«Vaig agafar un cordó i el vaig ofegar, no hauria d'haver mort així, però li vaig prometre que l'ajudaria»

«Tothom sabia que Isaac estava a favor de l'eutanàsia, però jo era la que estava 24 hores amb ell i em va dir una vegada i una altra: Em vull morir ja». Aquesta és la versió que ha donat l'acusada d'assassinar al seu marit, amb una malaltia degenerativa, davant les preguntes de la seva defensa. Beatriu F., que ha eludit respondre a les acusacions, ha confessat que el va escanyar amb el cordó de les sabatilles, però ha matisat que ho va fer perquè el seu marit li havia expressat el seu desig a morir el dia anterior.

«Vaig fer alguna cosa que no hauria d'haver fet, vaig agafar un cordó i el vaig ofegar», ha reconegut la presumpta vídua negra de Godelleta, amb una declaració en la qual sabia a cada moment on posar èmfasi a les emocions. «No hauria d'haver mort així, però li vaig prometre que l'ajudaria», al·lega.

L'acusada ha manifestat que prèviament va ser el mateix Isaac qui es va prendre «una a una» les pastilles de dos pots d'un medicament, que ni tan sols recordava el nom, només que era per al paludisme i que el va comprar en la farmàcia sense recepta.

«Ell volia que fos el més ràpid possible, primer el vaig deixar a veure si es moria amb la medicació, vam estar hores, però veia que no es moria», relata amb fredor la dona, que l'havia traslladat a la parcel·la de Godelleta que havia llogat mesos abans. Segons esgrimeix, es va fer de nit i com «tampoc va fer efecte la bombona de butà», va decidir escanyar-lo. «Vaig haver de fer-ho per a acabar aviat, era el seu desig», al·lega.

Per a tractar de justificar les contusions que presentava el cadàver, l'acusada ha al·legat que en treure a Isaac, de 45 anys, del cotxe, li va caure a terra. L'acusada ha confessat que va ruixar el cadàver amb sosa càustica però no amb la intenció de descompondre'l, sinó perquè la tenia a mà, segons al·lega, perquè la va comprar en un supermercat «per a fer desaparèixer les males herbes».

Sobre tots els moviments que va realitzar abans i després del crim per a dificultar la labor dels investigadors, la presumpta assassina ha explicat que va ser la seva pròpia víctima, que havia estat Policia Local, qui li va advertir que «tingués molta cura, que anirien a per mi». Així al·lega que quan ho van planejar junts li va aconsellar que enviés algun missatge amb el seu telèfon mòbil des de fora de València per a fer creure que continuava viu. «Me'n vaig anar a Barcelona com podia haver anat a Sevilla», ha indicat sobre aquests desplaçaments, en els quals va prendre tota mena de precaucions, per a despistar al grup d'Homicidis de la Policia Nacional.

Abans d'escoltar el testimoni de l'acusada, ha comparegut el forense que va estar en l'aixecament del cadàver, qui ha confirmat que en el lloc van ser trobats pots de sosa càustica. A més els membres del tribunal popular han pogut sentir en sala els àudios en els quals Beatriu F. C. recrimina la conducta del seu marit, al qual tracta de manera despectiva com si fos un nen: «sigues un home i no ploris». Així com la conversa que va mantenir la processada amb un servei jurídic interessant-se per la seva situació econòmica en cas de divorci o que els familiars d'Isaac l'ingressessin en una residència. «M'haurà d'orientar el que més em convé, si ell se'n va, jo em quedo sense res», els confessa preocupada.

D'igual manera, s'han reproduït en sala dos enregistraments en les quals el fill de la processada, condemnat en el seu moment per un jutjat de Menors com a còmplice d'un delicte d'auxili al suïcidi, es fa passar pel seu padrastre posant una veu entretallada, com si estigués malalt, per a demanar les claus d'accés bancari via telefònica.

El Ministeri Fiscal i l'acusació particular mantenen la petició de presó permanent revisable per a l'acusada per un delicte d'assassinat de víctima especialment vulnerable per la seva discapacitat. Mentre que la defensa ha modificat les seves conclusions i sol·licita una pena de dos anys de presó per un delicte d'auxili al suïcidi.