"Des del 5 de setembre no sé on és". Es diu Virginia i està devastada. Necessita agafar aire, no pot més. Fa gairebé tres mesos que busca a la seva filla Carmen Ainara, de 17 anys. Sense notícies, sense trucades, sense contacte. Sense rastre. Va sortir del centre de menors on estava ingressada a Alhaurín de la Torre (Màlaga), en règim semiobert i des d'aleshores no hi és. No va tornar.

Les alarmes es van encendre el mateix dia. "Vaig anar a la Guàrdia Civil a denunciar", retrocedeix la Virginia amb Cas Obert, el portal de successos i investigació de Prensa Ibérica, grup al qual pertany Diari de Girona. "Hi va haver quatre o cinc pistes", reconstrueix. Totes tenien un patró comú: "apuntaven que la meva filla estava amb gent adulta, amb homes grans". Parlen d'un pis a Marbella, amb totes les despeses pagades, i d'un vol a París. El seu cap no para. "Ja no sé res. Potser no ha sortit d'Espanya, potser sí que l'han tret del país... El que sí que tinc clar és que la meva filla va fugir del centre on estava. Va denunciar que la violaven, va dir que estava al límit, va rebre amenaces...", denuncia la dona.

Ainara, des de la seva marxa, no ha contactat amb la seva família. "És estrany, no?". La seva foto inunda les xarxes socials, "encara que sigui per dir-me, no vull tornar, para de buscar-me mama". Els dies passen i no hi ha notícies. Que estigués en un centre minva l'actuació de la mare. "Em diuen que no puc tenir informació i ningú fa res perquè diuen que és una marxa voluntària... I jo estic atemorida, la meva filla és menor".

Ainara amb l'últim canvi de look abans de desaparèixer Cas Obert

"L'Ainara no hi és "recordo que era la una de la matinada i que me'n vaig anar corrent a la Guàrdia Civil". L'Alarma va saltar el mateix dia 5. "La meva filla gran va ser qui va descobrir que l'Ainara no va tornar al centre a Alhaurín". Instal·lada en ell des de feina dos mesis, "ningú ens va avisar".

La Virginia descriu els primers moments a la caserna. "Com que estava en un centre, van trucar allà. Aquests els hi diuen als agents que verificaran si s'ha denunciat, que els donin 10 minuts. A mi en trucades anteriors no m'agafaven el telèfon, al veure el número de la Guàrdia Civil sí que el van agafar". Van passar els minuts pactats i ningú responia. "La Guàrdia Civil em va agafar per fi la denúncia". Va arrencar la investigació.

Carmen Ainara Fernández, 17 anys. Menor, doblement vulnerable, pren medicació. Cabell llarg, metxes rosses, té un pírcing a la fossa nasal. Porta una samarreta negra de màniga curta, ample, i uns pantalons curts- Va marxar del centre al voltant de les 22.45 hores. Té marques en un canell per autolesió. Van arribar les primeres pistes: una cala, un restaurant, un pis de Marbella. L'escena que van dibuixar a la Virginia deixava pocs dubtes: "Com les deixaven sortir del centre, havien conegut a uns homes a Marbella. Tenien diners, els hi van posar un pis... i la meva filla volia sortir del centre, la van enganyar, ja t'ho dic jo".

Fotos de l'àlbum familiar, cedides per la família Cas Obert

L'Ainara va entrar en un centre perquè patia assetjament a l'escola i va deixar d'anar-hi

Virginia - Mare de l'Ainara

Interposada la denúncia, tot es va enquistar després. La Virginia va contactar amb el cercle de l'Ainara. Es va quedar en xoc. "Va ser quan vaig descobrir per tot el que estava passant la meva filla. Quan vaig saber que l'Ainara havia intentat parlar amb la directora perquè una companya abusava d'ella. En una carta va denunciar que estava patint violacions per part d'aquesta nena", explica, "ningú la va protegir".

Pallissa gairebé mortal

l'Ainara va ingressar amb 11 anys i mig al primer centre de menors. "Patia assetjament escolar i va deixar d'anar a l'escola". Amb el temps, la situació es va agreujar, "per silenciar el dolor, va començar a fumar porros". Va entrar al primer centre pensant que no tardaria a tornar a casa. N'arribarien més. Des de fa sis anys ha recorregut per diferents centres de protecció. "A aquest últim hi arriba perquè en l'anterior una companya li havia donat una pallissa que gairebé la mata. La meva filla va arribar a l'hospital amb hematomes i convulsions al cap", assegura la mare. "L'Ainara feia molts anys que patia, callada, aguantant molt de dolor. No ens explicava res per no fer-nos mal". La Virginia afegeix: "ella no responia als atacs, perquè no volia que la castiguessin. No es defensava... Amb 14 anys fins i tot es va intentar suïcidar. Van arribar per minuts, tenia una ferida molt profunda al canell. Jo només volia recuperar-la de forma legal i estàvem a punt".

La Virginia torna a aturar-se al centre d'Alhaurín, l'últim. Dibuixa a una Ainara aterrada, desprotegida, "dormia cada nit al sofà per no estar a l'habitació amb la seva agressora, una noia que no estava bé. Va avisar a les monitores abans de marxar. 'Si us plau, estic al límit, em disparo un tret o me'n vaig'. I així ho va fer..." Va marxar.

"Les versions van començar a ser contradictòries", es lamenta la Virginia. "El centre primer diu que va denunciar la desaparició, després parla de marxa voluntària. La meva filla, segons diuen, havia agafat una motxilla i havia dit adeu". La família va intentar formar part de la cerca, trobar pistes pel seu compte, en paral·lel a la investigació policial. "Els agents em van dir, bàsicament, que dels centres s'escapen nens cada dia, i ja està".

Van arribar els primers albiraments. L'Ainara era a Mijas, Màlaga, Marbella. Totes coincidien en una dada: "Anava acompanyada de, com a mínim, un home gran". Parlaven d'una altra jove, "operada", al seu costat, més gran que ella. A la Virginia li va venir al cap una frase de la seva filla, "hi ha noies que després de sortir del centre s'han operat, són prostitutes i guanyen molts diners". La Virginia recorda que la va aturar en el seu moment. "No filla, no...". No eren les seves amigues, la va frenar l'Ainara. Es va calmar.

"No vull tornar"

Els missatges van anar arribant els primers dies. "La van veure en una cala, en un restaurant...". Més tard, un àudio va alertar que l'estaven traient d'Espanya. "Parlaven d'un vol a París". No han tornat a dir-me res. "No en tinc ni idea, no sé on la poden tenir. Ella estava malament i si li han ofert una falsa solució... ja està".

Ainara en diferents fotos compartides per la seva família: "Potser ara té un altre pèl, ja no tingui les metxes amb les quals va desaparèixer". Cas Obert

Des d'un compte acabat de crear a Instagram li van fer creure que la jove se n'havia anat de forma voluntària: "no vull tornar". La forma de comunicar-se fa desconfiar a la mare: "està molt clar, ella no ha fet una trucada: 'Mama, no em busquis més. N'estic farta...' Un àudio, que li escolti la veu, un vídeo, que se li vegi la cara. 'Mama, estic bé, no tornaré'. Si està bé, i se n'ha anat per voluntat pròpia, contactaria. Encara que fos per dir-me que ho deixi. La meva por és que la tinguin retinguda, drogada, coaccionada, que estigui en contra de la seva voluntat".

Han passat tres mesos i l'Ainara no ha contactat amb ningú. La seva mare lluita contra els elements. "La policia m'ha dit que a mi ja no em donaran informació". Sent que ningú la busca. Que li han arrencat els seus drets com a mare, però no el seu amor. "Fins a l'últim alè seguiré buscant a la meva filla. Si us plau, comparteixin la seva foto. Ja fa gairebé tres mesos...", prega, "que ningú ho oblidi, l'Ainara és menor".