Ángel, el jove desaparegut al Metro de Bilbao: un trajecte de 18 estacions i un dinar al qual mai va arribar

"He quedat a les 15.30 hores a Portugalete per a menjar amb un amic". Va ser una de les últimes frases que va dir abans de sortir. "No necessito diners, només per al Metro, ha dit que em convidarà”. Es diu Ángel i des de fa vuit anys la seva família el busca. El seu rastre es va perdre el 6 d'octubre de 2015. Desaparegut. No hi és. "Li vaig donar cinc euros per al Metro, li vaig dir que anés amb compte… i no vam tornar a veure'l més", lamenta la Maite, la seva cosina i tutora legal. L'última persona que el va veure va ser una altra cosina seva: "es va trobar amb l'Ángel prop de l'estació del metro Bolueta, el que solia agafar quan anava a Portugalete". El trajecte: 18 estacions. La durada del viatge, poc més de mitja hora. Però... "al dinar no hi va arribar".

Durant aquests vuit anys la seva família ha investigat i recaptat informació. "Va haver-hi massa pistes, comentaris, rumors". Moltes hipòtesis, encara que cap ferma a nivell policial. Per a la família només hi havia una explicació a l'absència: "alguna cosa li han fet, ell no hauria desaparegut així, sense trucar, sense dir res, per pròpia voluntat". Va haver-hi també un sospitós que, oficialment, va evitar la culpa. Torna a sonar el seu nom. "Vuit anys després, dues persones diferents ens porten a ell una altra vegada".

Alarma la mateixa nit que va sortir

"Res més arribar la nit vaig saber que alguna cosa dolenta havia passat", arrenca Maite. Mira, al costat de CAS OBERT, portal de successos i recerca de Prensa Ibérica, vuit anys enrere. "M'he enredat una miqueta, arribaré una mica més tard. Dona'm mitja hora que estic arribant…", explica, "moltes vegades es quedava a casa d'algun amic, o passava la nit fora, però mai ho feia sense avisar". Aquesta vegada no havia avisat.

Més d'una vegada la trucada, el missatge, arribava des de Portugalete, on el jove tenia moltes de les seves amistats perquè sempre va viure allí. "Amb mi hi era des dels 16 anys, quan en tenia 14 la seva mare va morir i ho va passar realment malament". Ángel va tocar fons, va marxar de Portugalete, i es va instal·lar al costat de Maite i la seva família en el barri de Otxarkoaga, a Bilbao. "Aquell dia -l'últim- va sortir de casa tan normal. La quedada no era gens estranya, eren els seus amics, que no tornés i, sobretot, no avisés, sí".

Va avançar la nit i l'Ángel no tornava. No ho va fer mai. "Vam intentar contactar amb els seus amics. Com moltes vegades utilitzava el meu mòbil per a trucar, jo tenia a l'agenda a molts d'ells", recorda la seva cosina. "No, si no l'hem vist", "no, no sé res d'ell...". Les respostes anaven empitjorant els ànims. "Ens semblava raríssim…", descriu Maite. "Ángel? No va arribar al dinar". Va augmentar la preocupació. "Vam pensar que li havia passat alguna cosa, li havien fet alguna cosa… Així que l'endemà vam anar a denunciar".

Tres denúncies

"Pantalons texans, samarreta groga, niqui de ratlles verdes i grogues, sabatilles New Balance", va descriure Maite. "Va dir que anava amb uns amics però, pel que sembla, no hi va arribar". Els agents de l'Ertzaintza, explica, van apuntar les primeres dades. "Li vam dir que havia desaparegut, que ningú en sabia res, que havíem trucat als seus amics… i bé, l'habitual". En paral·lel, els familiars van batre Portugalete per a veure si ho podien trobar. Ningú ho havia vist. Res ens portava a ell.

"Nerviosos, vam tornar a l'Ertzaintza per a veure si ells havien avançat, i ens diuen que si sabien alguna cosa.... de què?". Primera sorpresa, explica, hi hauria més. "Que no havíem posat cap denúncia... Vam posar una segona denúncia, que no volien agafar". La família d'Ángel assegura que un dels agents va arribar a dir-los: "estarà gaudint de la vida". Maite, la resta de cosins, van repetir la mateixa operació inicial, en paral·lel als investigadors, van sortir a batre, a buscar.

"Va aparèixer un agent i va assegurar que no figurava cap denúncia per desaparició. No ho podíem creure, vam haver de posar la denúncia per tercera vegada"

Maite, tutora i prima d'Ángel

"Ens anaven donant pistes: 'el vaig veure a la Llotja de Portugalete, el vaig veure allà…". La família, molt nombrosa, es desplaçava en grups amplis davant cada trucada. "En una de les nostres cerques va aparèixer un agent, i ens va dir que no podíem estar tots investigant a una persona, preguntant… Li vam dir que l'Ángel estava desaparegut… L'agent va assegurar que no figurava cap denúncia per desaparició. No ens ho podíem creure, vam haver de posar la denúncia per tercera vegada".

Entre la primera denúncia i la tercera hi ha un marge de més de dues setmanes. "Quan el cas va arribar per fi a la Unitat de Desapareguts s'havien esborrat les imatges de les càmeres del Metro". Fonamentals, gairebé claus.

"No hem pogut saber si, com tot apunta, Ángel va entrar a l'estació, si va baixar a Portugalete o a on. Si anava només, si es va trobar amb algú o no. Des de la primera denúncia ho demanem, les càmeres, si us plau…", lamenta Maite. "Això tan important ho vam perdre perquè no ens van fer cas quan vam anar a denunciar". 

Un sospitós, una altra vegada

Trucades, pistes, albiraments. Els primers mesos van ser una contínua sagnia de dades. "Escoltem molt, esbrinem tantes coses… que no sabíem per on tirar". Maite, la resta de família, compartia cada dada amb els investigadors. "Sí, ho mirarem…ens deien". Mai va avançar la recerca. Un nom, un sospitós, sonava amb força. Policialment passava desapercebut, familiarment no.

"Parlem directament amb ell i ens va contestar que només ens diria alguna cosa de la desaparició per diners... si no, no". Van mostrar, assegura, les seves proves als ertzaines encarregats del cas. Les captures de pantalla dels seus xantatges. "Ens van dir que no creien que hi tingués res a veure... Però, saps? És el mateix sospitós al qual, per una altra via, ens apunten vuit anys després". Dues pistes, dos testimonis, que han rebut després de la difusió de l'alerta d'Ángel en xarxes socials, instant la col·laboració ciutadana recordant que des de fa vuit anys el jove no està.

La família ha aportat aquestes dues pistes als investigadors. "Els donen credibilitat, n'hi ha una, sobretot, que és important". L'última reunió la van tenir fa un parell de setmanes. "Van dir que ho posarien en marxa… només prego que aquesta vegada sigui de veritat".

Vint anys tenia quan va sortir de casa. Vint-i-vuit n'hauria complert ja. Sempre somrient, per molt malament que anés tot. Després de la mort de la seva mare, va viure dos anys agitats, "va conèixer gent una mica conflictiva, però va complir tot el que va fer sent menor, va canviar, es va rehabilitar i va trobar la tranquil·litat quan jo li vaig adoptar".

Sociable, divertit, i molt unit a la seva família, "sé que alguna cosa li ha passat, que no està viu, perquè ell m'hagués dit alguna cosa, m'hagués trucat en tots aquests anys... Encara que, la veritat és que l'esperança és l'últim que es perd, això també ho sé", somia Maite.

"L'Ángel era un nen, tenia drets, els té, i els tenim nosaltres. Dret a saber què va passar, i que si algú ha de pagar, que pagui pel que li va fer a ell...". Té, també, un exèrcit de gent que el busca. I una família que no deixa de clamar. "Justícia, justícia, justícia". El crit no cessa: "Ángel no té veu, però nosaltres sí".