«La brasa és una cuina primitiva i bàsica i li hem de donar valor»

Tothom pot ser un cuinetes?

I tant! Fa pocs anys que estic davant d’uns fogons i, com tot a la vida, el que realment importa és l’actitud.

Què es necessita, doncs?

Actitud i ganes de voler aprendre i treballar, tant si vols ser un cuinetes com el que sigui. El que passa és que al món de la cuina potser tens més possibilitats. Si vols ser futbolista, i tens molta actitud però no tens el talent...però a la cuina treballant pots aprendre molt.

Hi ha algun element de la seva infància que el va influir a l’hora de voler dedicar-se a la cuina?

Jo als 2 anys vaig demanar una cuineta als Reis. Jugava a cuinar i amb ingredients que em donava la meva mare.

Amb la vida que portem tan estressada cuinem poc a casa?

Això ens ho diem a nosaltres mateixos, però quan vols temps per alguna cosa sempre ho aconsegueixes. Si arribes a casa i no t’has pogut organitzar et queda delivery, restaurants o plats preparats per a resoldre-ho. Però si realment volguessis cuinar pots fer-ho.

Demana que li portin menjar a casa?

Sí. És un recurs que has de fer servir en ocasions especials. Hi ha moments que si et ve de gust cuinar menjar tailandès o mexicà i no tens els ingredients a casa doncs ho pot demanar al restaurant i, perfecte.

Quins tres ingredients no falten mai a la seva cuina?

Oli d’oliva, l’all i... un recurs que m’agrada molt que és la cansalada. La pots tenir a la nevera, penjada al rebost, dura molt temps i et dona moltes possibilitats, menys amb unes postres, per fer per exemple un saltejat o un guisat.

D’on li ve la inspiració?

Intento veure moltes coses. Menjo fora poc, però quan ho faig, ho faig bé. Busco restaurants amb un projecte al darrere o que vulgui transmetre alguna cosa i treure-li informació. 

Vostè que va guanyar MasterChef; com es prepara una competició on sembla que hi ha molta pressió sobre els participants?

No em vaig preparar. Em vaig apuntar i vaig anar-hi, és que jo soc així. Quan una cosa la veig clara hi vaig i li «fotu» canya fins a les darreres conseqüències.

Es va sentir molt pressionat?

Molt.

Ara es parla molt de la pressió que ha exercit el programa cap als aspirants a xef

Hi ha molta pressió, sí, però és que la televisió i els concursos és això. Si vas a una entrevista de feina també estàs pressionat. La tv l’hem d’entendre com una feina. Quan vas allà ets part d’un engranatge. Ets lliure de quedar-te o marxar, però si et quedes has de pedalar i això vol dir competir durant tres mesos i mig amb una pressió elevada.

Abans es feia cuiner qui no volia estudiar o fer una carrera. Ara, en canvi, els cuiners són estrelles. Què ha canviat?

 El 90% de l’hostaleria d’Espanya o de Catalunya no és la que surt a la televisió ni la de la Guia Michelin. És l’hostaleria del bar de sota casa que fa menús a 12 euros i que serveix moltes cerveses i moltes tapes i sobreviu com pot. Ara, una part de l’alta gastronomia s’ha visibilitzat molt i es veu al Netflix i ens emmirallem amb coses que no són el gruix de la realitat. Avui en dia hi ha molta gent que l’hostaleria és l’única sortida que té pel poc nivell d’estudis o per necessitat. Hi ha gent que treballa moltes hores i mal pagada, i això no es veu. És més maco ensenyar a l’estrella, que també s’ha de veure, però també cal tenir en compte que la gran majoria de la gent que comença en aquest món no arriba mai a tenir una estrella.

Com en el futbol?

Exacte, aquest seria el símil. Quants nanos comencen a la pedrera o en juvenils i quants són en Messi? Pocs. 

Els catalans som molt de fer barbacoes o costellades?¡

 Forma part de la nostra cultura. Som molt de carn a la brasa. Fora dels ambients urbans, la carn a la brasa és un símbol de reunió. Una cuina molt primitiva i bàsica i li hem de donar valor.

Tal com diu vostè: una recepta per aquest estiu en un pim pam?

 Necessitem un cogombre una mica pelat, triturat amb aigua o gel, una mica de sal, oli i vinagre, ho colem i a la nevera. Pim pam.

Subscriu-te per seguir llegint