’eòlica marina, però a les reunions i presentacions sempre es parla només d’un. Curiosament, sempre hi ha present alguna persona de la Generalitat

La gran pregunta: s’acabarà construint el part eòlic?

Jo espero que no. D’entrada, estem fent un estudi de què hi ha en aquell indret, imagino que en uns mesos tindrem prou raons per dir que aquest parc és impossible, per temes de conservació de la biodiversitat. Em preocupa més el tema del Plemcat [un petit parc eòlic de proves], la Generalitat va molt accelerada i serà més complicat d’aturar. S’equivoquen. A parer meu, s‘equivoquen. 

O canviem la forma de pensar sobre la nostra relació amb la natura, o no tenim futur

Quan se n’adonaran?

A Catalunya ja no som sis milions, en som vuit. Hi ha un moment que els recursos naturals no donen per a més, i si els continuem esprement, acabarem no tenint res. Per tornar a l’inici: aquests passejos s’han esfondrat a Calonge i a Lloret perquè vam fer les coses malament, vam ocupar les platges. No és culpa ni del medi ambient ni del canvi climàtic: els culpables som nosaltres. I al cap de cinquanta anys, o canviem la forma de pensar sobre la nostra relació amb la natura, o no tenim futur.

Subscriu-te per seguir llegint