Judici al drapaire acusat de matar a la seva dona la nit de Sant Valentí: "M'ha disparat, estic morta"

"M'ha matat, m'ha disparat un tret... Estic morta". Van ser les últimes paraules d'Alicia abans de morir. Matinada del 14 de febrer de 2021, Sant Valentí. La seva filla, al carrer, l'estrenyia entre els seus braços. Amb elles, un veí que, alterat pel que semblava una discussió, va sortir a ajudar quan va veure a la dona estirada a terra. En camisa de dormir i una ferida de bala, Alicia, de 52 anys i d'origen portuguès, lluitava contra la mort: "Aguanta, mama. No moriràs".

Va morir minuts després. Ho va fer a la porta de casa seva, al carrer Oeste de Majadahonda, una zona residencial de xalets. Dins de l'habitatge hi havia J.A.F.D, el seu marit, drapaire de professió. Tancat, segons descriuen, 'semiinconscient' i, per moments alterat, van haver de treure'l d'allà els agents de la Unitat de Seguretat Ciutadana (USECIC) de la Guàrdia Civil.

Està acusat de quatre delictes: assassinat, temptativa d'homicidi, amenaces i tinença il·lícita d'armes, en el judici amb jurat popular que s'està celebrant des del 6 de novembre a la secció 27 de l'Audiència de Madrid. En la primera fase ja s'han escoltat els primers testimonis. També a ell. L'acusació particular, la Fiscalia i la Comunitat de Madrid consideren provat que aquell 14 de febrer el drapaire va disparar i matar a la seva dona, i ho va intentar amb la filla. Que, en setmanes anteriors, havia amenaçat amb la mateixa pistola a la seva dona. La fiscal demana 40 anys de presó.

Violència i terror

13 de febrer de 2021. Alicia, que s'havia operat de la vista el dia abans, rep la visita de tots els fills al xalet- En té cinc, però només dos viuen amb el matrimoni. Van menjar tots junts, però a mesura que va anar avançant la tarda, va anar creixent la tensió. "El meu pare estava nerviós, molt alterat", han declarat quatre dels cinc fills del matrimoni en la primera fase del judici. Només acabar de menjar, van arribar els insults, les amenaces: "això arribarà al final, aquí s'acaba ja".

Una amenaça més, asseguren tots. Les paraules "por", "violència" i "terror" protagonitzen l'ambient a casa durant anys. L'Alicia els va tranquil·litzar: "no em farà res estan acabada d'operar". A les 18.30 hores, comencen a abandonar el domicili. Tots marxen menys A. (prefereix no publicar el seu nom). És testimoni directe de la mort de la seva mare i víctima del que va tenir lloc aquella fatídica nit de Sant Valentí.

Un ganivet

A. va declarar a porta tancada en la segona sessió del judici. Segons ha pogut saber Cas Obert, el portal de successos i investigació de Prensa Ibérica, grup al qual pertany Diari de Girona, el seu testimoni va ser punyent. Va descriure l'escena. Va explicar com el seu pare estava buscant iniciar una discussió que la seva mare no volia. Com aquest va disparar a la mare i com va ser la seqüència de lluita en la qual ella mateixa es va veure implicada.

Segons ha pogut saber aquest mitjà, els agents del Grup d'Homicidis de la Guàrdia Civil de Madrid van recollir el dia dels fets que, alertada per la discussió, A., la filla dels dos, va trencar el llisquet de la porta del dormitori, va tractar d'auxiliar a la seva mare i es va barallar amb el pare. En entrar, els va trobar "al llit forcejant". La jove es va abraonar sobre el seu pare, que tenia un braç estirat sota de la seva mare. Aquest li va dir que sortís, que "ja la deixava anar". No ho va fer. Va disparar.

D'acord amb el relat de la Fiscalia, l'acusat va disparar a la seva dona. Mare i filla van intentar treure-li la pistola i l'arma va caure a terra. L'Alicia, ferida, va anar a la cuina per un ganivet mentre l'acusat "intentava estrangular la seva filla amb les dues mans, li va donar cops al cap contra la paret diverses vegades, li va tallar la mà amb un ganivet i li va disparar a la cuixa esquerra amb la mateixa pistola". Mare i filla van aconseguir sortir-se'n ferint a l'acusat. Van sortir corrent de casa. L'Alicia va morir al carrer poc després.

"Si hagués volgut, l'hauria deixat seca"

L'Aicia va morir i A. va entrar en xoc. Ell, de 62 anys, va romandre tancat al xalet. La jove va ser atesa a l'hospital. El document gràfic de les ferides, al qual ha tingut accés Cas Obert, deixa pocs dubtes de l'agressió. El seu pare va ingressar fora de perill, però en estat greu, també a l'Hospital Puerta de Hierro de Madrid. Presentava dues ferides de bala i set punyalades. Es va parlar de ferides autoinfligides, d'intent de suïcidi després de matar a la seva dona, ell diu que no. Vint dies després li van donar l'alta va entrar a presó provisional.

Acusat d'assassinat, va declarar ser víctima. Va assegurar que "estan al llit, ell li va preguntar a l'Alicia que quan trauria al seu fill de la droga". Que va agafar una arma que havia tret del traster, "em vaig tornar boig i vaig llançar un tret a la paret perquè tingués por". Va assegurar que entre la seva dona i la seva filla van treure-li la pistola i que la seva dona "va posar-se a peu dret i li va disparar", estant ell estirat.

"Si jo l'hagués volgut matar, l'hauria deixat seca". Els agents li van preguntar pels trets que van rebre les dues. "Que m'ho ensenyin", es va limitar a dir. J.A.F.D va declarar la setmana passada en seu judicial. Només va respondre a les preguntes de la seva advocada. Va negar els fets, altre cop.

Una vida de violència

"Sotmesa". Tots asseguren que Alicia no podia estar ni amb els seus fills, gaudir dels seus nets -en té 7- amb tranquil·litat. "Puta", "et mataré". La relació descrita pels seus fills està marcada per l'horror. Tant que, cinc anys abans, l'Alicia -avui assassinada- va marxar a la seva Portugal natal amb tots ells després de trencar la relació. Va tornar "sota amenaça", expliquen davant la jutge i el jurat popular. "Encara sort que has tornat perquè tenia munició suficient per matar-vos a tots", asseguren que li va dir ell.

"Cada cop que anàvem a Portugal, la condició de venir era parar a la muntanya, lligar a la meva mare, picar-la i nosaltres veure-ho des del cotxe"

Filla de l'acusat de matar a la seva dona

Por, amenaces, terror. De tot l'escoltat a la sala, trenca el testimoni d'una de les filles grans. "Tenia uns 12 anys... després d'haver-li donat una pallissa a la meva mare, va anar a la furgoneta i va agafar la pistola. Em va apuntar al cap a mi. Se li va disparar l'arma per accident, i li va donar a ell a la cuixa".

Van créixer sota l'amenaça constant i no van denunciar mai per por, afirmen. "Cada vegada que anàvem a Portugal de vacances, la condició de venir", fa una pausa una de les seves filles, "era parar a la muntanya, lligar a la meva mare i picar-la, i nosaltres veure-ho des del cotxe", es trenca durant la seva declaració.

Parlen de gelosia malaltissa, obsessió. "No podíem tenir cap mostra d'afecte amb la meva mare". Com a únic fill, home, era pitjor. "Era home". Donat que el pare va al·legar que la discussió va venir pel seu consum, el jove va declarar sota jurament: "Mai m'he drogat. Fumar, prendre café o veure la televisió era una droga per a ell".

"Anava cap al llit i vaig sentir soroll", ha declarat un veí que va intentar auxiliar a l'Alicia abans de morir. "Estava estirada a terra. Va veure que era la nostra veïna i vaig sortir. A instàncies dels serveis d'emergència, li vaig tapar la ferida". L'Alicia repetia que es moriria, que ell l'havia disparat. "Quan va arribar la guàrdia Civil van establir un perímetre de seguretat". Ell seguia dins de l'habitatge. "Deixi l'arma, procedim a entrar". Els agents han explicat que, per telèfon, van negociar per poder entrar. "Va entrar la unitat especial i el van treure a coll", reconstrueix el veí. "M'ha donat la sensació que estava inconscient, però no ho sé"

J.A.F.D. assegura que, per por que li robessin a casa, va comprar la pistola. "És una zona tranquil·la", conclou aquest veí a preguntes de la fiscal. La va comprar al mercat negre, és de la mida del palmell d'una mà i té el número de sèrie esborrat. Els seus fills asseguren que l'ha tingut sempre. Van créixer amb l'arma a les seves mans. "La utilitzava contra nosaltres per atemorir-nos".

El judici continua Criminalística, forenses, agents, pèrits i membres de la Unitat de Seguretat Ciutadana (USECIC) estan declarant aquesta setmana per a explicar les proves pericials que hi ha contra el drapaire. A l'espera de sentència, trencats i sense paraules, sessió rere sessió, els fills acudeixen a l'Audiència Provincial.