La nena de 4 anys que va trucar al 112 per ajudar la seva mare: "No sé si podré obrir la porta perquè sóc molt baixeta"

L'emoció de  Maria Guinot  se sent fins i tot des de l'altra banda del telèfon. Aquesta  infermera del Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències  (Cicu) de la Generalitat Valenciana parla amb els sentiments a flor de pell sobre un dels serveis més impactants en què ha participat perquè Maria és la sanitària que va parlar amb la petita valenciana de 4 anys que va trucar al 112 per avisar que a la seva mare "li passava alguna cosa".  "Només tinc ganes de conèixer la nena per menjar-me-la a petons i felicitar-la per com va fer de bé", explica commoguda a Levante-EMV , del grup Prensa Ibérica .

Per a aquesta professional de la Infermeria que porta des del 2011 treballant, de vegades de forma intermitent, a la sala del Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències, aquesta actuació mèdica ha estat com "un bufa d'aire fresc". En primer lloc, pel feliç desenllaç, ja que la mare de 32 anys es va recuperar  de l'atac d'epilèpsia  que va patir a casa seva, i en segon, per l'èxit admirable que una nena tan petita "sàpiga dir on viu i què li està passant a la seva mare en un moment de gran tensió", perquè aquesta joveníssima veïna de València va tenir l'aplom necessari  que molts adults ens faltaria en una situació enormement angoixant com la que va haver de viure dilluns passat.

"Després de tantes guàrdies que et deixen un cos terrible, trobar-te amb un cas tan grat i amb una nena tan llesta i educada la veritat és que fa que tot valgui la pena", admet Guinot.

"La meva mare està molt malament, si us plau, veniu"

Una trucada al 112 a les 21.30 hores de dilluns posava en marxa el sistema d'emergències valencià. Però en aquest cas l'avís no era com els altres, perquè la interlocutora era excepcionalment jove. "La nena va dir el seu nom, que tenia quatre anys i que la seva mare no podia parlar i li passava alguna cosa. Ens demanava que per favor fóssim ràpid", explica la infermera a aquest diari. Quan Maria va agafar el telèfon  va saber que calia enviar un SAMU immediatament  a l'adreça que la petita els havia facilitat.

"Estava molt angoixada i malgrat els sanglots va mantenir la calma en tot moment i  es va convertir en els meus ulls en aquella casa per ajudar la seva mare que estava patint un atac epilèptic". A través d'unes qüestions senzilles, Maria va ser capaç de determinar què li passava a la progenitora de la petita. "Li vaig preguntar si la seva mare movia el pit amunt i avall, si tenia els ulls oberts... i ella em va anar responent cada vegada més tranquil·la, perquè aquest era un altre dels objectius, que se n'anés relaxant una mica".

Una de les parts de la conversa que Guinot recorda amb més afecte va ser quan li va preguntar a la petita si podria obrir la porta de casa quan arribessin els seus companys de l'ambulància o la policia: "No sé si arribaré perquè sóc molt baixeta", em  va dir -rememora Maria amb enorme afecte- perquè la petitona temia no poder arribar al botó del telefonet. Tot i que ja li vaig explicar que per això no s'havia de preocupar, que algun veí ens obriria, ella només havia d'obrir la porta de dalt”.

I així, mentre Maria parlava amb la petita, la dona va anar recobrant a poc a poc el coneixement i va poder facilitar algunes dades per confirmar, així, que la pacient pateix d'epilèpsia. 

Educació sanitària per saber què fer

Molta gent es posa molt nerviosa  perquè no arriba a comprendre que mentre parlem per telèfon, l'ajuda ja està de camí. És important que la societat sàpiga que encara que nosaltres seguim fent preguntes per saber què està passant en temps real, ja hi ha un equip metge anant cap a la direcció que ens han donat”.

A més, Maria vol posar èmfasi en un altre aspecte: "L'essencial en aquest cas és l'  educació sanitària  d'aquesta petita heroïna. Que els petits sàpiguen la direcció de casa i que cal trucar al 112 si passa alguna cosa, pot salvar vides. És una cosa que s'hauria d'ensenyar no només a casa, sinó també a les escoles», sentencia amb tota la raó Guinot.

Alguns professionals d'Emergències  imparteixen xerrades a centres educatius , de manera desinteressada, precisament per proporcionar algunes eines als més joves que els permetin reaccionar en moments d'urgència sanitària. "El truc perquè els petits sàpiguen el nostre telèfon d' 'Un nas, una boca i dos ulls' -112 - és clau", diu. "Tant de bo a escoles i instituts es parlés més de com actuar, guanyaríem molt".