Zelador i amant de l'astronomia: Jose, el muntanyenc català desaparegut al qual la neu impedeix rescatar

Dos mesos sense respostes. Sense indicis, sense rastre. Dos mesos des del fatídic 29 de desembre en el qual José Antonio Martínez, de llavors 45 anys, va deixar de ser-hi. Natural de Catalunya, aprofitant les vacances nadalenques, va viatjar al poble de la seva parella, Ceclavín (Càceres) i va traçar la ruta que sempre va voler fer: pujar al Calvitero, el cim que uneix les províncies de Càceres i Salamanca. Paisatge de somni, 2.400 metres d'altitud. Rigorós, metòdic i il·lusionat, va sortir de casa equipat: "Arrenco la ruta, tot OK", va dir per missatge a la seva parella. Va guardar el mòbil a la motxilla i va començar a caminar. No va tornar a utilitzar-lo. El seu rastre es va perdre a la Sierra de Béjar. Des de llavors no hi és.

"La zona on el gos va marcar un rastre és una zona probable (...), però ens trobem amb una paret de gel impossible de superar"

"El seu telèfon no donava senyal", reviu Merche, la seva parella des de fa 17 anys. "Vaig saber que alguna cosa havia passat". Aquesta mateixa nit, va arrencar la cerca: intermitent, inevitablement escassa, i actualment paralitzada pel temporal.

La frenen la neu i el gel. Els equips d'emergències van cessar la cerca fins que un grup d'experts, de manera voluntària, la va reprendre el passat 11 de febrer: "un gos es va interessar per una zona", explica a CAS OBERT -portal de Successos i Recerca de Prensa Ibérica, grup al qual pertany Diari de Girona- José Ángel Sánchez, Oficial Cap de la Policia Local de Guadalix i responsable des de 2004 del grup d'experts en B.G.A (Cerca en Grans Àrees) de la Fundació QSDglobal.

"És una zona probable, sota El Calvitero -pic que volia ascendir José Antonio-, a uns 1.912 metres d'altitud. Pot ser alguna cosa, o pot ser una olor que desperta actitud en el gos i no té a veure amb José Antonio... però no vam poder confirmar-ho. No vam poder pujar. Ens trobem amb una paret de gel impossible de superar".

A casa, els que més l'estimen, li diuen Jose, és muntanyenc expert, bussejador, amant de l'astronomia i zelador, i des de fa 60 dies no hi és.

"Ja he arribat. Tot OK"

"Ja he arribat". Eren les 9.11 hores del dijous 29 de desembre. José Antonio acabava d'aparcar en la segona plataforma de la Torrassa (Sierra de Candelario, molt pròxim a l'estació d'esquí de La Covatilla, Béjar). Va revisar la motxilla, va mirar endavant, se sabia la ruta de memòria, l'havia memoritzat, i va començar a caminar. Mentrestant, gravava un whatsapp de veu per a Mercedes: "arrenco la ruta, tot OK".

"Feia temps que ho volia fer", explica Merche. "A mi, la veritat, em feia por que pugés al Calvitero, no sé per què, mira que busseja cada cap de setmana i pot ser que tingui més perill, però sempre estava intentant treure-li la idea". Aquest Nadal José va imaginar l'ascens i, aprofitant un forat lliure en l'agenda, va poder pujar.

"Vaig rebre el seu missatge", reviu la seva parella. "Estava una mica enfadada. No volia que ho fes, alguna cosa em deia que no... 'Ja fas pics a Catalunya, també de vacances?' per això li vaig contestar només que OK". Hores més tard seria ella qui donés la veu d'alarma. En José no tornava. El seu telèfon no donava senyal.

L'alerta

Frontal, piolets, grampons. Roba d'abrigar, pantalons de neu, jaqueta vermella North Face. Mòbil carregat i, per al cotxe, carregador. José Antonio ho va deixar tot llest la nit abans. "Sol no hi vas". Per a calmar a Mercedes li va parlar d'un grup d'excursionistes, Turisme Activa, que solia pujar. Caminava amb peus experts. Ho tenia tot estudiat. Aquest dia era el dia, va pujar.

"Quan li vaig contestar OK", retrocedeix Merche, "ell ja no ho va llegir. És a dir, que ell, en aquest moment que a mi m'envia el missatge, es va guardar el mòbil". Mercedes continua reconstruint les hores prèvies: "a les 14.30 hores li vaig enviar un altre missatge: 'tot bé?' Li arriba, però tampoc el llegeix". No es va alertar. Li havia parlat de la ruta, serien entre sis i vuit hores. "No em va semblar rellevant que no ho llegís, el primer tampoc el va llegir". La tarda avança, no hi ha notícies de José. L'alerta s'encén a les sis. "No m'havia dit res", reviu Mercedes, "llavors li envio un altre missatge, així amb un munt d'interrogants, que ja no li arriba". El telèfon estava apagat. Va començar l'horror.

La cerca

"El telèfon al qual truca...". El mateix missatge, la mateixa veu mecànica, una vegada i una altra. "Recordo que Carla, la meva filla, va intentar tranquil·litzar-me: "Mama, igual s'ha quedat sense bateria, espera't al fet que arribi al cotxe perquè portava el carregador…". Van donar un marge, curt. La calma es va trencar aviat. "Vaig recordar el que em va dir del grup, el de Turisme Activa, i els vaig trucar. Em van dir: nosaltres no hem sortit. Activa immediatament al 112".

La Guàrdia Civil de Béjar va localitzar el cotxe, estava en el punt exacte que Jose havia indicat hores abans a la dona: "en la segona plataforma d'El Travieso...". Feia vent, fred, boira i una mica de pluja. Es va sumar el Grup de Rescat Especial d'Intervenció en Muntanya (GREIM). Va arrencar una cerca intensa aquesta mateixa nit, intermitent els dies posteriors i gairebé inexistent després. El vent i la neu va paralitzar-ho tot. "Ens van dir que se suspenia la cerca... i ja està".

Accident o desorientació

El telèfon de José Antonio es va apagar a les 15.40 hores, reconstrueix la Guàrdia Civil, a la zona de la Torrassa. En aquesta extensió, àmplia, amb només dues antenes de telefonia, es fa impossible triangular. "Però més o menys la zona en la qual s'apaga, la tenen delimitada", lamenta Merche. "La cerca la tenen centrada allà. Suposo que pensen que en aquest moment ell va tenir un accident... i d'allà no va sortir".

Els tres primers dies, el vent va impossibilitar el vol d'helicòpters i drons. "El primer és la seguretat, i en som conscients. A més, pensem igual. Ens fa pànic que a algú li passi alguna cosa buscant a José", insisteix Mercedes, "però potser podien haver mirat la zona baixa en aquests dies de neu, si al pic no es podia pujar".

"Es va fer suficient? És un home que mesura 1,80 metres, cau, i no queda res d'ell?". La impotència se suma al dolor, "i si la boira el va desorientar? I si li va passar alguna cosa però va intentar sortir? La cerca es va enfocar des del primer moment com el rescat d'un cos".

"No ho pareu. Poseu-vos en el nostre lloc", pregava llavors i prega ara. "Busqueu per les sortides naturals de la serra mentre no es pot buscar a dalt. Potser, això és el que s'havia d'haver fet les primeres 48 o 72 hores en les quals no podien volar helicòpters. Ho van abandonar... Ho vaig dir des del principi, jo conec a José. Si ell ha tingut un accident a dalt, i està viu, ell ha intentat sortir d'allà. Té un cap com una pedra. Igual que es va obstinar a anar, s'obstinaria a tornar. És tossut".

Desglaç

El 7 de gener es va suspendre la cerca. La lluita de Mercedes i la seva família va aconseguir reactivar el dispositiu. Va durar uns dies, el 16, de nou, es va paralitzar. Sense data per a reprendre's, "suposo que estan esperant el desglaç", dedueix Mercedes amb dolor. "Suposo que les persones que han anunciat el cessament no coneixen a José, no recorden que segueix a la muntanya, però nosaltres, la seva família, sí".

El passat 11 de febrer, nou guies i sis gossos experts en B.G.A de la fundació QSDglobal van batre part de la zona baixa del Calvitero. Un dels cans va llançar una esperança. Però, de nou el gel, va frenar. "Tenim pensat organitzar un grup tècnic més ampli, amb professionals especialitzats, per a pujar entre 8 i 10 efectius". És factible que el punt marcat pel gos porti a Jose. 

S'havia de casar. Dues setmanes abans de desaparèixer, va demanar matrimoni a la seva parella, amb la qual porta 17 anys

Estripada, Mercedes, lluita contra la naturalesa. Lamenta el que no es va fer i va poder fer-se, però s'agafa a un sol mantra: "l'hem de trobar". S'aferra també a cada gest solidari. Els muntanyencs que es van sumar a la cerca, l'arribada d'UCAS d'Arrate, amb els seus gossos de rastreig, l'endemà de desaparèixer, i aquesta última cerca.

"La implicació de la Guàrdia Civil, que sé que busquen quan i com poden, malgrat estar suspesa. Ells sí s'han bolcat amb nosaltres. La matinada de la desaparició, mentre esperàvem notícies, vaig passar la nit en un cotxe. Ningú de les institucions em va ajudar. Va ser la Guàrdia Civil la que em va buscar un lloc la nit següent. Una casa rural a Candelario, gestionada pel Senyor Fermín i la seva senyora, María Luisa, un matrimoni que s'ha portat meravellosament amb nosaltres... Mai ho oblidaré".

Rigorós, molt; metòdic, més. "Tot el que José feia ho estudiava, planificava de principi a fi. Es convertia en expert". Estimat per tots, "els pacients l'adoraven". Després de disset anys junts, Merche i José tenien una infinitat de metes, reptes i projectes. Entre ells, EL PROJECTE, amb majúscules: el van iniciar un parell de setmanes abans de desaparèixer. Per fi Merche li havia dit sí. S'anaven a casar.